Seguidors

20150220

[978] La Il·lustració barcelonina, 1858

1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa» (ARCA).
Capçalera de la publicació, que s'edità en 21 números quinzenals, de gener a novembre d'aquell any. Fou la primera d'una llarga tradició de revistes anomenades La Ilustració, majorment en castellà, i que té l'origen en el model de l'Illustrated London News, de 1842, i l'Ilustration parisenca de 1843. La Ilustración Barcelonesa fou editada per Eusebi Comas. L'any següent, de gener a maig, sortó La Ilustración: periódico universal, de Carles Custí. L'èxit d'aquestes revistes il·lustrades és fàcil d'escatir; eren il·lustrades: la introducció de gravats, xilografies i làmines en abundància, marcaren la novetat i renovació de les publicacions periòdiques de la segona meitat del segle XIX.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Detall de la capçalera, típicament vuitcentista: una al·legoria del progrés il·limitat (vaixells que comercien, fumeres de fàbriques a tota marxa, rodes dentades de les noves màquines...), fruit (teòric) del coneixement, de la raó, de la informació, de les ciències i de les arts (compàs, cartabó, bola del món, brúixola, paleta de pintor... ), encarnada en una figura femenina coronada sobre un pedestal, on llueix l'estel de la llibertat. La sanefa amb el nom castellà, fruit de la diglòssia encara no superada a les primeres dècades de la Renaixença, i la ciutat de Barcelona al fons.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Detall de la capçalera. A l'original, el mar apareix a la dreta i la ciutat de l'esquerra sembla inventada. Però si la girem, i llavors ens queda la sanefa il·legible, és clar que hi veiem Montjuïc al fons i les torres bessones de Santa Maria del Mar en primer terme. És a dir, hi ha inspiració en la ciutat comtal, tot i que l'efecte de capgirar-la lateralment és probable que fos buscat.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Diumenge de Rams barceloní del XIX, amb palmons i grans branques d'olivera.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Detall dels nens amb els palmons, i de la mare que serva la palma a la filla.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Detall dels bordegassos entremaliats, que trauen de polleguera el guàrdia.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Plaça de Sant Jaume.
La llarga corrua de la processó del Diumenge de Rams tombant per la Plaça de Sant Jaume procedent del Carrer del Bisbe, amb els diferents passos i els armats romans de la ciutat al capdavant. Malgrat el peu del gravat, s'assembla més a les processons penitencials de la Setmana Santa, que a la joia de Rams.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Plaça de Sant Jaume.
Detall d'algun penitents amb caputxa i vesta negra de dalt a baix, i dels acompanyants amb els ciris a banda i banda. Els passos es portaven a l'espatlla: en aquells temps no s'havien motoritzat encara. Sembla clar que és processó penitencial pels passos que s'hi veuen: Crist portant la Creu, la Creu, Crist als braços de sa mare davallant de la Creu, l'enterrament de Crist... i més penitents.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Plaça de Sant Jaume.
Detall de la cantonada del Carrer del Bisbe amb la Plaça de Sant Jaume, amb els penitents tots afilerats amb la llarga caputxa punxeguda.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Santa Maria del Mar.
Consagració episcopal a Santa Maria del Mar. S'hi consagraven els bisbes de Vic i Menorca en una basílica de gom a gom.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Santa Maria del Mar.
Detall de l'orgue de Santa Maria del Mar
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Santa Maria del Mar.
Detalls de l'altar preconciliar, a on té lloc la cerimònia de consagració, i del públic assistent, assegut, ço que vol dir que eren el tot Barcelona de l'època. Les cadires i reclinatoris solien ésser de propietat dels adinerats, però en aquesta ocasió ja devien haver estat col·locades per l'organització.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Passeig o Saló de Sant Joan.
El passeig de Sant Joan, abans de la construcció de l'Arc i de l'Exposició. Actualment dedicat al president Lluís Companys. Llavors era el parc de passejades i festejos per excel·lència de la burgesia barcelonina benestant.  
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Passeig o Saló de Sant Joan.
Detall dels passejants. L'alta burgesia barcelonina, llavors i ara, era la casta més espanyolitzada de la ciutat, col·laboracionista a ultrança en el procés de la colonització nacional, i peça essencial de la dominació espanyola sobre Catalunya. Llavors com ara, per la por de perdre sos privilegis, preferien les molles de la menjadora borbònica, que la plenitud nacional, econòmica i social del país. 
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Els Campos Elíseos.
La il·luminació veneciana dels Campos Elíseos de la Barcelona d'aquella època, inaugurats com a parc i jardins d'estiu al 1853 a tocar del Passeig de Gràcia. Avui desapareguts ja fa unes quantes estones, tenien cafè, fonda, estanys, placetes i glorietes, sala de ball i espectacle, i fins i tot una muntanya russa. Més tard s'hi féu també un teatre. Com que la mobilitat sempre ha estat una dèria a la ciutat, hi havia servei de tartanes fins a les Rambles.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Els Campos Elíseos.
Detall dels assistents a l'activitat d'aquella vesprada, amb les senyorasses assegudes en cadires. La il·luminació veneciana consistia en cilindres de paper de colors amb un llumet o xinxeta d'oli a l'interior, molt típiques de les festes majors del següent segle XX quan arribarà l'electricitat a pobles i ciutats. Els dies de vent, se servien de la il·luminació de gas. Es diu que hi va arribar a haver més de 5000 llumets en les nits d'il·luminació veneciana més esplèndides.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Jardins del Tívoli.Focs d'artifici als Jardins del Tívoli, competidors dels anteriors i ubicats més cap a Aribau, Diputació i Provença. S'obriren al 1849 a tocar de l'antiga muralla per oferir diversió als barcelonins: tómboles, música, balls, atraccions de fireta... Acabà en temps en mans del sogre de Frederic Soler Pitarra, que hi va representar algunes de ses obres.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».Jardins del Tívoli.Detall de la distingida gernació davant la màgia dels focs.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Convent de Jesús i Maria a Sant Andreu del Palomar.
Vista frontal del nou convent-col·legi de les reigioses de Jesús i Maria, que s'anà construint per etapes. L'arquitecte local, Joan Torras, professor de Gaudí, en fou l'encarregat i a la darrera etapa n'aixecà el temple, on el gran arquitecte col·laborà en el mosaic, l'altar major, la il·luminació i mobiliari. 
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Convent de Jesús i Maria a Sant Andreu del Palomar.
Detall de la façana.
1858. BCN. «La Ilustración barcelonesa».
Convent de Jesús i Maria a Sant Andreu del Palomar.
Detall dels carruatges i de l'animació.