1918. El Mausoleu de Bellpuig d'Urgell. Revista «La Esfera», núm. 250, 12 d'octubre (BNE). Imatge del sepulcre honorífic del gran almirall cinccentista bellputgenc, emplaçat a l'església parroquial des de l'exclaustració de 1835 i després d'haver sofert durant la Guerra del Francès l'espoli que perpetraren les tropes gavatxes del Convent de Sant Bartomeu, lloc original del mausoleu i construït per a aquest propòsit. |
1918. El Mausoleu de Bellpuig d'Urgell. Revista «La Esfera», núm. 250, 12 d'octubre. Detall jacent del guerrer, sense l'espasa ornamentada que l'acompanyava, i que fou sostreta en aquella contesa bèl·lica de principis del segle XIX. L'obra ha estat estudiada i descrita profusament en aquests darrers anys, i compta amb una extensa bibliografia d'estudis. Cent anys enrere, però, tot just ens trobàvem en el procés de redescobriment d'aquest magnífic arc de triomf funerari renaixentista. |
1895. El Mausoleu de Bellpuig d'Urgell. Diari «La Dinastía», de 21 de novembre (BNE). La nota de premsa resumeix la «Excursión artística de los catalanistas de Lérida a la villa de Bellpuig», la primera que l'Associació Catalanista de Lleida feia fora vila amb caràcter de científico-artística al diumenge 17 d'aquell mes de novembre. Gràcies al ferrocarril, els 36 lleidatans es desplaçaren a la vila urgellenca, a on després «de la comida que fue espléndida, servida en la fonda nueva a cargo de Josep Bonàs Martilau», feren la visita del «casi derruido convento de Padres Franciscanos y sus hermosos claustros». Entre els intregrants de l'expedició, hi havia el director del diari lleidatà «El Pallaresa», Romà Gil i Mestre. Tot seguit, la comitiva s'acostà a l'església per tal d'apreciar el Mausoleu, «rica joya arquitectónica, la más preciada puede que guarda Cataluña», escriu el corresponsal amb vella prosa castellana. Allà a l'església, un conegut advocat lleidatà, Simó Pontí, «ejecutó en el órgano la bonita marcha triunfal de don Juan II, que tanto gusta a todos los catalanistas». La visita conclogué a la casa de la vila, i en companyia del senyor Alcalde , la banda de música «y un buen golpe de gente del pueblo, de todas clases y condiciones, con hachones, menudeando fuertes y nutrido vivas a Cataluña», s'encaminaren cap a l'estació per al viatge de retorn. |
Segle XVI. El duc Ramon Folc III de Cardona-Anglesola. Retrat del noble condotiero i senyor de la guerra català. Imatge de la Viquipèdia, a on, per cert, hi tenim dos entrades diferents per al Mausoleu, i deu ser dels pocs casos que hi tenen entrada doblada! https://ca.wikipedia.org/wiki/Sepulcre_de_Ramon_Folc_de_Cardona-Anglesola https://ca.wikipedia.org/wiki/Sepulcre_de_Ramon_Folch_de_Cardona |
1895. El Mausoleu de Bellpuig. Diari «El Liberal», de 2 de novembre (BNH). La visita del periodista Enrique Trompeta, molt conegut en els cercles capitalins (espanyols) posava en relleu el redescobriment que molt lentament es feia del Mausoleu de Ramon Folc III. Segons ell mateix, hi fou convidat per «varios vecinos influyentes de la muy noble y muy importante y muy antigua villa de Bellpuig». Així doncs, en tartana des de Tàrrega, arribà el visitant un dia d'estiu, pel camí que «enlaza con un hermosísimo paseo, túnel enrejado de ramas de corpulentos y esbeltísimos troncos, y se detiene ante la majestad del antiguo palacio señorial». O sigui, un passeig, probablement de plataners, ombrivolíssim, que s'endinsava fins al cor del poble, descrit en la seua pobra imatge: «sus calles, desniveladas; sus casas, desiguales; de la desigualdad anacrónica que forman lo vieja desnidado y lo nuevo desatendido, ofrecen pobrísimo aspecto». Farà estada a la Posada o Fonda Nova, i després de rebut per les forces vives de la vila, es dirigirà a contemplar el Mausoleu dalt l'església parroquial: «Es el Sepuulcro de Cardona de una grandiosidad que subyuga el espíritu más acostumbrado a la admiración de las obras grandiosas». |
1895. El Mausoleu de Bellpuig.
Diari «El Liberal», de 2 de novembre (BNH).
Sobre el convent, descriu que «la obra destructora del tiempo ha respetado las amplias galerias y las esbeltas columnas del claustro, pero no fue tan respetuosa cieramente con el sepulcro del famos virrey de Sicilia», cosa per la qual se n'inicià el trasllat a l'església al 1841. L'autor es queixa de la manca de diners per al manteniment de les obres artístiques. En el cas bellputgenc, es permet opinar que entre els uns i els altres «han extenuado con sus errores las arcas municipales, hasta el punto de que comenzadas las obras de construcción de una casa Ayuntamiento, han sido suspendidas en uno de estos años últimos por falta de dinero».
També afegeix que el poble vivia afectat d'altres mals, com ara la llarga sequera i el tancament del mercat francès: «cuando existía el mercado francés para nuestros vinos, Bellpuig exportaba diariamente tres trenes. Hoy ha desaparecido todo eso». La conclusió de la visita del periodista i home de ciutat (i de la capital del Reino a sobre) no pogué ésser més luctuosa: «Aquí hay mucha miseria».
|