1734. Lo Portal de la Magdalena, Lleida.
«Plano del Recinto interior de la inmediación de la Puerta de la Madalena
en la Plaza de Lérida (1734 sept. 2)» (BVD).
Portal i baluard de la Magdalena, refet després del setge borbònic de 1707.
A l'esquerra, al costat del turó de la Seu, el portal (A). El baluard enjardinat (C) s'hi feu davant per davant mateix de la imponent església gòtica de la Magdalena (B). La llegenda diu 'jardins de Josep Balaguer', propietari civil o potser eclesiàstic.
A l'esquerra, al costat del turó de la Seu, el portal (A). El baluard enjardinat (C) s'hi feu davant per davant mateix de la imponent església gòtica de la Magdalena (B). La llegenda diu 'jardins de Josep Balaguer', propietari civil o potser eclesiàstic.
Per darrere l'absis de l'església, l'abadia o casa del rector (D) i el fossar o cementiri, que hi perdurà fins al 1809, quan tots els fossars de les parròquies lleidatanes foren suprimits i traslladats fora muralla, al lloc dit del Garrut, a les Tres Carreteres, a on s'hi anà desenvolupant el cementiri fins avui.
Darrere la casa del canonge, més jardins i les cases (G), que omplien tot el raval, encara que no dibuixades, algunes en construcció (F), i també un petit destacament militar en un cos de guàrdia (H).
1734. Lo Portal de la Magdalena, Lleida.
«Plano del Recinto interior de la inmediación de la Puerta de la Madalena
en la Plaza de Lérida (1734 sept. 2)» (BVD).
Llegenda del plànol, amb el nom popular lleidatà de Madalena, amb simplificació del grup consonàntic. Encara avui, tothom en diem així.
1734. Lo Portal de la Magdalena, Lleida.
«Plano del Recinto interior de la inmediación de la Puerta de la Madalena
en la Plaza de Lérida (1734 sept. 2)» (BVD).
Malgrat el baluard de la Magdalena i el del Carme, aquesta part de la muralla de la ciutat en continuà sent el punt més feble. El setge napoleònic de 1810 també vindrà per aquesta banda, i acabarà d'enrunar i fer desaparèixer la vella església.
