 |
| 1913. Futbol al campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). La presència dels capatassos i tècnics estrangers, segurament alguns d'anglesos, va fer que el futbol fos un dels esports practicats en les hores de lleure al campament de l'empresa concessionària d'aquella gran obra que fou el pantà de Sant Antoni. Les valuoses imatges del metge del campament Albert Anguera són les primeres que ens testimonies per fotografia un matx de futbol a les nostres contrades. L'equip de «la Canadenca», ben uniformat, samarreta blanca de coll de camisa, pantalons i mitjons negres, també la gorra sembla. Potser també les sabatilles eren ja 'esportives'. Crec que és probable pensar que havien importat alguns equipaments diferents, per poder jugar amb totes les condicions tots dos equips. No hem de tindre cap mena de dubte sobre l'equip contrari, format per alguns treballadors, dels més joves, del campament. La rivalitat restava assegurada. De fet, repetiria l'esquema social de les primeres competicions futbolístiques a la terra nadiua d'aquest esport, a l'Anglaterra dels anys 70-80 del segle XIX. Actualment, a Netflix, si no m'erro, s'hi pot veure una sèrie («The English Game», 2020) sobre els orígens del futbol i la relació amb la «lluita» de classes, amb els equips de joves aristòcrates vagarosos i esportistes, els Old Etonians, bressol de la Football Association, contra els equips de les fàbriques, de joves treballadors amb més orgull que entrenament i material esportiu. Aprofito per felicitar a l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà per la tasca de digitalització d'aquest i altres fons. La posada a la xarxa dels fons comarcals ens ajudarà a conèixer-nos molt millor i a compensar l'excessiu pes que en tot, també en la història de l'esport, té la nostra gran capital barcelonina i barcelocèntrica. |
 |
| 1900. Futbol a Barcelona, «La Veu de Catalunya», de 6 de gener (ARCA). Que els orígens del futbol a Catalunya, just al tombant del segle XIX al XX foren d'importació anglesa és un fenomen històric prou estudiat. Els primers partits a la capital del nostre país solgueren enfrontar els jugadors d'origen anglès, que per motius diversos vivien a la ciutat, amb els jugadors dels equips locals que de seguida es formaren. Ací, el patró social del futbol, doncs, no fou tan burgès contra obrer, sinó anglès contra català (alguns dels quals, certament, s'anomenaren com a espanyols). Sembla que algun suís s'afegí als locals: la fundació del primer club català, el FC Barcelona, tenia data de feia poc més d'un mes, al 29 de novembre de 1899. |
 |
| 1913. Futbol al campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Una esplèndida perspectiva del camp de futbol de «la Canadenca», al peu del tossal. Des de la banda d'on fou presa la imatge, hi havia les espones dels trossos d'ametllers, que feien de grades, encarades com s'aprecia al campament, del qual en veiem els barracons. |
 |
| 1913. Futbol al campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Detall del campament al fons: a l'esquerra pujant cap amunt, hi havia el barracó mèdic o hospital de campanya a on treballaria el metge tortosí Albert Anguera. Les pilotes, per força, hagueren de ser també d'importació. En aquesta imatge no sembla, però, que l'equip contrari tingui cap equipació esportiva, sinó que hi veiem jugadors amb pantalons llargs, altres amb armilla, amb gorra... Potser només els de «la Canadenca» anaven de vint-i-un botons esportius... Pel que fa a les porteries, quan el futbol arribà a Catalunya ja tenien travessers, a diferència dels primers anys d'aquest esport anglès, derivat del rugby. El «referee» també sembla que vagi ben tapat i amb gorra (el refli de la llengua de fins ben entrat el segle XX, com en Joaquim M. Puyal va popularitzar després). Algun jugador porta guants. Per tant, la deducció sherlockiana fa pensar que era un partit de diumenge de matí d'hivern. L'esplanada del camp es degué fer amb la maquinària pesant de què disposaven per al moviment de terres. No pas a pic i pala, com al meu poble d'Alcoletge, no sabria dir si abans o després de la guerra, a on el camp fou gratat literalment al tossal a força de braços principalment, cosa que li deixà unes esplèndides grades naturals per tots quatre cantons. |
 |
| 2007. «Futbol i llengua», Daniel Casals, Neus Faura i Anna M. Torrent (eds.), UAB. Una magnífica anècdota sobre el vocabulari importat en el món del futbol: «-Refli, kick o córner? -Hems i penal». |
 |
| 1914. Futbol a Lleida. «La Publicidad», de 26 de juny (ARCA). L'arribada del futbol a Lleida i comarques fou un pèl més tardana, cap als inicis de la segona dècada del segle XX, tot i que consta que a la Festa Major de 1903 se'n disputà un partit a l'esplanada de Camp de Mart. Al 1913, se'n constituiria l'associació provincial. Que la incipient popularització del futbol a Lleida tingués lloc només una dotzena d'anys després que a la capital i que fos ben ràpida, atès que en una dotzena d'anys més, començats els anys 20, ja hi havia equips de futbol a de valents dels nostres pobles, indica l'alt grau de popularitat del nou esport. |
 |
| Anys 1910. Futbol a Lleida. «Cuadernos de Futbol» (enllaç). Aquest és un dels rànquings per any de fundació que circulen de la creació de clubs de futbol als nostres pobles ara fa cent anys i no gaire més. L'impacte de «la Canadenca» fou real: se'n crearen a Tremp i Salàs, a banda dels de la capital ponentina i els pobles més grans. |
 |
| 1913. Futbol al campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). La vista del camp ara cap al tossal. Les espones de pedra amb les feixes d'ametllers i aulivers feien d'autèntiques graderies. Fixem-nos en el travesser, que per més facilitat no era fet de fusta, sinó amb una soga de pal a pal. |
 | ||
| 1913. Futbol al campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). En el detall de l'esplèndida imatge, hi apreciem un equip amb equipació fosca, i bastant de públic a la graderia, incloses dones i xiquets. Potser en alguna festa destacada del calendari, com ara la festa major de Talarn.
|
 |
| 1913. Tennis al campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Davant mateix de l'hospital de campanya, hi hagué la pista de tennis. Atesa la lentitud de l'obturador de la càmera, s'aprecia el jugador amb dos braços i dos raquetes sobreimpreses. A Lleida ciutat, també els dirigents estrangers de «la Canadenca» hi foren els introductors d'aquest esport, amb una pista construïda cap a l'actual Plaça Ricard Vinyes, i que sembla que tingué cert seguiment entre els fills més ociosos de la burgesia lleidatana. Amb la construcció del complex esportiu del Camps d'Esports de la Joventut Republicana, a on hi hagué pista de tennis, l'esport rebé un cert impuls popularitzant a la nostra ciutat. |
 |
| 1913. Tennis al campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Els primers jugadors de tennis al Talarn de fa poc més de cent anys. Els homes de «la Canadenca» amb el metge tortosí Albert Anguera, de llargs bigotis. |
1859. Institut de Segona Ensenyança, edifici del Roser. El metge Tomàs Casals hi instal·là el primer gimnàs de la ciutat a la capella, amb un nodrit arsenal d'aparells. Un dels primers de Catalunya i obert també als ciutadans. La normativa encara no obligava a l'educació física a les escoles.
1878. Naix l'excursionisme lleidatà. L'Associació Catalanista de Lleida, fundada per Frederic Renyé i Josep Pleyan de Porta conreava l'excursionisme científic, de la mateixa manera que ho va fer la primitiva i originaria Associació Catalana d'Excursions Científiques (1876), a Barcelona, o un gran nombre d’associacions similars a tota Europa, a cavall de romanticisme. Uns anys més tard, de la mà de Josep Pleyan de Porta, es va crear l'Associació Excursionista Ilerdanesa (1884), que fou en la segona entitat excursionista de tot l'Estat (espanyol).
1888. El El Veloz Club Leridano en el marc de la festa major, organitzà els anys 1888, 1889, 1890 i 1891, les primeres competicions ciclistes. L’escenari d’aquestes curses foren els passadissos centrals i laterals dels Camps Elisis. El Veloz Club Leridano fou el primer club esportiu de Lleida. Els primers associats de l'entitat foren els senyors Julià Magrané, Josep Murillo, Tomás Duplà i Joaquim Pocurull. El ciclisme fou l'esport més popular a la ciutat al tombant del segle XIX al XX, amb nombroses activitats en les primeres dècades de nou segle. El 1906, el ciclisme lleidatà estava associat a la Unión Velocipeda Española (UVE) i l'organització de curses era freqüents durant la festa major, als Camps Elisis –escenari del ciclisme de velocitat– i la cursa del 100 Km en carretera, organitzada per la UVE amb un recorregut Lleida-Tàrrega-Lleida.
1888. Globus aerostàtics. En diverses festes majors de maig, es feren a la ciutat exhibicions de globus, sovint a càrrec de l'aeronauta Josep Ruiz Budoy, que casualment al 1900 morí a la nostra ciutat després d'agafar una pulmonia en una de les ascensions.
1893. Creació del velòdrom de Cappont, al mateix any que el barceloní de la Bonanova, impulsat per Josep Coll, conegut ciclista i empresari de la ciutat.
1900. Creació de la Sociedad Gimnástica Leridana, «la penya», a càrrec del professor de l'institut de secundària Alfred Samper, que perdurà un parell d'anys.
1901. Concurs de tir a la festa major.
1905. Centre Excursionista del Pla d'Urgell i la Segarra, Tàrrega.
1906. Centre Excursionista de Lleida, entitat que aplegà els millors representants de la intel·lectualitat lleidatana del moment: Josep Estadella, Frederic Godàs, Alfred Perenya, Humbert Torres, etc. Enric Arderiu i Valls (1868-1920) fou el seu principal impulsor i primer president.
[1906. Participació a la caravana automobilística de Barcelona a Madrid d'un parell d'autos lleidatans].
1907. Motociclisme. Copa Samá de motociclisme amb un trajecte Tarragona-Tàrrega-Lleida, una prova en la que va prendre part el ciclista Adolf Rey, qui va adquirir una moto francesa per l’ocasió.
1910 ca. Al voltant del tombant de dècada es comencen a trobar les primeres referències de la pràctica de futbol. Es tracta d’un grup d’amics que de forma espontània juguen al antic Camp de Mart. El joc estava dirigit per Manuel Azoz Arizcuren, destacat jugador barcelonès que venia a treballar a Lleida.
1911. Club Ciclista de Lérida, entitat que encarregada de promoure els primers campionats provincials i voltes ciclistes a Lleida, que perviurà fins als anys republicans. El 30 de juny de 1915, el Club Ciclista de Lleida inaugurà, amb una gran festa esportiva, el segon velòdrom de Lleida. Es tractava de la pista privada més gran de Catalunya i l'única aleshores propietat d'un club, que es trobava cap a l’actual plaça Ricard Vinyes.
1911. Aeronàutica. A la festa major d'aquell any, el pilot francès Garnier intentà fer una exhibició d'acrobàcies aèries amb el seu aeroplà, però sofrí un accident al moment d’enlairar-se. L'exhibició es tornà a intentar durant la Festa de l'Aviació, el 25 i 26 de juny, un èxit que va atreure gairebé a tota la ciutat a l’esplanada de Gardeny. La presència de Garnier que també es repetí l'any següent. Aquestes festes de l’aviació van anar tenint continuïtat durant els anys següents.
1911. Primers partits de futbol amb clubs constituïts. A Castellserà, hi hagué aquell anys un partit entre els equips infantils del FBC Castellserà i FC Urgell. Algunes d’aquestes entitats naixen de centres educatius de congregacions religioses com ara els Pares Escolapis a Tàrrega o els Germans Maristes a Lleida.
1912. «La canadiense» inaugura la primera pista de tennis a la ciutat. cap al lloc on ara es troba la plaça Ricard Vinyes i disputaren els primers partits.
[1913. Partits de Beisbol amb l'equip de direigents estrangers de «la Canadenca»].
1914. Es constitueix el CF Lleida, el primer constituït formalment. Hi ha notícia de l'Ilerda FC l'anys anterior. Uns dies més tard, el 22 de juny es creà una altra entitat futbolística, l'Associació Foot-ball Lleida, amb una massa social de seixanta socis. A més, tenien equips infantils i així l'èxit de l'esport entre el jovent s'anà afermant, i arribaren més clubs: l'Associació Cultural Lleidatana i el "Colonial" (1915), l'Atlético Metalúrgico (1916), el FC Lleida, (1917), i el FC Joventut (1918), amb el seu gran Camp d'Esports (1919), FC Lleida (1923) de la Penya Deportiva Salvat.
1914. Es funda el Tàrrega FC, i de seguida a molts pobles s'hi organitzen els clubs: el Futbol Tremp (1915), el CF Balaguer (1916), el CF Organyà, el CF Borges i el FC Juneda (1918), i al 1919 els clubs de futbol de Mollerussa, Castellnou de Seana, Palau d'Anglesola, Guissona, Bellpuig, Borges Blanques, Pobla de Segur, Miralcamp i Bellvís. Als anys vint, la creació de clubs de futbol serà a carrera feta.
1915. Proves atlètiques a la festa major. A part de les tradicionals curses pedestres i de llarga distància, els Camps Elisis van acollir competicions de 100 i 800 metres llisos, salt d'alçada i de llargada, i llançament de pes i disc.
1915. S'inaugura el Tennis Park a Juneda, propietat del Sr. Arqués. Poc després hi ha notícia de pistes als terrenys de l'antigua empresa Cros SA. a tocar del cementiri de Lleida, i de pistes a l'esplanada de Gardeny.
1915. Cursa motociclista de Primavera, amb un recorregut de Lleida-Balaguer-Lleida, organitzada conjuntament pel Ciclo-Moto-Club-Lérida i el Ciclo-Moto-Club-Balaguer.
1920. Natació, amb la celebració de proves a la piscina del Camp d'Esports de la Joventut Republicana lleidatana. El juliol d’aquell any es va inaugurar formalment la piscina, amb un programa d'actuacions aquàtiques: curses, salts, waterpolo, gimnàstica aquàtica
1920. Nou velòdrom del Camp d'Esports. La tasca de foment de l'esport de la Joventut Republicana fou incalculable en aquells anys vint.
1921. Campionat provincial de futbol. En concret, es tractava de les formacions de Tàrrega, Mollerussa, Balaguer, Bellvís, Cervera i Joventut Republicana de Lleida.
1925. Club Tennis Lleida a la pista de la Joventut Republicana.
1927. Club Lleidatà de Boxa (1927) i els interessants combats al Camp d’Esports.
1931. Bàsquet. Secció Femenina del Centre de Cultura i Esports (1931) de la Joventut Republicana
Dades de l'excel·lent treball:
