 |
| 1918. «A Christmas Carol», Charles Dickens. «Una cançó de Nadal», traducció de Josep Carner, Biblioteca Literària, Editorial Catalana. La magnífica traducció que el gran poeta fer del novel·lista universal anglès. Un cop normativitzada la llengua, l'edició noucentista havia començat a publicar els grans i els més recents clàssics de la literatura de tot el món, per tal de fornir la nostra cultura amb un bon i sòlid pòsit literari. Les traduccions de novel·les omplien el buit que encara restava per omplir en la narrativa postmodernista, i les obres del realisme anglès, amb el cru rerefons de la nova societat industrialitzada i les possibilitats de redempció dels usurers o dels esgarriadets, lligaven molt més amb l'esperit noucentista que no pas l'inevitable determinisme naturalista o els excessos narratius modernistes. Carner fora un assidu traductor de Dickens, directament de l'anglès, al llarg de més de vint o vint-i-cinc anys, i les traduccions, un gran monument a la llengua culta que maldava per normalitzar-se ara tot just fa cent anys. |
 |
| 1918. «A Christmas Carol», Charles Dickens. «Una cançó nadalenca», traducció de Josep Carner, Biblioteca Literària, Editorial Catalana. Portada i contraportada de l'edició centenària. L'índex de grans títols entre els volums publicats ens mostra la ingent tasca literària i cultural del noucentisme, tants anys marginat per classista, però del qual ja ens agradaria poder imitar la visió i la missió amb què s'abocaren a la reconstrucció nacional. |
 |
| 1910. «A Christmas Carol», Charles Dickens. «Càntic de Nadal», traducció de Ferran Girbal Jaume. Biblioteca d'El Poble Català. Però la traducció carneriana no havia sigut la primera. Vuit anys abans, dins la biblioteca del setmanari i després diari catalanista i republicà dels dissidents de la Lliga Regionalista, s'havien inaugurat les traduccions dickensianes a la nostra llengua. La col·lecció, que tingué dinou títols entre 1904 i 1918, s'imprimia als tallers de la tipografia de l'«Avenç» a la Rambla de Catalunya, 24. I és clar, majorment, eren traduccions que encara es van fer amb la llengua prefabriana. Un parell de bons resums de la recepció de Dickens entre nosaltres, els catalans, a Charles Dickens i Catalunya (2012) de Josep Fornés, i a Charles Dickens, Visat (2014). També l'article a Sàpiens, Dickens, l'inventor del Nadal. La traducció del títol ha estat sempre un tema roent: primerament, Càntic i Cançó. Actualment, abandonada la referència al 'carol' anglès, s'ha acabat uniformitzant com a conte, simplement. Com sempre, l'excusa és l'adaptació al llenguatge dels nous temps i lectors, però en el fons amaga la trista realitat de la nostra cultura: que no som capaços de crear una àmplia capa de lectors-es en llengua culta, més enllà dels registres estàndards, cada cop més pobres, limitats i subordinats, que els temps ens van portant. Deixar-se perdre la poesia del mot Cançó en el títol de la traducció, que ens evoca no només l'explicació d'una historieta o conte, sinó la presència d'una màgia, d'un encís, d'una transformació, és perdre mitja traducció. Quan siguem capaços de recuperar el títol de la traducció carneriana, i també el text complet, que sembla que algú/alguns ha decidit que cal traduir i simplificar per als lectors-es actuals, voldrà dir que tornem a trobar brots de recuperació cultural i nacional, més enllà de l'anar fent sense solta de la cultura catalana de començament del segle XXI, que haurem repensat la manera de ser plenament vintcentistes sense renegar de la qualitat cultural de la tasca dels noucentistes. |
 |
| 1965. «A Christmas Carol», Charles Dickens. «Una cançó nadalenca», traducció de Josep Carner, Biblioteca Selecta, núm. 365. Reedició de la traducció carneriana, en la represa editorial al començament de la segona postguerra, als anys 60s del passat segle. Una edició molt digna per als ominosos temps que es vivien per causa de la dictadura franquista (espanyola). A la contraportada, hi figuraven el retrat i un resumet de les biografies dels autors. |
 |
| Anys 2000. «A Christmas Carol», Charles Dickens. «Un conte de Nadal». Perduda, esperem que només temporalment, la 'Cançó, el conte dickensià s'ha fet un lloc permanent a la nostra tradició, igual que a la de tots els països occidentals. L'èxit inicial de l'obra al 1843 ha continuat ininterromput durant més d'un segle i mig, en tots els formats: per a xiquets i per a adults, bé com a llibre o conte il·lustat, bé com a adaptació de dibuixets animats (amb el Rovelló vallverdunesc) o com obreta teatral o fins i tot musical aquest mateix 2018. Per esbrinar-ne la causa o raó, només cal que ens emplacem a la lectura del clàssic, que si bé certament potser ja resta càndid en la forma, no deixa de reflectir la necessitat transformadora i/o regeneradora de la vida de cadascú i de la societat en general, en definitiva, de l'esperit nadalenc. |
