1918. La serralada del Montsec.
«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,
Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).
La geologia del Montsec exposada per l'enginyer de mines, geòleg i pioner de la fotografia i l'excursionisme Lluís Marià Vidal (1842-1922).
.jpg)
1918. La serralada del Montsec.
«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,
Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).
Les roques de la Pertusa, al marge dret de la Ribagorçana, vistes des de l'ermita, al marge esquerre. Abans de la construcció del pantà, un pont en permetia la comunicació directa. Pertusa vol dir foradada, o sia, tallada. Que és ço que el riu li fa al Montsec al congost de Mont-rebei.
.jpg)
1918. La serralada del Montsec.
«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,
Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).
Una de les vistes més antigues del congost de Mont-rebei, perfectament centrada, amb albirament de la torre de Girbeta al costat septentrional.
.jpg)
1918. La serralada del Montsec.
«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,
Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).
Les pedres montserratines al conglomerat de Pessonada, del temps de l'oligocè.
.jpg)
1918. La serralada del Montsec.
«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,
Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).
El congost dels Terradets, amb l'antic pont de camí de ferradura que travessava la Pallaressa, el qual encara roman dempeus bé que sense trànsit ni ocupació des que s'hi feu la carretera al 1913 per al pas de la maquinària pesant de les obres del pantà de Sant Antoni.
.jpg)
1918. La serralada del Montsec.
«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,
Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).
Representació del tall geològic transversal entre Isona (nord) i Alòs (sud).
.jpg)
.jpg)
.jpg)
1918. La serralada del Montsec.
«La geologia del Montsec», Lluís M. Vidal,
Revista «Ibérica», de 9 de març (ARCA).
Els aixecaments tectònics de la serralada del Montsec ens descobreixen «lo que las llanuras guardan a grandes profundidades (...), esa biblia donde la historia de la Tierra está escrita en sus estratos, y cuyas letras son los fósiles», escriu l'enginyer Vidal en aquella destacada revista científica, publicada (en castellà) per l'Observatori de l'Ebre de Roquetes.
%20Ed.%20Vespre.jpg)
1905. La serralada del Montsec.
«La Veu de Catalunya», de 23 de juny (ARCA),
La descoberta de la muntanya a Catalunya tingué lloc just al tombant del segle XIX al XX, i les rutes, descobertes i estudis eren publicats a primera plana dels diaris.
%20Ed.%20Vespre.jpg)
1926. La serralada del Montsec.
«La Veu de Catalunya», de 9 de juny (ARCA).
Estudiosos del Congrés Geològic Internacional fan ruta pel Montsec i Pirineu. Probablement, van baixar del tren a Tàrrega per pujar cap a Vilanova de Meià, des d'on passaren al Pallars pel congost del Pas Nou de l'Hostal Roig. La caminada fou prou llarga, fins a dinar al bosc als peus del Coll de les Forques, a l'altra banda de la Pallaresa. «Foren obsequiats els congressistes amb una rica selecció de fòssils del Montsec que el senyor Castejon, de Vilanova de Meià, s'havia esmerçat a recollir per fer-ne un present als expedicionaris que, amb els altres fòssils que ells mateixos van arreplegar, es van emportar de la grandiosa muntanya del Montsec un formós tresor paleontològic».
Van fer nit a la Conca, visita a Tremp i Eroles, pas dels Terradets a migdia i visita de la central de Camarasa a la tarda, a on van passejar-se amb «canot automòbil», o sia, amb barca de motor. Al vespre, retorn a Tremp, amb sopar d'homenatge.
1920. La serralada del Montsec.
Foto: Josep Salvany (MdC).
La carretera nova dels Terradets, després de la construcció del pantà de Tremp, amb les torres elèctriques per transportar la llum cap a la capital catalana, en aquells anys del segle XX de capitalisme desbocat.
