1911. La fàbrica de la Mata de Pinyana, Alguaire (el Segrià).
«Cataluña tèxtil», núm.62, de novembre (ARCA).
Vista més que centenària de la fàbrica de la barriada alguairenca. Posada en marxa cap al 1877 per Jaume Serra i Vehil, natural de Vilassar de Dalt, completada i en plena activitat tèxtil al 1890. S'hi aprofitava, per a la màquina de vapor, el salt d'aigua del Peretó. L'any 1910 va passar a mans d'un gran empresari del sector, Llorenç Mata i Pons, de Puig-reig, que li donaria el nom: la fàbrica de la Mata, dedicada a la producció de fils i operativa a través de diverses generacions fins al 1979, quan la crisi econòmica obligà (obligà, de debò?, però aquest és un altre tema) a la deslocalització del tèxtil en favor de les empreses asiàtiques.
Formava part de la tríada d'empreses tèxtils que, gràcies a l'aigua de Pinyana, industrialitzaren el Segrià Nord ara fa poc més de cent anys, seguint el model de les colònies tèxtils divuitesques del Llobregat, com les Filatures Casals d'Andaní i Filatures Viladés d'Alfarràs, aquesta darrera amb projecte signat pel comandant Francesc Macià, i la fàbrica de paper La Leridana de Rosselló. Cosa que feia despuntar una sèrie d'altes xemeneies de les màquines de vapor, vista que contrastava amb la rural plana segrianenca.
Veg. «Les tèxtils de Pinyana, atrapades en el temps. Les antigues colònies d’Alfarràs, Alguaire i Rosselló van ser uns dels centres neuràlgics de l’activitat industrial de Ponent», Genís Casanovas Esteve, «La Mañana», 2021), i «Indústria i món rural al Segrià Nord», 2013, amb moles fotografies històriques (enllaç).
La foto, presa des d'una certa alçada, potser devia haver sigut feta des de la casa del capatàs, al costat de les cases dels treballadors de la colònia. La torre de l'aigua era més propera a la fumera.
Anys 2000. La fàbrica de la Mata de Pinyana, Alguaire (el Segrià).
Vista en blanc i negre de l'estat de l'edifici, amb la presa d'aigua del canal.
1911. Fàbriques de L. Mata i Pons.
«Cataluña tèxtil», núm.62, de novembre (ARCA).
La fàbrica de Vilanova i la Geltrú.
1911. Fàbriques de L. Mata i Pons.
«Cataluña tèxtil», núm.62, de novembre (ARCA).
La fàbrica de Mataró.
1911. Fàbriques de L. Mata i Pons.
«Cataluña tèxtil», núm.62, de novembre (ARCA).
La fàbrica de Sallent.
1930 ca. La fàbrica de la Mata de Pinyana, Alguaire (el Segrià).
L'automòbil Chevrolet, propietat d'Antoni Barbé Cucó (lo Ton del Jordi), dedicat al transport de viatgers en general i de fabricanes [treballadores a les fàbriques], entre Almenar i les fàbriques d'Alfarràs i d'Alguaire.
Anys 2000. La fàbrica de la Mata de Pinyana, Alguaire (el Segrià).
La vista actual de l'edifici abandonat des de fa més de 40 anys. La torres de l'aigua
