 |
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona (AHCB).
Gravat de la Barcelona assetjada de la Guerra de Successió a la portada d'aquest diari de guerra en llengua castellana. Les classes dirigents s'havien anat desnacionalitzant durant els segles dels Àustries, i la llengua del país i de la gent poc present en els llibres editats. Només la conjunció sociocultural de la Renaixença farà possible capgirar, per bé que no pas de tot, la tendència a la substitució lingüística, precisament dins de l'època de prohibicions borbòniques. L'edició a Girona d'una relació dels fets del setge indica fins a quin punt hi havia demanda d'informació sobre els detalls de la caiguda de la nostra capital.
|
 |
1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona.
Detall del gravat, que com pot apreciar-se a cop d'ull fou imprès invertit, en una errada inexcusable d'efecte mirall. Les traces del dibuix són simples i planes, amb cert toc infantil o naïf, però malgrat això l'artista sabé conservar el sentit de conjunt de la façana marítima barcelonina del moment. Per dignificar la publicació, l'impressor Bro volgué fer l'esforç de presentar una xilografia a la portada. Qui sap si la pressa per fer una edició sobre els fets que acabaven de passar va provocar-ne l'errada de principiant.
|
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. Aquesta és la vista dreçada del moll i de la façana de la muralla de mar de la ciutat, amb les torres sobresortint a l'horitzó i Montjuïc . S'aprecia el bloqueig naval del port i s'apunta el bombardament de la ciutat des dels vaixells. |
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. Detalls de la flota enemiga bloquejant el moll corbat del port, amb el fanal al cap. |
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. Detall del moll, amb la primitiva ermita a la platja, davant el Portal de Mar, i algunes petites cases o magatzems. Cap a finals de segle, amb el desenvolupament de la Barceloneta, al barri s'hi aixecaria l'església barroca de Sant Miquel. Al començament del moll, la creu de terme que s'hi dreçava i les petites barques de pescadors que hi amarraven damunt la sorra. Les pedres de la Muralla de Mar són ben dibuixades, prova de la gran impressió que feia el mur defensiu vist des del mar. |
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. La Creu de terme a la sortida a la platja i moll des del primitiu Portal de Mar. Damunt l'arena mateix, les barques dels pescadors, que no eren autoritzats a atracar al moll, reservat per a les naus de nolieig comercial dels grans patricis i burgesos de la ciutat. Al moll, sembla que s'hi dreçaven un parell de palissades defensives amb una creu al capdamunt. |
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. Un esplèndid detall de la façana marítima, des de Montjuïc fins a les torres amuntegades de la Catedral i de Santa Maria del Mar. En primer terme, la muralla de Mar, amb la Torre de les Puces i les Drassanes darrere. |
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. A mig aire de Montjuïc, amb les banderoles de senyal sempre preparades, Santa Madrona al fons, i Sant Bertran en primer terme ran de penya-segat. Entre Santa Madrona i la Porta de Sant Antoni, l'artista potser hi volgué emplaçar la creu de terme de la Creu Coberta, o el coll dels Inforcats, lloc on hi hagué plantades les forques d'execució a l'entrada principal de la ciutat, per a avís de propis i forasters. |
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. Les torres i campanars de la ciutat pot ser que no destaquin als ulls de l'observador modern, però als homes i dones de l'època, gens acostumats a les alçades, els causaven una notòria sensació d'elevació. A la imatge, els campanars més distintius de l'sky-line barceloní durant molts segles, des del Pi i Sant Just, les dos torres de la Seu amb l'una amb el rellotge, les dos torres de Santa Maria amb l'una acabada, i l'agulla de Santa Caterina a l'extrem dret. La falta de perspectiva del dibuix no ho deixa clar, però la torre de més a l'extrem esquerre de la presentació podria ben bé ésser el campanar de la Mercè. |
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. La sensació d'alçada de la Torre de les Puces. Al fons, damunt les cases, potser apunta el gran Portal de Sant Antoni. A segona línia, probablement el campanar de la Mercè. |
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries. Detall dels campanars barcelonins setcentistes, i de la trajectòria d'una bomba que cau sobre la ciutat. |
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. El dibuix de la trama urbana pretén reflectir l'aglomeració de la població. El primer terme, l'antic Portal de Mar, i potser la Llotja al darrere. |
 |
| 1714. «Relación diaria del sitio de Barcelona, capital del Principado de Cataluña», Impremta de Gabriel Bro, carrer de les Ballesteries, Girona. Dues estampes marítimes, l'una amb un gran galió gavatxo amb una petita barca en què desembarquen un parell d'emissaris, i l'altra amb un vaixell de guerra més petit en què un soldat fa esclatar una bombarda cap a la ciutat. El mar és representat per multitud de petites onades, com si d'un empedrat es tractés. |
