1904. «Alts Pireneus», de la Vall d'Aran al Port de Benasc,
Juli Soler i Santaló, Butlletí del CEC, núm. 108 de gener.
De ports de muntanya, a la Vall d'Aran, «se'n compten en tota la frontera aranesa més de 20. Entre ells n'hi ha d'habilitats per al trànsit, com el de la Bonaigua o del Pallars, el de Vielha o del Ribagorça, i el de la Picada o el de Benasc. Aquests són freqüentats pel comerç d'aprovisionament de la vall, i tots són de ferradura, de més o menys bon passatge a l'istiu, però a l'hivern se tanquen per les neus, restant més de sis mesos impracticables fins per als peatons». Per necessitats, el port de la Bonaigua era travessat també en època hivernal, «com se pot compendre, per aquella gent forta i avesada a la fadiga».
La resta de ports «són pocs freqüentats, i com no sia pel pas de ramats de bestiar en la temporada de muntanyar, algun excursionista i els paquetaires són sos únics concorrents». Entenc que els paquetaires devien d'ésser els contrabandistes de l'època. «Alguns d'ells no són més que veritables despenyaders, com lo port de la Gireta (2.630 m) de Montgarri a Castillon (Arieja), i lo d'Urets (2,550 m) de Montliu a Sentien (Arieja). Al port de Beret, més assequible, la penosa plana nevada, «de dues hores de llargària, rasa de neu tova, constitueix un penosíssim trànsit fins per als més ardits». Pel que fa al port de Vielha, «si bé curt, és molt més alterós (2.460 m) i en ses vessants, de forta pendent, hi és sumament fàcil estimbar-s'hi per la neu glaçada».
Els camins enmig de la neu s'indicaven amb «uns alts pilars de pedra seca o llargues perxes» o pals. Quatre refugis o hospitals permetien de preparar les etapes de travessa: l'hospital del port de Vielha, els dos de la Bonaigua i el de Benasc, aquest darrer obert però no guardat a l'hivern.
|