Seguidors

20251220

[2722] Val d'Aran, 1896

 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau (BVPB).
Lo santuari de Montgarri: església i antiga hostatgeria.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau (BVPB).
Enginyer forestal  (1863-1917), pioner en la gestió i recuperació de boscos a Catalunya a principis del segle XX.
Nascut a Vilabertran (l'Alt Empordà, Girona), va estudiar a l’Escola Especial d’Enginyers de Muntanya a l’Escorial (Madrid). Una de les primeres destinacions fou al Districte forestal de Lleida, al 1889, probablement  allà a on no volia anar-hi gaira gent, en aquell temps, i d'aquesta manera va poder conèixer-ne les meravelles del Pirineu. Posteriorment, a ser clau en la fixació i repoblació de les dunes d’Empúries i va dirigir la recuperació del Bosc de Poblet. Fou, doncs, precursor de la reforestació i pioner en educació ambiental (va crear una casa forestal com a ecomuseu al 1910). Com a enginyer en cap, va treballar a la divisió hidrologicoforestal de la Conca de l’Ebre (1902–1917). Va construir la Torre d’en Reig a Vilabertran (modernista, inspirada en la Casa Forestal de Sant Martí d’Empúries, que també va promoure). Se'l considera un visionari: va combinar gestió forestal amb divulgació ambiental i social, per sensibilitzar les autoritats sobre els beneficis ecològics i econòmics dels boscos. Avui, una beca del Parc Natural de Poblet en porta el nom en honor seu. Tot això segons resum general per AI. 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Editorial de Josep Thomas, BCN.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La ruta s'inicia al nord, al Pont de Rei, lo punt més baix de tota la Vall, llavors un petit pont de fusta, ruïnós, que travessa la Garona per trobar-se la frontera estatal francesa. Al llogaret de Puntaut, un quilòmetre i mig riu amunt, los camins costeruts cap a Bausèn i Canejan, l'un a dreta, l'altre a esquerra de la Garona (mirant riu amunt), a altitud considerable. Des de Canejan s'obre l'accés a la vall de Toran, «el cual contiene hermosos prados y tierras de labor, gran número de bordas y tres aldeas denominadas Bordius, Sant Joan de Toran y el Pradet». 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Seguint riu amunt, les parets de les muntanyes l'estrenyen en congost fins al pont del barranc de Bausèn: ací se separen per obrir la plana fèrtil i ben conreada de Les. Lo riu parteix Les pel mig, poble sota les runes d'antiga torre quadrada fortificada, que en deien Casa del Moro o Torre de Pompeia.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Al tombant d'aquell segle, lo balneari era l'indret més destacat de la població, a la dreta del riu, amb vint banyeres i les cambres «para enfermos», que llavors les aigües es prenien per salut, que ja eren conegudes de l'època romana. L'establiment convocava los estiuejants de Banheres de Luishon, que tenien posada al casino, que disposava, a més, de bon restaurant. 
(...)

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Continuem riu amunt per entrar a Bossost per sant Roc, ermita plena d'exvots de gràcies per curacions i favors rebuts. La superstició religiosa era molt present a la vida diària i no estic gens segur que, actualment, l'haguem superat. Lo passeig de la vila era esplèndid amb grans arbres i un til·ler monumental. 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La plaça quadrada de Bossost disposava d'un om centenari al centre i l'església romànica del segle XII la tancava per la banda nord. L'autor en descriu, és clar, la portalada monumental de la façana septentrional.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Quatre quilòmetres amunt, s'arriba a la Bordeta, llogaret de sis cases, des d'on s'arriba per camí costerudíssim a Ares de Jos i Ares de Sus. Encara més enllà, lo camí cap a Arró i després al molí de les Bordes. Per un pontet estretet, travessem fins al poble.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau (BVPB).
Església d'Aubèrt.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Sense cap vestigi del magne castell medieval de Castelh-Leon, lo poble restava despullat. Al sud, s'hi obria la vall de l'Artiga de Lin o del Joeu, de bones praderies, amb bordes nombroses i santuari. 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
  L'antiga capella de Santa Maria de Mijaran.




1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Remuntant fins a Vielha, i a l'esquerra de la carretera (que ja baixava per l'esquerra del riu, sempre mirant riu amunt), hi trobem Arró, Vilamòs, Benós, Begós, Arrós, Vila i Aubèrt, aquest a la carretera. Més amunt, Betlan, Mont, Montcorbau i Vilac. De seguida, la cruïlla de la capella de Mijaran.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Lo menhir de Vielha, salvat per l'ajuntament davant la intenció del propietari del terreny de tombar-lo perquè li feia ombra als conreus.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
  Lo menhir de Mijaran.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La millora de les fondes de Vielha.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La fira de Vielha provocava la invasió de ramats i firaires per tots los carrers.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Lo campanar de Vielha.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Gausac i Casau són les poblacions a tocar de Vielha per l'oest. 
De Vielha a Arties, se fa parada a Betrén i  Escunhau.
(...)

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
D¡Escunhau a Casserill i per l'antic pont de pedra sobre la Garona, dins a Garós, amb lo seu comunidor o casa dels conjurs. A poca distància, ja hi trobem los Banys d'Arties i lo poble, sobre lo desguàs del riu Balarties a la Garona. La riuada de 1876 hi era de trista memòria.
 
1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
D'Arties per amunt, lo camí de carro deixa pas a camí de ferradura fins a Gessa, Salardú, Unha, Bagergue i Tredós. 
(...)

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
De Tredós enllà només prats i boscos.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Unha i Bagergue resten incomunicades per la neu durant tres o quatre mesos a l'hivern. Era popular l'aplec al santuari de Santa Margarida, a on concorrien los pastors de Beret, Parros, Forcall i altres indrets. 

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
Bagergue i la processó de Santa Margarita.
(...)
1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
L'Aplec de Santa Margarida de Bagergue.

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La bellesa natural del Mijaran.
(...)
1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
  Naut Aran.
(...)

1896. Era Val d'Aran.
«El Valle de Arán», Josep Reig i Palau.
La casa familiar de Gaspar de Portolà, Arties.



 


Quinalafem.blogspot.com
Posted by
Labels: ,

20251209

[2721] Manresa al 1812


1812. Manresa, lo Bages.
1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Plànol de la capital bagenca, a la vegueria central, dibuixat durant la confrontació bèl·lica entre los dos nostres estimats Estats veïns per veure que s'apropiava de la governança de nostra terra. 
La ciutat era tota closa per l'antiga muralla i les vuit portes seues: a. de santa Llúcia, b. de mossèn Bosc, c. de les Piques (per abeurar los animals, que s'hi veuen dibuixades), d. de sant Francesc, e. de Valldaura, f. de sant Domènec, g. de la Planeta (o del Carme), h. de Sobreroca.

Hi observem també lo vell pont medieval (g) i la passera de fusta de riu amunt (h). 
Los tossals o pujols de sant Jaume (3) i lo Pujolot (4). 

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
La llegenda en llengua forastera, mentre que los topònims recullen la pronúncia pròpia.

1812. Manresa, lo Bages.
1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Fora murs, los ravals que hi havien anat creixent los darrers segles, sobretot des de la banda nord-est a l'oriental i sud-est, per damunt del Cardener.

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Lo pont de pedra nou (o), nou... del segle XIV! Per agafar lo camí de Calf i de Castellfollit del Boix, cap al sud.

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
O bé cap a nord-oest, cap a Sant Joan de Vilatorrada pel coll de Baix, o Collbaix.

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Tots los camins duien a Manresa, o quasi: lo de Cardona, Santpedor, Sallent, Vic.
Entre los dos primers, lo Puig Terrà (7), lo tossal d'en Pau Sabater (6), i de la Font de la Serra (8), amb les corresponents masiasses (n, m), la segona tocant gairebé al camí. 
Al nord, lo  tossalet del Puigberenguer (5).

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Los camins cap a Barcelona, lo vell i lo nou al damunt, pel mas de l'Agulla (y).
Los tossals del Paraire (11), de l'Agulla (12) i de la Bruixa (13).

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).
Cap al sud, lo camí de l'Anglet i la bassa de la font de sant Pau, i pel costat dret del Cardener, lo camí de Monistrol. 
Lo tossal de santa Caterina (14), que dominava l'entrada del pont vell. 

1812. Manresa, lo Bages.
«Croquis de la posición de Manresa y sus alrededores» (BVD).




[2720] Manresa, 1900, vista per un foraster

Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , ,

20251205

[2720] Manresa, 1900, vista per un foraster

 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Fabulosa vista de la Manresa d'en començant lo segle XX, d'un carrer interior, que l'autor comenta (pàg. 267) i descriu, des del qual descobreixen lo campanar gòtic de la Seu.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Per llegir millor lo text, cliqueu-hi sobre la imatge.
Després de visitar Montserrat, l'autor continua fins a Manresa. De fet, lo pas del tren la convertia en ciutat ben comunicada, com ara Tàrrega. Hi arriba en un dia de pluja. Van acceptar los serveis d'un jove guia, que los demanà que intercedís davant l'amo de l'hotel perquè el promogués de categoria laboral. L'aigua que queia rutllava carrers avall i també de dins les cases!, i lo lloc los semblà «very hope-forsaken», desesperançat i molt.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Los estadants de la fonda eren sorollosos i pagesots, però ja se sap que quan se va pel món, hom s'hi troba de tot. Lo títol del capítol, A study in grey, li dona perquè hagueren de veure la ciutat sota la llum de la nuvolada.

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Detalls de la vista anterior, la primera que l'autor ens dona de la ciutat bagenca.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo mosso de la fonda, lo Sebastià, de vint-i-pocs, los acompanyà durant la ronda per la ciutat, i l'autor s'entreté a desgranar-nos-en la vida que portava, segons los recontà. Potser només és un truc narratiu per donar vivesa i realisme a la descripció. 
Lo carrer amb lo pontet i lo canal «reminding one of Gerona or a Venetian street», devia ser lo carrer de la Canal, amb bons edificis a banda i banda: «a multitude of balconies, many of reach wrought ironwork», ferro forjat. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo Cardenar al dematí. Lo pont medieval sobre l'ampla llera, amb la Seu enturonada entre la boirina. Per això, l'autor aclareix: morning. Un panorama tradicional, que aquest no és pas fake de cap manera, oi?

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Finalment, la vista meravellosa de la catedral los deixà bocabadats, amb lo pont medieval i les muntanyes de Montserrat al fons: «The church with its striking outlines looked massive enough to defy the ages».

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo pont medieval mostrava un gran crucifix a l'entrada.  
No podia faltar la ressenya de sant Ignasi loiolà.

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Detalls del pont vell i la Seu manresana.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
L'estada a la cova del sant catòlic, la conformació dels exercicis espirituals, i la vida de pregària tan austera fins a l'esvaïment, ple de visions i veus torbadores: «we have said that his pennances ammounted to fanatism». Que és ço que tots diríem si ho veiéssim fer a algú d'una religió altra que la pròpia. Costarà que la ciutat se tragui de sobre aquesta hagiografia. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
De retorn al poble, lo guia seu, en Sebastianet, que demana a la xicota seua per un casament vinent davant la presència atònita dels viatgers forasters.
  
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Ara l'autor ens en dona una vista capvespral, amb la boirina que s'hi torna a ajaure.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
A la capella del convent, potser de Santa Clara, los sobta la visió en blanc immaculat de les postulants o novícies. Com sempre s'esdevé en aquests casos, totes eren de gran bellesa, una d'ulls blaus i tot sobre pàl·lida faç, cosa que fa sempre més penosa la clausura seua a la vista dels de fora, i més dedicat la sacrifici seu. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Partença de la ciutat. Per acabar amb la història del Tianet, l'autor afegeix en nota a peu de pàgina que varen enviar lletra de recomanació i lo noi fou promogut a segon cambrer, i que l'1 de maig se va casar finalment amb l'Anita. 

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
La boirina sobre lo pont i als peus de la Seu. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Edició londinenca de l'obra. Era inevitable, com encara avui, que sota domini colonial espanyol, los autors poc avesats a la història de la terra ens hi confonguin i ens posin al sac, del país veí estimat. 


[2604] Per la Catalunya del Vuit-cents: Bages, Berguedà i Osona


Posted by
Labels: ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)