1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Vista del poble des del tossal, en direcció a orient, cap a la plana urgellenca. En canvi, cap a l'altre costat del tossal, cap a ponent, la vista de la Seu Vella i de l'horta del Segre s'imposa. Són les dos ànimes d'Alcoletge, el poble a on vaig nàixer i créixer. Passada una quarantena d'anys que n'he estat fora, el poble ha canviat de dalt a baix. La dada més esgarrifant: totes (o moltes d') aquelles persones adultes, familiars i amics dels de casa, que vaig conèixer ja colguen, com hauria dit el meu pare amb la seua sornegueria garriguenca.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Vista de l'església i del campanar. Encara no s'hi havia fet la porta lateral que ara serveix per als enterraments, perquè no calgui pujar les escales amb les caixes funeràries. Fa molts i molts anys, entre quaranta i quaranta-cinc, per la festa major de setembre, vam pujar-hi, al campanar, amb lo Miquel de la Tonya i lo Sisco de cal Jaumetó a ventar la campana. Recordo com si fos ara com ballava tota la torre quan la campana voltava. Però nosaltres, vinga empènyer com si s'hagués d'acabar el món... quina suada!
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Vista de la portalada de tocs barrocs. Dècades enrere, als anys 70, les escales eren diferents: se sortia a peu pla de l'església, i les escales ocupaven part del carrer i tenien baixada per tots dos costats. En algun lloc he de tindre la foto de la comunió que em van fer fer en aquells temps, després d'empassar-nos no sé quants dissabtes tarda de doctrina, o sia, d'adoctrinament. Després, de gran, quan per fi vaig adonar-me dels mètodes abusius (i amb aquest adjectiu perdono molt) de la religió, de les religions, he decidit apostatar, i reclamar la secularització de tot el patrimoni monumental secular per tal de convertir-lo en punts de servei social i comunitari. Ara sembla poc més que una broma, però n'arribarà el dia. Com han fet p.ex. a Mont-roig del Camp amb l'església vella, convertida en oficina de turisme i sala de reunions.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Interior de l'església des de dalt del cor, tota repintada i amb l'altar enretirat cap endarrere respecte a quan hi fèiem d'escolanets. En fèiem per tradició, amb aquella inconsciència infantil que fa fer les coses sense saber ben bé què fas o per què. De fet, teníem certa por de la figura del mossèn, igual que els nostres pares i mares.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
La simbologia és un puntal de tota ideologia sectària, i en el cas de les religions ha manipulat i monopolitzat segles i segles d'història de l'art per aconseguir l'adoctrinament si us plau per força.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Cimbori amb els evangelistes representats.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Els orígens més remots del poble són al tossal, veritable nucli originari des de temps ibèrics, allà a on un petit poblat degué tindre guarnició i refugi. Rellevats pels àrabs al segle VIII, car des d'allà la vigia i guarda de Lleida i Urgell és molt bona, aquest punt fortificat o petit castell ens donà el topònim: «són visibles les restes de la primitiva torre àrab», que devia ser prou similar a la de Moredilla. Però que va restar «molt modificada per la construcció d'un cementiri al segle passat [s.XIX]», quan va imposar-se l'higiènic costum il·lustrat de traure'ls fora vila, «i d'una important xarxa de fortificacions l'any 1938 al cim de l'elevació», o sigui, trinxeres de contenció davant el front llavors arribat a Lleida, a tocar de les mateixes aigües del Segre. Va caldre evacuar el poble, fet que sempre m'havia recontat ma mare, la família de la qual, de cal Micaló, va fer cap a casa d'uns parents llunyans a Vilanova de Bellpuig.
L'antic poblet medieval, que havia sigut carrer de Lleida, restà despoblat durant la Guerra dels Segadors, per mor dels diversos setges de la ciutat, i de la situació privilegiada del nostre tossal per controlar els moviments de tropes. Ja a finals d'aquell segle, el lloc es repoblà, probablement per les mateixes famílies que alguns anys abans n'havien fugit. Llavors el poble cresqué al vessant del tossal, de cara a l'Urgell i el sol ixent: allà s'hi desenvolupà al llarg del segle XVIII el poble vell que avui coneixem, de carrers estrets i costeruts, que l'Església, aixecada en aquell segle, tancava per la banda nord. Fou una època pròspera, amb la construcció de la Secleta, derivada de la secla de Fontanet, que permeté regar bona part de l'horta del poble, en el vessant segrianenc.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Al juliol de 1936, l'Església fou cremada pels republicans radicals, i a banda de les figures i el mobiliari, també se'n cremà l'arxiu. La meua mare, que tenia sis anys, recordava la foguera que s'hi va fer al davant, i la gernació que s'hi congregà. Com que no vivien gaire lluny, quan la multitud es dispersà, la canalla hi va tornar a batxillejar, i va recollir-ne un minúscul vestidet de Nen Jesús, que va guardar tota la vida com una relíquia.
Poca informació, doncs, resta de temps passats. No queda clar si l'emplaçament del poble vell fou originat abans de la Guerra dels Segadors, i si ja hi havia alguna mena d'esglesiola, sobre la qual s'hi alçaria la nova, sembla que cap a final del segle XVIII. Els estudiosos semblen decantar-se per aquesta opció. De fet, se sap que a causa del tancament de la Seu Vella per reconvertir-la en caserna després de la victòria borbònica de 1707, la pintura que en presidia l'altar de Sant Jaume fou ubicada al nostre poble, carrer de la Paeria fins a la fi de l'Antic Règim.
La façana fou feta de cara a l'est, i davant l'església i el poble vell s'hi allargassaria el carrer Major, ara convertit en carrer de vianants, amb restricció del trànsit.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
L'article fa una detallada descripció arquitectònica del temple. L'estàtua del sant patró de la vila, l'arcàngel Miquel, fou cremada en l'agitació revolucionària que vingués com a resposta a l'aixecament militar feixista, i fou refeta per Víctor Pérez Pallarès després de la guerra, diria que al voltant de l'any 60.
També hi hagué un vell rellotge al campanar, potser abans de la guerra. Servidor ja no l'hi va veure mai.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
La precisa descripció de l'interior, que «és escassa en contrast amb la façana, denotant ja un proper canvi d'estil en els gustos artístics».
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Detall ja neoclassicitzant de l'interior del temple.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Les obres de 'modernització', més que no pas de restauració, de l'any 1987, amb actuacions de caràcter «molt discutible», segons els autors.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Planta de l'Església de Sant Miquel alcoletgenca.
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Descripció de les troballes més antigues. «És interessant constatar que de ser certa la lectura de 176... i escaig per la primera inscripció [d'una de les sepultures] tindríem un datació ante quem per la construcció de l'església, la qual ... no es considera molt llunyana a aquesta dècada».
1990. Alcoletge, el Segrià.
«L'Església parroquial de Sant Miquel arcàngel d'Alcoletge: un bon exemple de l'arquitectura religiosa de la segona meitat del segle XVIII al Segrià»,
Daniel Rubio, Joan R. Gonzàlez, Juli Markalain.
Revista «Ilerda», núm. 48 (FPIEI).
Malgrat trobar-nos de ple a la segona mitat del s. XVIII, la façana serà treballada en termes abarrocats: «és la part del temple que més impressió en dona d'aquest moviment artístic, produint una sensació d'elevació i moviment, tan pròpies d'aquest estil». Mentre que la decoració estil presenta elements «de transició cap al neoclàssic».
