 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
La ciutat de Balaguer en temps de la Guerra dels Segadors, ajaguda al llarg del Segre, al peu de Santa Maria i del Castell Formós.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Vista completa del gravat, que ens mostra una esplèndida perspectiva de la ciutat des de l'altra banda del Segre, una mica més avall del Convent dels Dominics del cappont balaguerí. Els figurants en primer terme donen sempre en aquests gravats d'Adam Perel, impresos per Beaulieu, un toc de realisme i veracitat extraordinaris. En aquesta ocasió, destaca en negre, com si fos a l'ombra o contrallum la pagesa damunt del ruc carregat amb les sàrries tornant del tros.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de la ciutat a la marge dreta del Segre, amb el Sant Crist dalt del turó, el pont vigilat amb dos torres fortificades al peu del Castell, i la preciosa església gòtica de Santa Maria presidint la població ajaguda als seus peus, ran de l'aigua.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Al cappont, el Convent dels Jacobins o de Sant Domènec, fortificat amb grans baluards defensius i potser amb fossat ple d'aigua i tot. Al seu darrere el pont de pedra medieval, que aguantaria fins al 1939, guardat per dos altes torres. En algun moment, convertides en arc de triomf, que perdurà fins a les darreres dècades dinovesques.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
L'Església gòtica de Santa Maria, potser no ben fidel a l'original, el Castell Formós, més muralla que castell un cop desapareguda l'antiga casa comtal urgellenca, i el Santuari del Sant Crist, que vivia un moment de gran apogeu i fervor popular entre els comarcans, que ha perdurat fins als nostres dies.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall dels baluards meridionals de la ciutat, a la porta del camí de Lleida per la marge dreta. Darrere els baluards de la fortificació, s'hi estenia la gran esplanada del Mercadal, que deixava veure clarament al fons l'Església de Sant Francesc. A la ciutat vella, s'hi observen també amb claredat els campanars de les antigues esglésies del Miracle i de Sant Salvador, aixecades sempre en aquesta ciutat granment arabitzada sobre les antigues mesquites a partir de la data de la conquesta cristiana al 1105.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Al segle XVII, el carrer del Pont tan sols tenia tres cases mal comptades i era només un camí polsegós que unia el pont amb el portal de la muralla. A la banda del riu, les mateixes cases, ran del desnivell del marge riberenc, feien de muralla. Un camí costerut pujava de la ciutat cap a l'església gran de la ciutat, on tenien lloc les celebracions religioses més importants, i que per tant els balaguerins pujaven i baixaven remudats en els dies de guardar. A la banda de dalt de la ciutat, a banda dels tres grans edificis singulars, només destacava la muralla, que protegia la ciutat de les envestides que pogués rebre de la banda de l'altiplà occidental.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
El Convent gòtic dels dominics, amb ses construccions adjacents, damunt del baluard del cappont. Aixecat al segle XIV a la porta del pont, patí durant segles les destruccions causades pels setges a la ciutat, com el de Ferran d'Antequera contra el nostre Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell i senyor de la terra, i que comportà la malmetició de part del claustre gòtic i de la nau de l'església, que el mateix nou primer rei castellà de Catalunya ajudà a restaurar.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de les cases de la ciutat a la vora del riu, presidides pels campanars que sobresurten entre les teulades, amb el gran edifici del Convent de Sant Francesc al fons.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de l'Església de Sant Francesc al fons.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de l'església de Santa Maria amb algunes edificacions adjacents dalt del pla, i de la muralla que tancava la ciutat per l'altiplà.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall del petit castell que restava en aquella època, de les tres casetes del camí del riu, i del majestuós pont de pedra medieval protegit al cap per dos gran torres defensives.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de les torres del cap del pont balaguerí, que en algun moment foren transformades en portal en forma d'arc de triomf. No és increïble que aquest arc ja existís en aquell temps, ja que el dibuixant només prenia notes del natural, a vegades no gaire profuses, que eren lliurement interpretades i reelaborades al taller de l'impressor.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall del convent dominicà al cappont, on destaca un campanar que o quedà derruït en algun conflicte bèl·lic o no existí mai, i fou un simple afegit deduït per l'impressor, però que en aquest cas no concordà amb la realitat.
|
 |
1660 ca. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
El Santuari del Sant Crist, primitivament església clarissa de Santa Maria d'Almatà alçada damunt la mesquita major sarraïna, gaudí de gran anomenada en aquell segle, especialment des que al 22 de març de 1622 s'hi fes el trasllat de la talla de fusta de la Santíssima Imatge del Crist, fins aleshores en una capella, a l'altar major, sota la presidència del rei (espanyol) Felip IV, del Comte-Duc d'Olivares i altres Grandes de l'època hispànica imperial.
Beneïu des d'eixa serra la Ribera i Pla d'Urgell. Beneïu tota la terra dels vostres peus escambell.
Mn. Cinto Verdaguer.
|
