 |
| 1893. Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell). Foto: Lluís M. Vidal (MDC). No sabem si fou per casualitat o perquè ja havia començat el rebombori sobre l'enderroc de l'arc del pont balaguerí, però el cas és que aquest pioner de la fotografia catalana es desplaçà aquell mes de maig a la capital històrica de l'Urgell per retratar-lo. Sabem que la vista fou presa el dia 27, amb de valenta llum solar, suposem que cap a migdia. Hi apreciem l'arc esquerdat, el ferm del pont, les tanques de pedra, el tallamar, i el carrer del pont, que menava fins a la ciutat, amb les velles muralles del Castell Formós a dalt. A la vista dels esdeveniments i rebombori del maig de 1894, em queda el dubte de si la datació de la imatge l'any anterior és prou correcta. |
 |
| 1893. Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell). Foto: Lluís M. Vidal (MDC). Detall del carrer del Pont, amb aquelles típiques cases estretes i portalades arrodonides, que s'obrien de bat a bat cap enfora. Els llençols pengen dels balcons per eixugar-se al sol. |
 |
| 1893. Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell). Foto: Lluís M. Vidal (MDC). Detall del portal gòtic, amb la imatge de Sant Miquel al centre. Un gran plataner li feia la competència en alçària. |
 |
| 1894. Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell). «El Diluvio», 22 de maig (ARCA). Víctor Balaguer, el gran prohom dels historiadors de la Renaixença, aixecà la veu contra l'enderroc de l'arc. L'Acadèmia de la Història aprovà una petició de la Societat Artístico-Arqueològica de Barcelona en què s'oferien a reconstruir-lo de la pròpia butxaca, en cas que fos abatut. |
 |
| 1894. Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell). «El Diluvio», 29 de maig (ARCA). El rebombori, a dins i fora de Balaguer, fou tan sonat que el gobernador civil (espanyol) de la província hagué de pendre cartes en l'assumpte per aturar les intencions de l'ajuntament balaguerí de «derribo de la hermosa e histórica puerta gótica de entrada a la ciudad». |
 |
| 1894. Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell). «El Diluvio», 30 de maig (ARCA). Sembla que hi havia despreniments de pedres de la cornisa amb certa freqüència. El 24 de maig, en plena polèmica, «otra piedra desprendida» va caure «encima de una pobre mujer que atravesaba el puente» i «le causó lesiones tan graves que falleció a las pocas horas de haber sido trasladada al hospital». Com sempre ocorre al nostre país, un cop passada la desgràcia, llavors tot són presses de part dels governants i fou ordenat el reconeixement tècnic del monument. S'hi afegí una bastida amb barana per tal d'impedir que tornés a haver-hi cap accident. Pels comentaris que llegim, l'opinió pública passà en quinze dies de considerar la bellesa de l'arcada per conservar-la, a veure'n la perillositat i decantar-se per l'enderroc. |
 |
| 1894. Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell). «El Diluvio», 13 d'agost (ARCA). El Centre Excursionista de Catalunya reclamava els materials de l'enderroc per tal de reconstruir el portal gòtic balaguerí. Potser a l'agost encara no s'havia tombat, però poc se'n devia faltar. |
 |
| Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell). La història resumida de l'enderroc del portal, aixecat a finals del segle XIV. El portal fortificava l'entrada per l'únic pont balaguerí durant molts segles, i una mica més enllà, el portal de Gerb protegia la ciutat pel nord. L'obertura de la carretera cap a Tremp els va sentenciar tots dos, car dificultaven el pas dels carruatges. |
 |
| Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell). Ordenada finalment de demolició del portal, se'n guardaren les peces numerades de cara a una possible reconstrucció, com algunes associacions havien manifestat voler fer. Òbviament, el projecte no s'acomplí mai. Els detalls escultòrics foren emmagatzemats a l'ajuntament, que l'any 1913 en decidí la venda a un milionari americà que s'estava fent un palauet a Sitges. L'escultura de Sant Miquel, els dos àngels i els dos escuts urgellencs, doncs, se n'anaren cap a la costa per 6.650 pta de l'època. Amb el pas del segle XX, el Sant Miquel original fou substituït per una còpia, a caua de la degradació de la pedra i el perill per als turistes sitgetans. Una segona còpia en fou feta i traslladada a Balaguer, a on tornà a presidir des del 1977 l'entrada del pont, també refet de nou en nou després de la guerra. Escultura i pont, com a vells amics, s'hi retrobaren a la fi. Sembla una d'aquelles difícils històries d'amor o amistat, però de final d'alguna manera feliç, sota les marques del pas del temps. |
 | ||
Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell).
|
