1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Eines antigues de guerra primitiva: la catapulta i la ballesta.
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Hi va haver una època que la història va començar a il·lustrar-se, o sia, a acompanyar-se de dibuixos. La fotografia tot just feia los primers passos. Els dibuixants, doncs, eren encarregats de donar forma als episodis històrics i, sempre amb la màxima fidelitat possible als elements de cada època, creaven imatges que definien aquell moment històric. De vegades eren retrats del natural, però en altres ocasions eren estampes forjades, que donaven vida a la història i feien córrer la imaginació del lector.
Després la historiografia va pensar que això no era correcte, que la història no podia restar sotmesa a la imatgeria d'un dibuixant i als condicionants i creences de la seua època. Però resulta que, passat el temps i arribats fins avui, trobem que la nova IA se'ls torna a inventar, los dibuixos i imatges i representacions de tota mena, vídeo inclòs, i aviat tots los mitjans n'aniran més que plens. Per tant, en aquesta tessitura, me sembla del tot pertinent recuperar les velles imatges dibuixades de nostra història, filles majorment dels vents reivindicatius i orgullosos de la Renaixença.
Som-hi, doncs!
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Els orígens megalítics.
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor.
Lo Pont del Diable de Martorell, a la Via Augusta romana.
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les campanyes de Quint Sertori contra Pompeu a Hispània.
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La porta ciclòpia de les muralles tarragonines.
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Tàrraco romana: Pretori, Arc de Berà, Torre de l'Arquebisbe (sobre l'antiga muralla), Sepulcre dels Escipions i Aqüeducte de les Ferreres, com és conegut popularment lo Pont del Diable tarragoní, no sé si per semblança dels arcs amb les ferradures de les cavalleries.
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Els bagaudes foren dels primers partisans historiats: partides de composició molt variada, des de camperols i gent pobra però lliure de l'època final de l'Imperi Romà, fins a esclaus fugitius o soldats desertors. La necessitat els feu companys de guerrilles i campaven d'ací cap allà promovent l'assalt violent als latifundis i als transports, sempre en llocs de difícil accés i lluny de l'autoritat imperial.
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'alta Edat Mitjana i època visigòtica ve representada per l'església de Sant Miquel d'Ègara...
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
...i per la de Sant Pere de Terrassa, testimonis romànics del primitiu bisbat egarenc.
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'arribada dels alarbs, després dits sarraïns, popularment moros, il·lustrada per la Torre dels Moros de Canet de Mar. Ara anomenats magrebins a l'escola, o morets en la vox populi.
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo feudalisme, amb vista del castell de Vilassar, de Dalt és clar.
1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà.
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Los orígens de la pàtria: Carlemany deixant marcats los quatre dits de sa mà dreta, tacats de la sang del mateix comte, al camper daurat de Guifré, al seu jaç de mort, després d'àrdua batalla contra los normands en ajut de son senyor.
La llegenda apareix al segle XVI, de la ploma de l'escriptor valencià Pere Antoni Beuter. Curiosament, alguns valencians (els que s'autoodien per ser-ho) no en volen sentir ni a parlar, si no va acompanyada de blau...
Fa uns anys, al batxillerat s'hi donava una assignatura dita Història de Catalunya. Que va desaparèixer per art d'alguna de les innombrables reformes educatives, i ningú mai més se n'ha recordat, ni tan sols en los anys processistes: trist reflex de la nostra realitat dimissionària dels propis orígens. En definitiva, ara només s'hi fa Història... d'Espanya (i dos miserables horetes setmanals de llengua catalana). Parafrasejant lo Conqueridor: vergonya, cavallers, vergonya!