 |
| 1902. Foot-ball català. «Iris», de 22 de març, BCN (BDH). Imatges del partit entre els equips barcelonins del FC.Barcelona i l'Hispània A.C. |
 |
| 1902. Foot-ball català. «Iris», de 22 de març, BCN (BDH). S'hi fa constar que el pendent del camp i jugar a favor o en contra del sol podien marcar les diferències d'un partit. Entre altres jugadors forasters, hi trobem en Gamper, fundador del Barça, com bé tothom sap. No s'estalviaven tampoc les polèmiques, com si els gols s'havien fet amb la mà o no. El partit es jugà al «espléndido campo de juego» del conjunt blaugrana, amb pantalonets blancs, o sia, i si no m'erro, al camp de futbol del carrer Muntaner. |
 |
| 1902. Foot-ball català. «Iris», de 22 de març, BCN (BDH). FC. Barcelona - Hispània AC. al camp del carrer Muntaner. |
 |
| 1903. Foot-ball. «La Correspondencia» (BDH). |
1903. Foot-ball català.
«Calendari per al 1903», BCN (BDH).
La popularització del joc del futbol arribaria entre aquell 1902 i 1903, com ho recullen les cròniques periodístiques. No només del futbol, sinó de tots els altres esports arribats d'Anglaterra i Europa. Si abans era l'esport era cosa d'uns pocs, llavors era ja un fenomen arrelat i en creixement, amb el futbol al capdavant.
 |
| 1903. Foot-ball català. «La Ilustración artística», de 15 de juny, BCN (BDH). Els equips del FC Barcelona, que, fundat al 1899, ja destacava com el principal equip a les competicions de la ciutat. S'hi constata que l'èxit no és només de practicants, sinó també de públic, que acut assíduament a contemplar-los. El Barça ja era aleshores el team «más antiguo de cuantos en esta ciudad existen». |
 |
| 1904. Foot-ball català. «La Ilustració Catalana», de 31 de juliol, BCN (BDH). Aquell inici de segle, ja s'hi comptaven més de 1.500 jugadors i 30 clubs només a la capital barcelonina, de manera que «per tots els xamfrans de l'Ensanche se veuen xicots jugant amb pilotes més o menys futbolístiques». I la Plaça de Catalunya convertida en un camp de futbol improvisat cada vesprada, amb nombrosos mariners anglesos que s'hi afegeixen a competir contra els locals. |
 |
| 1905. Foot-ball català. «La Ilustració Catalana», de 24 de desembre, BCN (BDH). La inauguració de la temporada just a la vigília de Nadal. S'hi testimonia el gran augment de l'afició al futbol i la bona qualitat d'alguns dels jugadors locals, «que poden ja posar-se al costat dels mestres estrangers». Els clubs comencen a agrupar-se per formar equips més potents. A la ciutat barcelonina, hi començaven a faltar camps de futbol. Cada diumenge se n'hi feien una quinzena de concurs (copa Moritz, Macaya, Torino), a més «dels partits lliures entre els clubs de poca importància o no inscrits». |
 |
| 1907. Foot-ball català. «La Ilustració Catalana», de 10 de març, BCN (BDH). Un partit 'decisiu' entre el FC Barcelona i un equip que s'anomenava X al camp del carrer Muntaner. |
 |
| 1907. Foot-ball català. «Feminal», de 28 de juliol, BCN (BDH). El paper atorgat als inicis de l'esport a la dona era estrictament el d'espectadora, una mena de cheerleader que premiava l'entusiasme i esforç del sportman. Aquest paper era acceptat de bon grat per les dones de l'alta societat, i s'aprofitava per lluir barrets, vestits i pentinats. Era la manera de pensar d'aquells temps, que en alguns dels nostres conveïns encara perdura. |
 |
| 1909. Foot-ball català. «La Ilustració Catalana», de 10 de gener, BCN (BDH). Un matx entre el FC. Barcelona del carrer Muntaner, ben visible, amb un equip suís. Fins i tot els balcons eren plens de gent. |
 |
| 2020. «The English Game», Netflix. Justament aquestes setmanes de confinament hem pogut veure aquesta sèrie de mitja dotzena de capítols sobre els orígens del futbol. La producció resulta un pèl tòpica i amb una visió ensucrada d'una realitat que era tan i tan dura per a la classe treballadora. Malgrat tot, serveix per enllustrar-nos en els orígens del futbol, de l'anglès i original, i com la forta lluita de classes que la industrialització va comportar en aquell país, també es manifestà en un espectacle que de seguida fou gairebé de masses. S'hi relata com l'equip del Blackburn, del nord industrial, aconsegueix de vèncer per primer cop la copa futbolística de la FA-Football Association, amb gran rivalitat amb l'equip dels aristòcrates dandies etonians, que dominaven el joc al terreny i als despatxos fins al moment. La data de 1883 és considerada, per això, com l'any de la democratització del futbol. El preu a pagar en fou la professionalització de l'esport, o sia, cobrar per jugar. Els equips formats per jugadors de les fàbriques tèxtils del nord no podien tindre, per cansament, per manca de temps, per necessitats econòmiques, etc. la mateixa preparació ni nivell que aquells senyorets que s'inventaren l'esport per exercitar-se físicament en sa vida ociosa i de plaers. Per això, els propietaris d'algunes d'aquestes fàbriques tiraren pel dret i començaren a fitxar jugadors d'altres pobles, bons jugadors que apujaven el nivell esportiu de l'equip. Com en Fergus Suter, provinent de Glasgow i que acabà jugant a Darren i Blackburn a canvi de diners. Se'l considera el primer jugador de futbol professional de la història. La sèrie té l'encert de mostrar-nos el món del futbol en els anys de construcció. Però a la fi és una ficció que en aquest cas adapta trossos de la història a la seua conveniència. Així ho llegim a la Wikipedia anglesa (enllaç), que refà la realitat dels fets respecte dels oferts a la sèrie. Si la veieu, que val la pena per fer-se'n una idea cabal del foot-ball d'aquells anys, quan aquí ni se'n coneixia el nom com aquell qui diu, després cal llegir l'article per afinar en el desenvolupament dels fets. |
