Tots els gravats, i de manera bogeta els de Laborde, a mi em tenen el cor robat: les antigues estampes són un gran i esplèndid finestral obert de bat a bat al passat. Els que recopilà Alexandre de Laborde en són prova definitiva. Ell mateix va contractar i dirigir un equip d'artistes als quals envià al llarg i ample de la desconeguda i misteriosa península ibèrica per als gavatxos. Després, ajudat per un equip d'autors va publicar l'Itinéraire descriptif de l'Espagne (Itinerari descriptiu d'Espanya, 1809, 5 volums i 1 atles) i Voyage pittoresque et historique en Espagne (Viatge pintoresc i històric a Espanya, 1806-1818,
4 volums). Va invertir una gran part de la seva fortuna a la segona
d'aquestes publicacions, preparada amb molta de cura, d'erudició i de
puntillisme, amb més de 900 gravats i un compendi d'història política i civil. La guerra de 1808 va parar la venda d'aquest llibre i féu comprometre-li la fortuna pròpia. Quan contemplem aquella netedat del traç, no podem deixar de copsar-ne la pulcritud i harmonia. El nostre passat reapareix de sobte plàcidament ple de vida i de natura, tot amagant les malures del seu temps sota l'arcàdia perduda d'uns paisatges que, més que transformats, ara trepitgem destrossats.
Quan trobem un Laborde, doncs, aprofitem per traure el cap a l'ahir. Avui ho fem través dels gravats recollits a Ensemble de 255 dessins originaux à la mine de plomb, à la plume avec lavis ayant servi à illustrer le Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, par A. de Laborde. La plupart des dessins ont servi à illustrer le Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, par Alexandre de Laborde (Paris: impr. Didot l'ainé, 1806-1820), certains dessins sont restés inédits (INHA).
 |
1806. Lleida. Gravat d'Alexandre de Laborde.
Vista de la ciutat, presidida per la Seu Vella, des del camí de Barcelona, la futura Avinguda Tarradelles, avui convertida en passeig de vianants a tocar dels Camps Elisis. Fixem-nos com els arbres en primer terme, l'animació humana que sempre apareix en aquests gravats i el detallisme dels mollons al costat del camí, emmarquen la perspectiva i transmeten una potent aurèola de vida i de serenor.
|
 |
1806. Lleida. Gravat d'Alexandre de Laborde.
Detall del cap del pont, amb la construcció del cos de guàrdia que en presidí l'entrada des del segle XVII i el magnífic pont de pedra medieval que aguantaria fins a la riuada de 1907. Al fons, la silueta del Gardeny fortificat.
|
 |
1806. Lleida. Gravat d'Alexandre de Laborde.
Detall de la Seu Vella, on destaca l'esveltesa del campanar presidint la ciutat i la plana, acompanyat pel ferreny campanar de l'església vella de Sant Joan, enderrocada en nom del progrés el 1868. Les cases del carrer Major, amb els grans finestrals encarats al potent sol lleidatà, només aturat per les corresponents persianes de corda.
|
 |
| 1806. Lleida. Gravat d'Alexandre de Laborde. Detall amb l'agulla de l'antiga església de Santa Magdalena. La muralla de les cases del carrer Major, amb la baixada de la Trinitat i els blanquers de les adoberies de la ciutat. Les dones a fer safareig a peu de riu. |
 |
| 1806. Lleida. Gravat d'Alexandre de Laborde. Detall del riu Segre, amb els raiers menant una tramada de troncs, prova que el riu sempre fou via de comunicació i comerç del Pirineu amb la plana de Lleida i les terres de l'Ebre riu avall. El detall dels mollons o fites del camí és espectacular. |
 |
| 1806. Lleida. Gravat d'Alexandre de Laborde. Detall de la Seu Vella. |
