1917. El Liceu Escolar lleidatà. Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre (FPIEI). Vista de la coneguda façana del Liceu Escola de Blondel. Al darrere, hi veiem les aigües del Segre, que llavors hi passaven a tocar. La nova i àmplia banqueta no arribaria fins després a la postguerra. No tinc gaires més notícies d'aquesta publicació lleidatana, bàsicament encara diglòssica, amb el castellà com a llengua principal, tot i que en algun moment se'n digué bilingüe. Tingué una primera curta època al 1909 (primer núm. de 18 de març), i reaparegué al 1917, a l'1 de novembre, fins al 1920. |
1917. El Liceu Escolar lleidatà. Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre (FPIEI). El despatx, sempre seriós i imposant, del director. |
1917. El Liceu Escolar lleidatà. Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre (FPIEI). El Liceu Escolar fou considerat el centre educatiu més renovador pedagògicament de la Lleida d'aquell començ de segle XX. Fundat i dirigit per Frederic Godàs al 1906, llavors encara al carrer Cavallers. Passà després al núm. 42 del mateix carrer al cap de dos anys, a la recerca de més espai a causa del seu ràpid creixement, i, com que l'augment d'alumnat no tenia fi, el centre decidí de construir-se un seu pròpia, «con todos los adelantos modernos», amb patis espaiosos, aules lluminoses i grans, taules uni- i bipersonals, dormitories higiènics, menjador «en forma de restaurant» (potser vol dir self-service, amb els alumnes que passen a recollir les safates?), quarto de bany, calefacció central, biblioteca i etc. Amb alguns centenars d'alumnes era el centre educatiu més important de la Lleida dels anys deu, vint i trenta, fins a la seua destrucció per causa del bombardeig feixista del 2 de novembre de 1937, poc abans de la fi de la pèrdua de la guerra a la nostra ciutat. S'hi podia estudiar primera i segona ensenyança, comerç, magisteri, música, mecanografia i «labores», que eren feines de casa per a les noies, o també «toda clase de peritajes, y de preparación a Facultades especiales y oposiciones». Era, doncs, una suma d'escola amb institut amb acadèmia amb magisteri. La barreja d'edats, doncs, era ben gran. |
1917. El Liceu Escolar lleidatà. Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre (FPIEI). Vistes de la secció de primària i de la de secundària. Probablement, dels vestíbuls d'accés a les aules, plens d'objectes, fotografies, vitrines, fulls a les parets, mostres de treballs, per a l'exposició de 1916, potser una mena de jornada de portes obertes com ara se'n fan, per a informació de noves famílies i alumnat. |
1917. El Liceu Escolar lleidatà. Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre (FPIEI). L'anunci de l'escola, que era oberta a alumnat extern, mig pensionista i amb internat per als qui venien de fora vila, és clar, i s'ho podien pagar. El telèfon núm. 62, probablement ja d'anys enrere. |
1917. Els Maristes lleidatans. Revista quinzenal «El Bedel», núm. 4, de 15 de desembre (FPIEI). A la ciutat hi hagué altres col·legis prou importants també en aquells mateixos anys, com ara el Col·legi Nostra Senyora de Montserrat dels germans maristes, a l'Avinguda de Catalunya, 3, al mateix lloc que actualment. La ubicació era efectivament en una magnífica finca, amb uns extensos patis d'esbarjo, gegantesca arbreda, jardins, horts, a banda d'«aireadas y cómodas aulas anchurosas», sense oblidar-se de l'«esbelta aunque reducida capilla». També fou un dels centres renovadors de l'ensenyament lleidatà, obert ja al 1897.
[1968] De Guernika a Lleida, 1937 |