 |
| 1931. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). La Biblioteca Popular de la Mancomunitat, un dels símbols de la modernització del poble en aquell començament de segle XX. |
 |
| 1931. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). La junta local de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana reclamava l'ensenyament de la història del país, que igual que la llengua eren prohibides en l'ensenyament estatal (espanyol). Perquè «la llibertat de Catalunya bé mereix un xic de sacrifici». |
 |
| 1931. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). La pàgina del diari conservador dedicat a la capital garriguenca. |
 |
| 1931. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). Breu resum d'història borgenca, de jurisdicció de la ciutat de Lleida com a carrer o parròquia en els temps medievals, amb concessió de mercat setmanal als dissabtes des de 1338 a perpetuïtat. |
 |
| 1931. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). El títol de ciutat li arribà al segle XIX gràcies a les gestions del Marquès d'Olivart, «fins ara, segurament, el fill més il·lustre de la població». La capitalitat com a ciutat productora d'oli verge ja era notòria en aquells temps, i n'era el centre d'un territori productor de fins a 25 o 30 quilòmetres a la rodona, des de la Segarra fins a les Garrigues altes. Hi havia fins a 80 premses hidràuliques! I al poble hi havia capacitat per emmagatzemar fins a sis milions de quilos d'oli. El ferrocarril fins a Tarragona en facilitava l'exportació. Aquesta potència oleícola la convertí en capital indiscutible de les Garrigues. |
 |
| 1931. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). El Sindicat Agrícola de les Borges Blanques fou creat al 1916, amb la secció oleícola com a senyera. La cooperativa de producció de vi no arribà fins al 1928, amb celler i dos premses contínues. Potser no fora mala idea de recuperar aquest conreu a les feixes garriguenques, vist que l'oli no aixeca el cap! Disposava de Caixa Rural i es definia com a «sindicat confessional catòlic i català de soca a arrel. Ni en temps de la dictadura [del règim espanyol de Primo de Rivera] deixà de redactar en català tota la seva documentació pública i privada». Això degué agradar de totes totes als conservadors lectors del diari barceloní. També s'hi dedica un breu apartat a les Arts Gràfiques Martí, empresa de 1929 i ben coneguda ja a la comarca. |
 |
| 1931. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). En un extrem de la plana lleidatana i regada pel canal d'Urgell, encara no se la citava com a capital garriguenca, tot i que així va anar definint-se en les ponències que portarien a la comarcalització del país del 1936. El Passeig del Terrall n'era i és el preciós parc-jardí d'esbarjo per als borgencs, «una joia... que poques altres poblacions de la seva categoria podrien mostrar». Tenia llavors la ciutat cap als 5.000 habitants. |
 |
| 1931. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). Els anuncis de fàbriques d'olis predominen. La sastreria era una botiga essencial en aquells temps: la roba de mudar (i tota l'altra) s'havia de fer a mà. El prêt-a-porter encara s'havia d'inventar. |
 |
| 1931. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). L'anunci dels «olis fins d'oliva» de Sindicat Agrícola de les Borges, amb un cert toc de grafisme déco. |
 |
| 1931. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», d'octubre (ARCA). Les fàbriques d'escumosos foren freqüents a molts pobles fins ben després de la guerra, gairebé fins als anys 70. Bàsicament, repartien a domicili gasoses, sifons, vins, cerveses i refrescos. Els Escumosos Excelsior, a més, sembla que repartien Spumy o xampanys. |
 |
| 1932. Les Borges Blanques, les Garrigues. «La Veu de Catalunya», de 3 de setembre (ARCA). Programa de la festa major, que començava amb brandeig o repic de campanes. Al passeig del Terrall, epicentre de l'esbarjo, il·luminació veneciana dels jardins. A més de sardanes, traques, 'dispar de morterets' i balls d'envelat, també s'hi oferia teatre i cinema. També els tradicionals cossos. Sense oblidar les prèdiques a Santa Justina. Sembla que hi havia activitats per a tots els gustos i ideologies! |
