 |
| 1910. Lo castell de Gardeny, Lleida. Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. La comanda templera del turó de Gardeny lleidatà té el seu origen en la conquesta lleidatana dels comtes barceloní i urgellenc a mitjan segle XII, i l'església romànica fou aixecada al segle XIII. La comanda lleidatana, que estenia sos dominis per la plana urgellenca i del Segre baix, esdevingué una de les principals comandes templeres de tota la Corona, després hospitalera per mor de la dissolució obligada dels templers a l'Europa del segle XIV. |
 |
| 1910. Lo castell de Gardeny, Lleida. Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. La vista del castell a començament del segle XX, amb les cases del cos de guàrdia i polvorí de la soldadesca (espanyola) allà destacada ben emblanquinades, destacant sobre el grisot del temps sobre la pedra medieval de l'espartana volumetria cúbica del vell castell. |
 |
| 1910. Lo castell de Gardeny, Lleida. Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. La Larida sarraïna, envoltada dels exèrcits catalans, es rendí un 24 d'octubre del 1149. «Apar que la paga donada per lo Comte de Barcelona als Templers per son adjutori a la presa de Lleida fou lo puig i castell de Gardeny. Sospitam que abans de la presa de Lleida, los Templers tenien ja casa a Corbins». En el castell gardenyenc s'hi establí la cort comtal durant els dies de setge a la ciutat de Lleida. |
 |
| 1910. Lo castell de Gardeny, Lleida. Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. Detall del castell i església de Gardeny, amb diferents afegits al llarg dels segles i amb el temps ben arrapat a les pedres. En canvi, a diferència de la Seu Vella, els impactes d'artilleria no hi foren destacats. A mesura que les guerres es guanyaven amb canons, Gardeny anava perdent la seua posició estratègica, i els setges de la ciutat es traslladarien a l'altra banda, a la part del Noguerola, i deixarien el vell turó fora de joc militar. |
 |
| 1910. Lo castell de Gardeny, Lleida. Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. El primer comanador fou Pere de Cartellà, testimoniat al 1156. La casa templera rebé la cinquena part del territori conquerit, però anà acumulant altres donacions dels comtes, com cases dins la ciutat. Alguna d'aquestes degué d'ésser, segons l'historiador, «l'origen de la comanda o establiment que los Hospitalers tingueren a Lleida», com ara «uns banys i un forn prop la porta d'Alcàntara, junt amb lo casal dels molins tocant a la muralla i porta de Corbins». La porta d'Alcàntara fou la primitiva denominació de la porta del Pont, allà a on hi ha l'Arc del Pont actual. Com en moltes ciutats, els molins eren fora muralla, en aquell temps, al camí de Corbins. L'existència de banys àrabs, amb ús continuat durant els primers segles de dominació catalana, és coneguda a la banda de la ciutat tocant al riu. |
 |
2018. «Els banys àrabs de Girona. Estudi sobre els banys públics i privats a les ciutats medievals»,
Xavier Barral, IEC (enllaç).
Diverses notícies sobre els banys lleidatans dels segles medievals. A més dels que pertanyien als templers, almenys dos més al segle XII i un parell més al segle XIII.
|
 |
1910. Lo castell de Gardeny, Lleida.
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya.
La mola cúbica i imponent del vell castell templer lleidatà. |
 |
| 1910. Lo castell de Gardeny, Lleida. Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. Diverses transaccions de compra-venda dels templers són documentades a la ciutat de Lleida. Aprofita l'autor per fer un parell de precisions, l'una sobre l'existència de l'església de Sant Vicent ja al 1154, i la de Sant Andreu al 1158, immediates a la conquesta. «L'altra notícia és referent a l'existència del call o barri dels jueus en aquella ciutat en dit any 1158», segons dedueix de les afrontacions assenyalades en l'escriptura de compra-venda que transcriu. |
 |
| Segle XII-XIII. Cavallers templers medievals. La característica i sorprenent disposició en parelles dels templers a cavall. |
 |
| Segle XII. Plànol del barris lleidatans. Jordi Bolós (enciclopèdia.cat). Situació de les esglésies de Sant Vicent i Sant Andreu, a tocar del call o Cuirassa. El barri sarraí se situava entre el carrer la Palma (l'assoc) i Sant Llorenç. |
 |
| 2018. La Cuirassa o call jueu de Lleida. |
 |
| Anys 2000. Lo Castell templer de Gardeny. Vista de l'església romànica restaurada davant del sobri castell gardenyenc lleidatà. |
