 |
| 1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). La roca pintada pels pobladors prehistòrics del riu Set, tal com era fa poc més de cent anys, i abans de la moderna museïtzació que s'hi ha fet. |
 |
| 1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). Ressenya de la sortida d'un dia per «aquells camins quaternaris del segle XX» al Cogul, per conèixer de primera mà les pintures rupestres allà trobades. L'excursió es feu en tartana, és clar, de pas molt suau fins a la Bordeta i tota la resta del camí a base de sostracs constants, que provocaven reiterats «cops de cap a la tartana pel radere i al veí del frente pel davant, concertant acompanyat de la corrsponent música de oixques, arris, passa aquí, passa allà, que entenen los animalets de tiro». El camí pedregós alternava en alguns fondals amb les «roderes plenes d'aigua i llac, fonda la de la dreta i alta la de l'esquerra, fonda la de l'esquerra i alta la dreta». Una deliciosa crònica costumista de l'època. |
 |
1908. Aspa (el Segrià).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB).
El pas de la tartana dels excursionistes per Aspa, per damunt del vell pont del riu Set, i el cingle sobre el qual s'ajau el poble, amb l'antic palau episcopal al fons de tot, amb belles vistes sobre el Segrià. No s'esmenta a la crònica el pas pel Canal d'Urgell, ja construït aleshores, i que també tenia pont per travessar. |
 |
| 1908. Aspa (el Segrià). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). El pas del camí per un gran toll enfangat provoca la primera gran dificultat de la jornada: «quina marimorena se va armar!». Se'n van sortir sense que calgués baixar a empènyer... només descarregar un parell de passatgers, entre els quals l'autor i fotògraf amb «la màquina fotogràfica, lo trípode...» per alleugerir-ne el pes i permetre que les mules traguessin el carro del fangar. |
 |
| 1908. Aspa (el Segrià). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). Arribada a Aspa, després d'«un quart d'hora de pujada costeruda». Els sorprèn la gran plaça del poble, que tenia ara fa cent anys sobre els 700 veïns i unes 200 cases. Tocaven les campanes a missa major, car era diumenge, però per fer-se a l'ermita (de Sant Sebastià). |
 |
| 1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). Continua el camí «tenint envant auliverades aixarraïdes, bocins de camps, uns plens d'herbres, altres conreuats i el camí pedregós amb claperes i pols arrossegant-se per aquell planissell com una serpeta brunyida». |
 |
| 1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). La canalla surt a rebre la comitiva dels excursionistes, fet que s'aprofita per immortalitzar-los davant la silueta del poble ajagut als peus del campanar, des del camí dels Aubagés (com n'ha dit sempre mon pare, del Soleràs), a l'altre costat del riu Set. |
 |
| 1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). Altres socis del CEL havien fet cap al Cogul pel camí de Puigverd i en arribant allà l'expedició que arribava pel camí d'Aspa, tot el grup s'hi reuní. «Acompanyats de la mar de canalleta, tota la del poble, d'uns quants hòmens que ens feien l'obsequi d'ajudar-nos i un d'ells amb una escala, una galleta d'aigua i uns drapots» s'encaminen cap a la cova, passat el pont cap al camí de l'Albagés. |
 |
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB).
Una altra perspectiva de la roca pintada. Hi veiem una segona càmera que enfoca la cova, marcada amb una creu. Més la màquina de la foto. Així doncs, el fotògraf Herrera va portar-hi dos màquines, aquesta segona potser operada pel seu amic i dibuixant Lluís Izquierdo, autor de la (primera segurament) reproducció acolorida de la pintura prehistòrica. |
 |
| 1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). Els estris que els procuraren els hòmens del poble eren, és clar, per xopar «la roca a bocinets a mida que es van estudiant i mirant les figures». |
 |
| 1908. Les tombes del Saladar, el Cogul (les Garrigues). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). Les tombes del Saladar, que posteriorment foren datades d'època andalusina. |
 |
| 1908. Les tombes del Saladar, el Cogul (les Garrigues). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). Les sepultures excavades a la roca. |
 |
| 1908. Les tombes del Saladar, el Cogul (les Garrigues). «Al Cogul!», Manuel Herrera i Ges (text i fotos). «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). De retorn al poble, a la una, hora de dinar, tornen a creuar el riu Sec, «que de veure'l tan alegroi amb sa poca aigua que el passàrem sense mullar-nos per damunt d'unes pedres, ens avivava la gana». En acabat, tomb pel poble i visita a l'església. De camí cap a Lleida, se'ls feu fosc ja a Aspa. «Prompte perdérem de vista a la tartana que portava als demés excursionistes no davant sinó radere nostre. A paupons, sense sapiguer a on posàvem los peus, no poguent-nos moure de la trilla del camí per no perdre'ns, ja que no s'hi veia gens i trepitjant ara fang ara aigua i entrepussant moltes vegades, arribàrem a la Bordeta». |
 |
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Les pintures quaternàries de la cova del Cogul», Abbé Henri Breuil.
Dissertació sobre les característiques i importància de les pintures del Cogul de part del gran especialista de la Universitat suïssa de Fribourg, que les havia visitades feia poc juntament amb Cererí Rocafort. Es destacà, sobretot, el gran caràcter realista de les escenes, igual que les pintures de Cretes, al Matarranya. «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). |
 |
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
«Les pintures quaternàries de la cova del Cogul», Abbé Henri Breuil.
Descripció dels grups pictòrics d'aquests «frescs delicats, vells de deu mil anys potser».«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB). |
 |
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
Dibuix de Lluís Izquierdo.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», any I, núm. 10, octubre (ddd-UAB).
Les pintures les va descobrir el rector del poble del Cogul, en Ramon Huguet, l'any 1908, però qui de seguida les van donar a conèixer i les van valorar foren l'historiador Ceferí Rocafort (Les pintures rupestres de Cogul, «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», 1908) i els excursionistes del CEL. |
 |
1908. La Roca dels Moros, el Cogul (les Garrigues).
Vistes de la museïtzació recent de la roca pictòrica. |
