.jpg)
1980. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 5 de desembre (AML).
Recital d'Els Quatre Joglars de la Cellerera, de la Gralla i la Dalla al pub Celler dels Joglars del carrer sant Pau, entre la Palma i Cavallers.
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 6 de gener (AML).
Tercer lliurament de «L'Estrof».
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 25 de març (AMG).
La Crida a la Solidaritat fou la resposta del món cultural del nostre país a la pallassada de la Guardia Civil (espanyola) del 23-F. Però no era per riure: allà va tancar-se la finestra de les nostres llibertats nacionals. La victòria del PSOE al 82 hi acabaria de posar lo forrellat. Lo règim del 78 definitivament quedava «atado i bien atado». El grup de la Gralla i la Dalla, la delegació lleidatana d'Òmnium, el CEL lleidatà, entre els signats de la declaració en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana.
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 22 de maig (AML).
Lo primer aniversari de «L'Estrof» amb tota intelligentsia lleidatana a la celebració.
.jpg)
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 29 de maig (AML).
Entrevista als dallaires amb motiu de l'aniversari de la revista i la publicació del número 4. «El director es rotativo con los miembros que coordinamos entre los miembros de la Gralla i la Dalla». La publicació ja sobrepassava lo centenar de subscriptors, i hi havia ajuts de la Diputació i la Paeria. Lo pvp era de 300 peles de l'època.
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 21 de juny (AML).
Los dallaires en l'homenatge als poetes lleidatans Màrius Torres i Josep Estadella que es feua a la Paeria.
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 26 de juliol (AMG).
Lo decalatge de dates entre la publicació i la breu ressenya de la premsa barcelonina (entre els mitjans que la mencionaven) és clar indicador de com des de la capital anaven construint la seua Catalunya tancada en Barcelona. Lo núm. 3 (tardo del 80) era dedicat al poeta i narrador menarguí Joan Barceló, finat a l'estiu de 1980.
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 17 de setembre (AML).
Deia en Pané que la poesia és una expressió i a l'ésser humà li cal projectar-se a l'exterior amb la bellesa que sent a l'interior, bé sigui amb la pintura, bé sigui amb la música, bé sigui amb la poesia. Que de la poesia és impossible viure'n, ni llavors ni ara, és més una constatació que no pas una queixa. Afegeixo que no estic segur que fos bo que los poetes només fossin poetes...
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 6 d'octubre (AML).
Los dallaires i l'Ateneu Popular de Ponent proposaren un cicle de poesia i coneixement dels poetes catalans més representatius. Una desena de xarrades amb presència dels poetes vius, glossa d'autors i lectura de poemes. Ja ho hem dit en línees anteriors, se'n diu picar pedra: «oferir la possibilitat d'escoltar directament dels poetes la seua obra, i posar a l'abats de tothom la poesia dels nostres clàssics moderns».
.jpg)
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 14 d'octubre (AMG).
Lo cicle incloïa Brossa, Estellés, Feliu Formosa, Narcís Comadira, Parcerisas, a més de Maragall, Verdaguer, Sagarra, Salvat-Papasseit, Agelet i Garriga. Per traure's lo barret, sí senyor.
.jpg)
1981. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 6 d'octubre (AML).
Lo clicle «Poetes a Lleida» d'aquella tardor fou un encert i un exitàs. N'esperem la segona edició un any o altre, oi?
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 9 de febrer (AML).
Més pedra picada: cicle Col·loquis d'Hivern, amb Borrell, Pané, Dolors Sistac.
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 10 de març (AML).
Lo cicle «Coneixes la teua ciutat?» de l'Ateneu Popular de Ponent també assolí una gran difusió. Una de les parades del cicle fou l'Acadèmia Mariana i la seua labor cultural i literària.
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 4 d'abril (AML).
N'hi hagué col·leccionable i tot. La iniciativa ha sigut de les que més continuïtat ha tingut al llarg dels anys. Potser caldria atansar-la a les noves generacions per interès de país. Si Mahoma no va a la muntanya...
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 18 d'abril (AML).
Los llibres de text en la llengua nostra, la llengua de la terra, llavors eren novetat i esvalotaven els qui creien que no podia fer-se de tot en llengua catalana: «cal deixar de ser analfabets en la nostra llengua», escriu en Borrell. Llibres d'EGB i BUP, que als anys 90 passarien a la història amb la reforma educativa. Amb le reformes educatives, ja incomptables segons el vent que bufava al govern espanyol. Passats uns quants decennis, i constatat lo fracàs d'aquests plantejaments, començaria a ser hora de posar-hi remeis de debò, més enllà del postureig habituals després de cada publicació dels resultats PISA. En fi, que los llibres de text actuals s'han convertit en una càrrega insuportable, i no només física, per a l'alumnat, sinó també per a les famílies: llibres amb continguts sobredimensionats, amb metodologies dubtoses, de totes les matèries hagudes i per haver i ben gruixuts, és a dir, ben cars. Caldria que algú hi posés una mica d'ordre.
«Cal deixar de ser analfabets en la nostra llengua», escrivia en Borrell. Cinquanta anys després, no sé pas si n'hem aconseguit un assoliment satisfactori...
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 21 de maig (AML).
De quan la Generalitat empenyia amb concursos literaris... Poetes com Pàmies i Xerric (primer per la dreta) al peu del canó. Calia fer pedrera: entre els joves premiats, l'ara escriptor urgellenc Albert Vilaró.
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 30 de maig (AMG).
Número doble de «L'Estrof», 5-6.
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 18 d'agost (XAC).
Lo dallaire Pep Segon, potser lo poeta més experimental de tota la colla. Eren temps d'efervescència poètica i musical a l'Antares, lo pub del carrer Ballester, obert al 1977 i que aquest 2024 tancarà portes, segons que llegim aquests dies a la premsa.
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Segre», de 3 de setembre (FPIEI).
Lo moment cultural lleidatà en la represa postfranquista. A banda de «L'Estrof», destacà momentàniament la revista «La Higiènica» (1980-81), dels estudiants de la facultat anomenats d'El Cercle Viciós de l’Aula 3 del Roser. Tingué un naixement polèmic per una prosa, «irreverent i pornogràfica» (en castellà) de Cèsar Alegre. No fou fàcil, doncs, en aquells anys, desprendre's de la caspa catoliquera local.
Aquell setembre del 82, servidor aterrava al Roser, que los meus pares pagesos me van donar carrera, que se'n deia així.
.jpg)
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 18 d'agost (XAC).
Amb 28 anys, lo Xerric ja no és una promesa sinó una realitat com a literat i personatge cultural capdavanter a la Lleida de la represa dels 80s. Hi repassa els anys, no gaire llunyans, de creació de la Gralla i la Dall, de la qual significativament en parla en passat.
Diu que la idea, compartida quan feia segon de carrera amb en Pané, era que es convertís en una punta de llança cultural a partir de la Facultat, que eren un grup que volia fer-se notar a Lleida en el camp cultural. El segon pas vingué amb l'entrada de més autors que no eren universitaris per fer tasca comuna. La tercera, la consolidació de «l'Estrof», que es publicava des de final del 79, per tal de fer conèixer els poetes lleidatans. Des del núm.3 la revista incorporava articles més enllà de la poesia, com treballs d'investigació historiogràfica, temes de comunicació i reflexions sobre el passat literari de Lleida.
L'autor lleidatà encara no havia publicat cap llibre propi, només poemes en revistes, i pensava que havia arribat lo temps de traure els quatre llibres de poemes que ja tenia escrits.
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Segre», d'1 d'octubre (FPIEI).
Presentació de la candidatura de Nacionalistes d'Esquerres per a les eleccions generals (espanyoles) del 28-O, que portarien lo PSOE al govern, a l'aplicació de la LOAPA, i a la legitimització de la continuïtat del franquisme. I d'aleshores fins a donar suport al 155 al 2017, i seguim...
Josep Borrell, Xerric, explica que la formació política busca la llibertat nacional dels Països Catalans i l'alliberament de classe. Fou la primera vegada que vaig poder votar i a ells, als Nacionalistes d'Esquerres, anà aquell primer vot meu.
1982. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 19 de novembre (AML).
Los col·loquis d'Òmnium Lleida «per a les llargues vesprades d'hivern», amb Josep Borrell, Dolors Sistac, Francesc Pané, Josep Coll, Miquel Viladegut... Tenim certa enyorança d'aquell Òmnium bregat en cursos de llengua per a la gent del carrer i cicles de divulgació i reflexió social i política.
1983. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 4 de febrer (AML).
Aquell hivern mateix, cicle de conferències sobre la novel·la catalana contemporània a l'Ateneu Popular de Ponent, amb la col·laboració de l'Òmnium i de la Gralla i la Dalla. Ara ho fiem tot a les xarxes socials... i així va la cosa...
1983. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 9 de febrer (AML).
L'opinió sobre la novel·la del nostre poeta.
1983. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 24 de febrer (AML).
Una altra revista que s'afegí al catàleg de la renovació cultual lleidatana dels anys 80, la revista «Bic-bis», del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida. No hi faltà la contribució de Josep Borrell.
1983. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Segre», de 6 d'abril (FPIEI).
Contribució a la revista «Isard», del grup excursionista Serralada de Mollerussa.
1983. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Segre», de 14 d'abril (FPIEI).
Recordatori de l'obra de Mercè Rodoreda amb motiu de la defunció de l'escriptora.
1983. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 21 d'abril (AML).
Conferència a l'IEI sobre la literatura lleidatana dels anys 60 a 80. Cada cop hi ha més presència d'en Josep Borrell i va minvant la d'en Xerric.
1983. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 18 d'agost (XAC).
Començaven a sonar campanes de renovació per a l'IEI, institució nada com a franquista. La conversió democràtica s'iniciaria al 1986 amb en Miquel Pueyo com a director. En Josep Borrell també hi tindrà el seu moment, del 1994 al 2000.
.jpg)
1984. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 2 de gener (AML).
La fixació del cànon literari ponentí de la Renaixença ençà: Escriptors contemporanis de Ponent 1859-1980, a càrrec de Josep Borrell a l'esplèndida Col·lecció La Banqueta de la Paeria.
.jpg)
1984. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 27 de gener (XAC).
Als quatre períodes fixat per Borrell en les lletres lleidatanes contemporànies
Renaixença, 1859-1908,
Noucentisme, 1908-1939,
Postguerra, 1939-1968,
Generació dels 70, 1968-1980,
caldria afegur-hi ara la gran nòmina d'escriptors ponentins de finals del segle XX i del primer quart de segle XXI. Aquest darrer és el període més florent de tota la història de les comarques ponentines, pirinenques i franjolines, i que duri!
.jpg)
1984. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 28 de març (AML).
A les segones eleccions al Parlament, Josep Borrell continuava la seua militància política i fou lo segon a la llista de l'Entesa de l'Esquerra Catalana. També s'hi presentà en Sebastià Serrano, que n'era el quart.
.jpg)
1984. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 14 d'abril (XAC).
Un dels famosos nyaps de la premsa lleidatana del moment. Que solien ser continus, de manera que la veu popular deia que per informar-se del que passava als pobles lleidatans calia llegir-la, excepte si eres del poble del qual parlava la notícia...
1986. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Segre», de 16 de juny (FPIEI).
Com a curiositat, a les eleccions generals (espanyoles) d'un parelll d'anys després, hi concorreren dos Borrells, tot i que l'un per Lleida, en Xerric (Unió de l'Esquerra Catalana PSUC-ENE), i l'altre per Barcelona, que arribà a ministre (espanyol) i tot. Dos opcions ideològiques, intel·lectuals i nacionals radicalment divergents, tot i que alguns votants no ho tenien especialment clar, oi?
.jpg)
1984. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 3 de juliol (AML).
Entrevista a l'autor per la publicació del llibre, i sobre la situació dels escriptors locals i la incessant tasca pel reintegrament i reconeixement dels escriptors lleidatans i ponentins en l'àmbit nacional, ço és, per entrar en la dinàmica cultural de la capital nostra, sempre centralitzada i cada cop més tancada en ella mateixa, fins arribar, passats uns quants decennis més, a extrems incomprensibles de voler ser capital sense lo país al darrere.
.jpg)
1984. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», d'1 de setembre (AML).
L'intent associatiu dels escriptors ponentins, també amb l'impuls d'en Xerric. La constitució definitiva se faria a la Sala Europa (1980-2022) del carrer Ballester, recentment derruïda, i veritable meca de la cultureta lleidatana del final del segle XX.
.jpg)
.jpg)
1985. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 23 de gener (AML).
Amb trenta anys fets, Josep Borrell és considerat ja Lleidatà del Mes. En deu anys, aquell cantautor que recitava poemes amb la guitarra sota el braç i que incordiava el món cultural del tardofranquisme (espanyol) a la ciutat de Lleida, se n'havia consolidat com una de les figures, de les patums, autor i estudiós imprescindible de la nova Lleida ressorgida de les cendres franquistes. Ja se'n feia la biografia, tot i que la major i millor part de la seua producció poètica encara havia d'arribar.
«Somric molt, però no ric gaire perquè la vida és una agressió constant i a mi m'agrada més el camí de l'escepticisme», era la seua confessió vital a la trentena. Ben aviat arribarien les responsabilitats públiques, al capdavant del renovat IEI i també de la Delegació de Cultura de la Generalitat a Lleida. Però això ja són figues d'un altre paner.
.jpg)
1985. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 22 de febrer (AML).
Lo darrer número de «L'Estrof» sortiria la tardor d'aquest 1985, i l'aventura de joventut de la colla de la Gralla i la Dalla s'apagaria, i tots continuarien un camí propi. S'acabava «l'aventura més divertida i contestatària d'aquells anys grisos», m'escriu en Xerric, ara jubilat professionalment, però ben actiu a les xarxes.
.jpg)
Lo Blog d'en Xerric (enllaç).
[2637] Cinquanta anys de «La Gralla i la Dalla» d'en Xerric, Pané i tota la colla (iii)
