 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Un meravellós retrat de la nostra ciutat de l'època del barroc, presa des dels turons de la Bordeta, amb vistes des de Gardeny a la Magdalena, el Pont Vell (i únic) i l'ample Segre en primer terme, i la presidència secular de la Seu Vella a l'hortizó.
Nascut a Florència cap al 1630 i educat a Roma, Pier Maria Baldi entrà al servei dels Médici, i des del setembre de 1668 fins al Març de 1669 fou camarlenc del príncep Cosme, futur Cosme III, en el seu viatge de descoberta de l'Europa del seu temps. Viatjaren per França, Espanya, Portugal, Anglaterra, Holanda i Bèlgica. L'artista documentà les principals vistes de les ciutats on sojornaren. La col·lecció d'aquests dibuixos constitueix un autèntic univers de l'Europa del Barroc, i es conserven a la Biblioteca Laurenziana florentina.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'ampli Segre al seu pas per la ciutat, amb els grans arenys que mostrava quan les aigües eren baixes. Des del Pont fins a la Porta de Sant Antoni, en tombar la muralla en direcció a Boters, les cases del Carrer Major, amb petris contraforts fins ran de riu, feien de muralla en aquesta banda de la ciutat, segles a vindre, dita banqueta de Blondel. La línia de cases anava per sota de la Paeria i tirava avall per passar per darrere de l'Hospital de Santa Maria. |
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
A la part anterior al Pont, el riu Noguerola desembocava gairebé allà mateix. La línia de cases que tancava la ciutat emmurallada s'allargava carrer Major i Magdalena amunt, i l'actual Passeig de Ferran ocupa el lloc per on desguassava el Noguerola, fins a l'actual carrer Democràcia, per on riu i muralla tombaven amunt.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Les cases a Cappont havien estat bandejades per raons militars, de seguretat davant les avingudes fluvials i de salubritat. Havia passat a ser una simple esplanada a nivell del pont, un poc més elevada que la plana que s'estenia al marge esquerre del riu, des d'on es controlava el que fou principal accés a la ciutat durant més de dos mil anys, des de l'època romana fins al segle XX. |
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'arc del pont presentava llavors encara l'aspecte medieval. Al segle XVIII fou reemplaçat per un arc neoclàssic, que és el que es conserva avui. El ferreny pont medieval de sis ulls s'estenia damunt el Segre i compartia el tràfec de persones i comercial amb alguns passos de barca, aigües amunt i aigües avall del riu.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
La magnífica catedral de la Seu Vella era l'epicentre urbanístic de la ciutat. La seua esveltesa ressaltava per damunt d'un turó més acinglerat que l'actual, i per unes cases més baixes als peus. La façana de la basílica de davant de la ciutat restava tapada pel Palau Espiscopal, que tenia les millors vistes de la ciutat. Només els campanars de Sant Joan, del barri lleidatà més menestral, que tenia l'absis de cara al riu, i l'esplèndida agulla gòtica de l'església de la Magdalena, al raval medieval que cresqué des de l'antiga Porta Ferrissa, destacaven sobre l'horitzó.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Les antigues adoberies de la ciutat, que necessitaven tanta aigua per a la seua labor, eren en aquest tram del carrer Major que tocava al Segre. Dalt del pla, dit dels Gramàtics, a mig camí del turó de la Seu, s'estenia el gran burg universitari lleidatà, que subsistí fins a la Nova Planta de l'ocupació borbònica espanyola. La destrucció del setge de 1707, anà acompanyada del desmantellament de cases i palaus medievals d'aquest barri, per raons militars, que convertiren també la Seu catedralícia en una establia d'animals, soldadets i munició per al sotmetiment de la voluntat de llibertat dels lleidatans.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Al límit de l'altiplà, destacava l'antiga església de Sant Andreu, sota la qual s'emplaçaven el barri jueu i l'assoc musulmà, un a cada banda de carrer Cavallers. |
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Cap a la banda oriental de la ciutat, apuntaven l'església de Sant Salvador i, ja més enllà, la punteta del campanar de Sant Llorenç. Mes enllà del rierol que baixava de la Mariola, el turó de Gardeny, amb sa fortificació i església, acompanyava la Seu Vella en les alçades lleidatanes.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
El Segre anava fent plàcids meandres i el marge esquerre del riu era un bosc de ribera, ple ací i allà d'arbres, matolls i herbassar de tota mena. Les pujades de l'aigua en època de desglaç o tempestes tardorals negaven tota la plana del Cappont. Per això les cases del Carrer Major, de cap a cap, s'elevaven sobre fonaments murats de pedra de tres, quatre o cinc metres, per tal que l'aigua no hi arribés.
|
