Seguidors

20200818

[2200] Per un trosset de la Costa Daurada

2020. Agost. De l'Hospitalet a Cambrils.
Matí de llum canviant a la Costa Daurada. Molt grisosa a primera hora, però en pic apunta el sol entre els núvols comenceu a compendre per què és daurada. Gent no gaira, la veritat, enguany. En canvi, la calor sí que hi és i, rogets com estem, som temptats d'ací d'allà pels xiringos de platja que trobem als càmpings i urbanitzacions que travessem. Que bé que ens aniria una cerveseta, ara! Però no: una nectarineta fresca i endavant. El mar, l'arena, l'onatge, la verdor de les pinedes, vaixellets que van i venen sens parar, tot fa patxoca.

Fins a la nova estació de tren de Cambrils, vint-i-tres quilometrets xino-xano des de l'Arenal de l'Hospi, passant per Miami  i les platges de Mont-roig, de vuit a dos de la tarda. Un passeget a la vora del mar. És llastimós que el sender es perdi a estones ran de mar. Esperem que aviat converteixin l'antiga via de tren en una via verda senderista. Serà esplèndid, oi?