Anys 1910 ca. Les mines d'Almatret, lo Segrià.
A pesar de la mala qualitat de les imatges, valen la pena: los miners amb els estris de l'ofici a la mà. Me sorprén la joventut d'alguns dels treballadors. Que dura n'era, la vida!
,%2017-7-1851.JPG)
1851. Almatret, lo Segrià.
Afusellament a Gandesa d'uns malfactors, un dels quals natural d'Almatret, en Joan Vilà, «desertor de presidio y hombre de malísimos antecedentes», detinguts pels Mossos d'Esquadra. L'arribada al patíbul, segons la nota de premsa, fou un espectacle, amb tots tres condemnats «horrorizando a los numerosos espectadores con sus continuas blasfemias y con las escandalosas doctrinas que vertian predicando el robo y el asesinato». La mateixa crònica qualifica els assistents d'espectadors. Això era la pena de mort: una mena de funció teatral a l'aire lliure per a admonició pública.
La recollida de breus notes informatives d'aquesta o aquella localitat és un exercici que ens acosta a la història petita de cada poble, al batec de la vida, i a tocar gairebé de la gent, com si es tractés d'una pel·lícula del neorealisme.
1871. Almatret, lo Segrià.
«Diario de Barcelona», de 9 de novembre (ARCA).
Tres veïns d'Almatret detinguts a Ascó per robatori pels camins. Lo somatén los va perseguir. No, no pas tots los almatretans eren d'aquesta mena: només que les notícies habituals solien ser de successos. No gaire diferent dels TNs actuals, oi?
1890. Almatret, lo Segrià.
«Noticiero Universal», de 24 de maig (ARCA).
Als Escambrons hi tenien l'indret ideal per amagar les proves del delicte.
,%2015-11.JPG)
1891. Almatret, lo Segrià.
«El Anunciador Vallense», de 15 de novembre (XAC).
Quan Almatret era l'extrem de les Garrigues. Quina llàstima que la comarcalització moderna ens hagi fet perdre la geografia històrica.
,%2031-7.JPG)
1894. Almatret, lo Segrià.
Les desgràcies infantils no eren infreqüents en aquells anys. La canalla, a les secles o a les basses, s'hi banyaven (oi, no hi havia piscines municipals com avui!) i de vegades arribava la tragèdia.
De geografia, al diari no anaven gaire bé: la notícia sobre Almatret anava a la secció d'ecos de la província de Tarragona. I és que lo poble sempre ha sigut un racó de món. Si això ho fa lo diari Segre amb un poble aragonés, lo porten al Constitucional espanyol.
,%204-7.JPG)
1896. Almatret, lo Segrià.
Los jóvens de 17 i 21 anys, en Txiriqueta i l'Ascanegra van pelar a sang freda al cabo Gutiérrez de la Guardia Civil, de la casa quarter del cos militar espanyol destacat al poble. No se n'expliquen els motius.
,%2017-7.JPG)
,%205-9.JPG)
1902. Almatret, lo Segrià.
Lo ferrocarril de la Carbonífera «está ya en construcción», però no s'arribà a acabar mai.
,%2016-7.JPG)
1904. Almatret, lo Segrià.
Una notícia breu que crida l'atenció: el mestre ha perdut a salut a causa de la mort d'un amic. D'un més que amic, potser?
,%205-4a.JPG)
,%205-4b.JPG)
1906. Almatret, lo Segrià.
La col·locació de militars o guardiacivils espanyols llicenciats de l'exèrcit en llocs de l'administració catalana és d'antiga tradició i va perdurar fins a finals del 70, si més no. A l'institut de Lleida, lo Màrius Torres, a on vaig estudiar, en aquells anys encara n'hi havia. Un d'aquests fou llegendari, i en dèiem lo Falconeti, que era el nom del dolent a la popular sèrie de tve de l'època, Hombre rico, hombre pobre.
Mai no van parlar la llengua del país, és clar. Continuaven com a civils la mateixa tasca colonial que de militars.
,%2019-9.JPG)
1906. Almatret, lo Segrià.
Un exemple del periodisme d'aquell moment: sense dades ni noms,
sembla més aviat una fake new d'avui en dia.
,%2012-4.JPG)
1910. Almatret, lo Segrià.
La gelada d'aquell any que matà fins i tot los ametllers.
,%2016-11.JPG)
1910. Almatret, lo Segrià.
La previsió de la carretera d'Almatret a la Granadella, o de Sarroca a Granyena de les Garrigues. Cap de les dos no està feta encara.
,%201.JPG)
1913. Almatret, lo Segrià.
Ofegada en una tenalla d'aigua, de seguida va dir-se que era pertorbada i de tendències suïcides. Sovint, fets com aquests, amagaven la violència contra les dones, fins i tot dins del nucli familiar.
,%2013-12.JPG)
1913. Almatret, lo Segrià.
L'explotació agrícola experimental d'en Joan Casamajó.
,%2020-6.JPG)
1914. Almatret, lo Segrià.
Lo projecte de l'embassament de Mequinensa va sofrir diverses modificacions de redactat, i quan se faria finalment als anys 50, la presa s'ubicaria amunt del terme d'Almatret, tot just abans de l'aiguabarreig del Segre-Cinca amb l'Ebre.
,%203-4.JPG)
1915. Almatret, lo Segrià.
Finalment, hagué de ser l'administració de la Mancomunitat catalana la qui construís per fi una carretera fins a Almatret, la de Maials, l'única que encara hi ha i allà fineix.
lesBorgesB,%2011-3a.JPG)
lesBorgesB,%2011-3b.JPG)
1917. Almatret, lo Segrià.
Una excursió dels xiquets de l'escola d'Almatret a la mina de Vallcarca i a l'embarcador del carbó al costat del riu. El retorn triomfal de la comitiva excursionista al poble, ja de nit i sense llum als carrers, fou apoteòsica.
L'escola moderna, que començava a obrir-se pas a Catalunya, impulsava aquestes sortides sobre el terreny per refermar l'aprenentatge de l'alumnat. La moda es convertiria, amb el pas de les dècades i superat el tràngol de la guerra i postguerra, en una obligació, i com més lluny millor. Los i les profes s'escarrassen per fer-les assequibles, però en els temps que corren, los i les alumnes se creuen que ja ho han vist tot. I ho deixo ací, que el tema fora llarg, llarg.
,%2020-12.JPG)
1928. Almatret, lo Segrià.
La mort infantil sempre a l'aguiat en aquells temps.
,%2015-4.JPG)
1930. Almatret, lo Segrià.
La història almatretana n'està plena, de bones intencions.
%20edici%C3%B3%20JL%20(1).jpg)
%20edici%C3%B3%20JL%20(1).jpg)
%20edici%C3%B3%20JL%20(1).jpg)
Anys 1930. Almatret, lo Segrià.
L'orquestrina local, que tants pobles lleidatans tingueren en aquells anys.
1931. Almatret, lo Segrià.
Lo tenor Joan Riba, almatretà il·lustre.
1935. Joan Riba, Almatret, lo Segrià.
La fama d'aquest noi almatretà arribà a la capital del reino veí. Fill de pagès i família pobra. Hagué d'emigrar. Passà a fer de carreter a les obres de la carretera de Valls a Tarragona.
.jpg)
1935. Joan Riba, Almatret, lo Segrià.
Sempre van fer-me respecte aquelles padrines d'abans, de negre rigorós de dalt a baix, que semblava que tenien cent anys... i algunes eren vídues ben joves.
.jpg)
1935. Joan Riba, Almatret, lo Segrià.
Anava amunt i avall amb lo carro tot cantant, i el contractista va sentir-lo i va avisar lo director de l'Orfeó tarragoní. Havent-lo escoltat, decideixen portar-lo a Barcelona, davant del mestre Lamote de Grignon. Li proposaren de començar a estudiar música, però calia fer lo servei militar, i li correspongué anar a l'Àfrica: s'hi convertí en l'atracció dels generals de la companyia. Entre els quals el mateix Sanjurjo, que a l'infern sigui. Diu que allà li deien lo Maño, perquè tenia un gran repertori de jotes, no sabria dir si també tradicionals d'Almatret, com ho havien sigut de la plana lleidatana temps ha.
,%2013-8.JPG)
1943. Almatret, lo Segrià.
Després de la guerra, Almatret encara s'identificava amb les Garrigues. Durant uns anys, hi hagué aquest torneig estiuenc: aquell any només hi hagué un equip que ara és a les Garrigues, lo del Soleràs.
1952. Almatret, lo Segrià.
Temps de postguerra i feixisme espanyol i col·laboracionista local. Temps d'inauguracions dels cafès i centres socials Hogar del Productor.
1952. Almatret, lo Segrià.
Tothom a formar, que passaven llista, i no és broma. L'escenari, a vessar de rojigualdes, i los discursos amb lo castellà obligat del moment.
1951. Almatret, lo Segrià.
Lo reglament de l'Hogar.
.jpg)
Lo cinema de la postguerra almatretana, de programes dobles, pipes i regalèssia, d'amors robats.
