1952. «Un metge de poble», Franz Kafka.
Revista «APLEC», núm. 1, BCN (ARCA).
Traducció de Jacques Mettra, il·lustracions d'A. Guansé.
Sobre el traductor, llegim (viquipèdia): «Jacques Mettra (Villersexel, Alt Saona, França, 28 de març de 1918 – Pònt de Sòrga, Valclusa, França, 3 de desembre de 1997), fou un professor d'art i literatura francès. Desenvolupà la seva activitat professional, de forma principal, a l'organització Institut Français, de promoció exterior de la llengua i cultura franceses, depenent del Ministeri d'Afers Exteriors de la República Francesa, havent estat destinat als centres de Barcelona, el Líban i Florència». Com a professor a l'Institut Francès entre 1949 i finals dels 50, impulsà diverses activitats culturals en aquella Barcelona dominada oficialment per la repressió i persecució lingüístiques i cultural del franquisme (espanyol) i la voluntat de renaixement d'entre les cendres. No sempre la nostra catalanitat fou entesa pels intel·lectuals europeus. Potser els orígens borgonyesos del professor hi coadjuvaren d'alguna manera.
1952. «Un metge de poble», Franz Kafka.
Revista «APLEC», núm. 1, BCN (ARCA).
Traducció de Jacques Mettra, il·lustracions d'A. Guansé.
L'il·lustrador en fou Antoni Guansé, nebot de l'escriptor Domènec Guansé. En aquells inicis dels 50 s'enrolà en l'art experimental (amb Tàpies, Guinovart i altres). L'any 1953 marxà definitivament a París, a on desenvolupà tota sa carrera artística. Havia freqüentat el Cercle Maillol, una mena de cercle literari de l'Institut Francès barceloní. D'aquí nasqué la col·laboració amb Mettra per a la il·lustració del conte publicat a la revista APLEC, que tan sols pogué allargar un número, ja que «molt poc després de la seva presència als quioscos, i malgrat gaudir d'autorització, fou retirada per iniciativa del governador civil [espanyol] de Barcelona, segrestant-ne els exemplars en circulació i prohibint-ne la publicació» (viqui), i això que els promotors, la directora Maria Dolors Orriols i Josep Planchart (president d'Estat Català) havien obtingut permís de la censura espanyola per publicar-la.
1952. Revista «APLEC», núm. 1, BCN (ARCA).
L'adreça editorial, a les Corts Catalanes, trasmudada per ordre dels ocupants (i embrutida pel nou referent, feixista espanyol).
1952. «Un metge de poble», Franz Kafka.
Revista «APLEC», núm. 1, BCN (ARCA).
Traducció de Jacques Mettra, il·lustracions d'A. Guansé.
«Franz Kafka, l'autor i la seva obra», introducció de J. Mettra a la traducció del conte. Primera constatació: Kafka fou un escriptor «qur en vida va ésser gairebé ignorat», mentre que «apareix, vint anys després de la seva mort, com una de les expressions més vives del nostre segle», del segle XX. Tot i que ell mateix havia deixat escrit que les obres seves fossin cremades un cop mort, cosa que afortunadament l'amic, Max Brod, no va fer.
Aviat farà un segle de la mort de l'autor, al 1924, víctima de la tuberculosi pulmonar amb 41 anys. La seua fou una vida dura, no pas materialment, sinó espiritualment i intel·lectualment: per superar els traumes del rebuig del pare, de la inadaptació al món, de la incomprensió del destí humà.
L'estil de prosa kafkià sovint s'ha identificat com a oníric, amb l'ús preferent del doll de pensament, coherent dins la pròpia incoherència del discurs i les imatges que brollen per descriure un univers extern absurd i angoixant des de l'interior d'una ment que veu i sent a deshora de la realitat, fins arribar al xoc d'una impossible comprensió i enteniment, una dissociació del pensament conscient del jo intern amb la realitat externa del jo social. Cosa que fa impracticable la vida, o més ben dit: viscuda a doble nivell. Perquè... qui no s'hi ha trobat mai, en aquell instant en què la veueta incessant del nostre pensament desconnecta del soroll de les veus del món i lluita per aïllar-se'n, per no deixar-se'n emportar? Surrealisme, doble realitat.
1952. «Un metge de poble», Franz Kafka.
Revista «APLEC», núm. 1, BCN (ARCA).
Traducció de Jacques Mettra, il·lustracions d'A. Guansé.
Les il·lustracions de Guansé tenen una força i una imatgeria d'estil picassià, gairebé guernikianes. Llavors, a penes feia 15 anys que el 'Guernika' havia sigut pintat.
1952. «Un metge de poble», Franz Kafka.
Revista «APLEC», núm. 1, BCN (ARCA).
Traducció de Jacques Mettra, il·lustracions d'A. Guansé.
Tenim, doncs, un metge de poble que no pot curar, que segueix fidel a la il·lació del propi pensament, en una relació racional i connexa que ens fa creure que és la visió bona o encertada del que es viu, tot i ser sovint oposada al discurs i fets dels altres, de la realitat, a la qual és traslladat per dos formosos cavalls blancs entre neu i ventada: és a casa del malalt, del xiquet de la ferida purulenta a la cama, pas de les pitjors però que resta al llit empiocat deixant la seua sort al sanador: «'Jove amic', li dic, 'el teu defecte és la falta d'empenta. Jo he recorregut totes les cambres dels malalts de la rodalia i t'haig de dir: la teva ferida no és tan terrible...» Metàfora potser de la dificultat de lluitar, de transformar, en una mena de predestinació angoixosa de la qual no hi ha altre remei que fugir-ne. Ep, en la meua lectura. Feu-ne, vosaltre, la vostra.
1995. «Un metge de poble», Franz Kafka.
Traducció de Josep Murgades.
La podeu llegir ací i comparar-ne les modernitzacions.
No seré pas jo qui contradigui al meu mestre, el qual els ensenyà en aquells anys d'Estudi General lleidatà a aprofitar la dialèctica marxista per a l'anàlisi literària. Jo n'he dit, per a mi, marxiana, per evitar altres connotacions inevitables.
De tota manera, el títol, crec que hi surt perdent: el concepte 'de poble' és molt arrelat i tradicional als nostres pobles, tot i que la visió dels qui en som no sigui exactament sinònima de 'rural'. Potser per entendre-ho, se n'ha ser, de poble. Que no rural.
