.jpg)
1788. La barca de Torrent i Massalcoreig, lo Baix Segre-Cinca.
«Mapa del río Cinca a su paso por los lugares de Torrente y Masalcorech»
(DARA).
El poble de Torrent de Cinca en aquell segle XVIII, travessat pel camí ral. Al fons, dalt de la serra, el monestir de Sant Salvador, que no aguantaria gaire més, només fins a la destrucció napoleònica d'inici del segle XIX.
.jpg)
%20(3).jpg)
1788. La barca de Torrent i Massalcoreig, lo Baix Segre-Cinca.
«Mapa del río Cinca a su paso por los lugares de Torrente y Masalcorech»
(DARA).
L'emplaçament de la barca antiga (7) del Cinca entre Torrent i Massalcoreig. La barca primitiva era més a l'enrecte de Torrent que no pas del poble lleidatà. Hi veiem la disposició de les sogues que menaven la barca d'un a l'altre costat.
Sempre m'han fet peça aquests plànols setcentistes, tan bellament acolorits i aquarel·lats. També per deixar-nos per a la posteritat plànols i projeccions de llocs menors. Vull dir, allunyats de les grans ciutats i de les grans vies de comunicació. Disposar d'aquesta bella projecció és, per a aquests dos pobles riberencs del Cinca, disposar d'una finestra al passat, un veritable viatge en el temps.
L'arc sobre el barranc del Cos (5) és l'antic aqüeducte amb què els constructors de la vella sèquia van superar la barranquera. Encara s'aguanta, veg. enllaç, i és que, com deia mon pare, abans se treballava d'una altra manera...
%20(2).jpg)
1788. La barca de Torrent i Massalcoreig, lo Baix Segre-Cinca.
«Mapa del río Cinca a su paso por los lugares de Torrente y Masalcorech»
(DARA).
Vista general del plànol, amb els pobles propers al riu. De fet, fins a Torrent, encara hi havia la secla vella, la sèquia de Torrent (4), d'orígens àrabs. El camí reial (2) que resseguia el riu passava pel mig del poble. El camí també es dibuixa per la banda esquerra del Cinca, a tocar de Massalcoreig.
.jpg)
1788. La barca de Torrent i Massalcoreig, lo Baix Segre-Cinca.
«Mapa del río Cinca a su paso por los lugares de Torrente y Masalcorech»
(DARA).
Torrent i Massalcoreig mai van viure separats per lo riu, ans al contrari. De fet, les terres del que m'agrada dir-ne lo Baix Segre-Cinca tenen llargs segles d'història i vida compartides.
Les hortes massalcoretjanes més baixes eren dites sots (8). Aquest mot, en els nostres dialectes nord-occidentals (de la franja i lleidatà) no vol pas dir una afrau o vall muntanyenca (com a Els sots feréstecs d'en Raimon Casellas), sinó que s'aplicava a les terres baixes més properes als rius, sovint inundables, a on hi hagué boscos de ribera i de xops (Coromines, DECLC). Quan van artigar-se i van passar a ser conreats, el mot esdevingué una mena de sinònim d'horta, com encara s'usa avui al Segrià i altres parts de Ponent (en el sentit original que li donà Josep Vallverdú: amb les comarques de la plana lleidatana i de la plana del Cinca: la Llitera i lo Baix Cinca): lo sot del Queló és l'horta (les finques conreades, i de reg sempre) de cal Queló.
%20(1).jpg)
1788. La barca de Torrent i Massalcoreig, lo Baix Segre-Cinca.
«Mapa del río Cinca a su paso por los lugares de Torrente y Masalcorech»
(DARA).
El gravat vol mostrar la vegetació d'aquestes terres àrides, i s'aprecia la botànica aquàtica, crescuda enmig del riu, joncs, xisques i canyar. En canvi, les hortes i els marges que en devien marcar divisòria, no hi són considerats. Només la representació d'arbres vol, potser, indicar la fertilitat de l'horta torrentina (11, 12).
.jpg)
1788. La barca de Torrent i Massalcoreig, lo Baix Segre-Cinca.
«Mapa del río Cinca a su paso por los lugares de Torrente y Masalcorech»
(DARA).
Llegenda.
%20(4).jpg)
1788. La barca de Torrent i Massalcoreig, lo Baix Segre-Cinca.
«Mapa del río Cinca a su paso por los lugares de Torrente y Masalcorech»
(DARA).
Amb el núm. 9 s'hi senyalen els terrenys comunals entre la sèquia i el riu, que eren travessats per la carrerada que baixava des del camí ral fins a l'aigua per tal de portar els ramats a abeurar-hi.
.jpg)
1788. La barca de Torrent i Massalcoreig, lo Baix Segre-Cinca.
.jpg)
1788. La barca de Torrent i Massalcoreig, lo Baix Segre-Cinca.
«Mapa del río Cinca a su paso por los lugares de Torrente y Masalcorech»
(DARA).
L'indret de la barca nova (15), més a prop de Massalcoreig. M'agradaria descobrir el perquè d'aquest desplaçament i quan. Les sogues s'hi dibuixen ben gruixudes i ben ancorades als pals: no s'hi valia a badar, amb lo Cinca, que ja sabien com les gastava.
Quina la fem? Canal Whatsapp
