Seguidors

20120104

[89] Lo Cappont lleidatà

1895. Una de les primeres fotografies de Cappont, publicada al diari EL PALLARESA de l'11 de maig, per la festa major de la ciutat. 
S'hi veu l'areny des del pont per avall, avui canalitzat i urbanitzat (Carrer Jaume II). Les dones fan safareig al riu, al bat del sol de maig, amb la llençolada estesa a l'arena. Al fons, els plataners dels Camps Elisis, que ja tenien quaranta anys ben bons, i la fumera de la serradora.
1895.  Des del 1869, l'alcalde Fuster havia aixecat la prohibició de construir al Cappont. 
Aquesta prohibició era vigent des del s.XVII, quan el barri quedà destruït pel setge durant la Guerra dels Segadors, al qual han seguit els setges de la Guerra de Successió (s.XVIII), de la Guerra del Francès (s.XIX) i de la Guerra Civil (s.XX). No està gens malament!
1563. Cappont. Detall del gravat lleidatà de Wyngaerde, pintor de la cort de Felip II. 
Hi podem contemplar el Cappont completament poblat i tancat, la qual cosa indica que els seus habitants no malvivien en un raval fora el pont, sinó que tenien propietats i condició de ciutadans.
1901. Les vistes de Lleida i la Seu des de Cappont són obligades. 
Les fires de bestiar hi tenien lloc perquè no calia que els animals entressin a la ciutat, i s'hi podien abeurar amb placidesa, com aquest ramat de corders. Al fons, veiem els plataners de la part de dalt de la Rambla de Ferran (avui pròpiament de l'Avinguda Francesc Macià), encara jovenets, i els arcs del «castell» tapiats, ja que encara feia de caserna de tropes espanyoles (des de Felip V i fins al 1947).
1904. Bestiar a Cappont. El nostre barri sempre ha tingut vocació d'aparcament, fins avui. Les mules amb les sàrries plenes de productes de l'horta per portar a mercat, però sense entrar els animals a la ciutat. 
A l'esquerra, l'antiga carretera de Barcelona, encara sense enllambordar i amb els arbres encara jovenets. Darrere aquests arbres, s'aprecien les columnes que marcaven l'entrada als Camps Elisis, el parc que féu renàixer el barri, des de la seua construcció el 1864 per l'alcalde Fuster, a imitació de la famosa avinguda parisenca. El pont, al fons, tenia els dos darrers ulls refegits, i fins després de la riuada del 1907 no serà refet del tot i reinaugurat el 1911, fins a la voladura del 1938.

1907. Cappont. Dos imatges de la destrucció de la riuada de 1907. 
Amb el riu sense canalització (que no arribarà fins no gaire més de vint anys), i encara sense pantans al Pirineu, les avingudes d'aigua han estat freqüents, i Cappont n'ha patit reiteradament les conseqüències devastadores. Observem la marca de l'aigua sobre les parets, més alta que un home.
1910. La carretera de Barcelona a Cappont. 
El barri riu amunt, fins al pont del ferrocarril, començava a omplir-se de magatzems i cases, i resseguia tot el parc dels Camps Elisis.
1910. Cappont riu amunt. 
Detall de l'inici de la carretera de Barcelona amb els Camps Elisis a l'altre costat.
1910. Cappont riu amunt. 
L'areny del Segre sempre havia estat abundós abans de la construcció dels pantans pirinencs, que de seguida arribaria aquella mateixa dècada. Al fons, el pont del ferrocarril. A la dreta, les mules i algun carro en el pàrquing del Cappont de fa un segle.