 |
| 1963. Tírvia, la Vall Ferrera (el Pallars Sobirà). «Serra d'Or», núm. 5, maig. Foto: Enric Farreny. Els armats de Tírvia, formats amb llur capità la front, a la Plaça de l'Ajuntament. Afegeix l'autor: «Cal remarcar l'abillament de l'escamot». En efecte, uns soldats de la legió romana no pas amb sandàlia, sinó amb espardenya catalana i amb una d'aquelles armadures i faldilletes de plàstic que també teníem els nens petits per jugar. Als més petits, segur que els feien tota la impressió. |
 |
| 1963. Tírvia, la Vall Ferrera (el Pallars Sobirà). «Serra d'Or», núm. 5, maig. Foto: Enric Farreny. L'Enric Farreny i la Dolors Sistac ressenyen «l'originalitat i profunda força» de la Setmana Santa tirviana. Gents de totes les poblacions i valls veïnes fan cap al poble per participar dels oficis i cerimònies, dels quals participa tot el poble, convertint la Setmana Santa en una mena de «drama sacre». La tradició d'anys fa que «en el compliment dels diferents càrrecs per determinades famílies o individus» s'exposin i tot «al portal de l'església prèvia consulta dels interessats». L'entrada dels armats a l'església parroquial per Dijous Sant després de la missa vespertina en constituïa el primer gran espectacle: «Aquests irrompen en el temple en dues files, amb llur capità Alexandre al front, fent rebotar les llances contra el sol enllosat tot avançant vers el Monument, davant del qual després d'algunes evolucions resten dos en acte de guàrdia, mentre els altres tornen a sortir. Cada vegada que hi rellevament de la guàrdia, n'entren altres dos amb el capità fent sorollar les llances». La tropa romana de Tírvia venia constituïda per deu armats, un capità i un timbaler. La peça més característica n'eren els calçotets blancs apelfats, encara que tota la resta de l'abillamenta també té sa gràcia. Especialment, el timbaler, «que porta un mantó de Manila, fulard i garrotera o lligacama». Tot plegat, fruit de la inventiva popular amb els materials que tenien més a l'abast. El matrimoni autor de l'article fa un il·lusionat excursus sobre l'arribada del tren de la Pallaresa més amunt de la Pobla, terres que «un dia més o menys llunyà han de veure el tren, el qual pujarà noves iniciatives i obrirà els horitzons d'aquestes terres». No cal dir que això encara és una quimera, que s'esdevindrà fins que l'arribada de la nova República ens permetrà de disposar dels calerons propis per a les necessitats pròpies. |
 |
| 1963. Tírvia, la Vall Ferrera (el Pallars Sobirà). «Serra d'Or», núm. 5, maig. Foto: Enric Farreny. El Divendres Sant, una altra tongada de misses i representacions: «Al vespre té lloc en el temple parroquial l'escena de la venda de Jesús, eminentment colpidora per les paraules breus, gràfiques, dramàtiques que es canvien els interlocutors», és a dir, Jesús i son deixeble traïdor, Judes. S'acaba el quadre escènic quan «Jesús s'aixeca i amb pas reposat, nus els peus, surt del temple presidint en la fresca i negra nit de Tírvia, la processó de Divendres Sant». Es descriu la peculiar processó, acompanyada de dos dansarins, el dol familiar de Jesús i, és clar, les autoritats pertinents. El poble fa el seguici en dos files, «entre les quals el 'Papurrot' imposa ordre i silenci amb una llarga canya». De retorn al temple, s'hi cantava la Passió en un català ple d'arcaismes. |
 |
| 1963. Tírvia, la Vall Ferrera (el Pallars Sobirà). «Serra d'Or», núm. 5, maig. Foto: Enric Farreny. «El Via Crucis vers la Capella del Roser, el matí del Dissabte Sant. Al fons, les dues parts de Tírvia: la vella, ennegrida. I la nova, encalcinada». |
 |
| 1963. Tírvia, la Vall Ferrera (el Pallars Sobirà). «Serra d'Or», núm. 5, maig. Foto: Enric Farreny. Detall del Via Crucis, amb el poble vell i el poble nou de Tírvia al rerefons. Jesús amb tot el pes de la creu al coll emprèn el camí del calvari. |
 |
| 1963. Tírvia, la Vall Ferrera (el Pallars Sobirà). «Serra d'Or», núm. 5, maig. Foto: Enric Farreny. «Si la desfilada de la processó del Divendres ens corprèn per la seva forta originalitat, per la punyent personalitat dels elements participants i per la mateixa asprivesa de l'escenari, així i tot, el Via Crucis del Dissabte Sant supera, al nostre entendre, tots els qualificatius esmerçats, i en segueix el raonament descrit fil per randa: el turment de Jesús enmig d'aquell escenari natural a la llum del sol matiner aporta un lirisme punyent ple de recolliment. Arriba a la fi el Diumenge de Resurrecció, «que clou amb aire de victòria els actes de la Setmana Santa». Un altre any, i ja són immemoriats, la tradició i la devoció barrejades s'han renovat a Tírvia. Encara avui s'anuncia la Setmana Santa tirviana, ara segurament més turística que fervorosa, ja sense aquell batec espiritual que corprenia els cors dels fidels. |
 |
| 1963. Tírvia, la Vall Ferrera (el Pallars Sobirà). «Serra d'Or», núm. 5, maig. Foto: Enric Farreny. «A la llum del sol, el Via Crucis guanya una plasticitat corprenedora». |
