 Anys 1970-80. Lo Delta de l'Ebre. Vistes i paisatges del Delta ebrenc de fa quaranta anys, quan tot just començaven a arribar les primeres masses de turistes, quan encara s'hi servaven les formes de vida tradicionals i quan 'la cinquena província' ens era un país gairebé desconegut.  Gerard Vergés, Distintes varietats d'olors, (Tortosa, 1931-2014). Els versos del poeta ens rememoren un delta encara més antic que els de les imatges, de la miserable, desgraciada, infausta postguerra dictatorial (espanyola). Llavors el Delta, i tot el país, i tots els nostres països, vivien en aquella grisor atapeïda de la història. Després dels anys, molt a poc a poc, arribà la vida en color, que crèiem que obria les portes a la llibertat, personal i col·lectiva. Vist amb els anys, aquell color vivaç i ardent se'ns ha tornat apagat i neulós. Per a nosaltres, llavors era antic tot allò que era en blanc i negre. Per a les generacions d'ara, també hi ha un cert color, aquell vell, difús i esmorteït color de la nostra infantesa, que ja també els fa bravada d'ahir.                               |
20190816
[2014] Lo Delta, colors d'ahir
