Anys 1920. Del Sant Crist dels Claustres de la Seu Vella al Sant Crist del Miracle de l'església de Sant Llorenç, Lleida. La imatge hauria format part d'un davallament romànic, per la qual cosa mostra el braç caigut, per agafar-se o repenjar-se sobre alguna altra imatge, com s'aprecia en altres davallaments similars. |
Anys 1920. Del Sant Crist dels Claustres de la Seu Vella al Sant Crist del Miracle de l'església de Sant Llorenç, Lleida. La imatge venerada des del segle XVIII a Sant Llorenç fou cremada en els aldarulls anticlericals de 1936. |
1892. Del Sant Crist dels Claustres de la Seu Vella al Sant Crist del Miracle de l'església de Sant Llorenç, Lleida (Sol-Torres, UdL). Sembla que el 24 de gener era el dia de culte principal al Sant Crist, amb «misa solemne a toda orquesta» al matí, i rosari cantat a la tarda. No cal dir que aquesta mena de religiositat, com és ben notori, ha passat a millor vida, a la vida de la història. Esperem que per no retornar mai més, i en castellà encara menys. L'església sempre ha sigut una de les vies de castellanització lingüística i espanyolització espiritual del nostre país, malgrat totes les excepcions que calgui citar, com ara en època franquista. I encara no n'ha demanat perdó. |