2016. Els Estanys del Pessó, Tuc dels Carants i Pic Roi (la Vall de Boí). La primera sortida del GEST belianenc amb l'estiu ja ben entrat: quan arriba la Mare de Déu del Carme, la canícula ja guaita a la cantonada. Agafem un dia esplèndid, amb algun nuvolet que enllaganya el sol a estonetes, la calor es fa notar però és tolerable. La llum radiant i esplendent, segons com enlluernadora i tot. Només la xafogor de l'estona que pugem per dins el bosc es fa feixuga i pesant.
Aquest racó de la Vall de Boí, més enllà de les pistes d'esquí, és poc transitat i a tocar del port de Rus, tradicional via de contacte de la Vall Fosca amb la Ribagorça. Els dos estanyets del Pessó, el d'Avall i el d'Amunt (2.500 m.), acompanyats dels cims veïns, conformen idíl·liques postals. Pessó és el nom que al Pirineu rebien els munts de garbes apilats als prats (que s'assemblaven als mugrons), que per similitud s'encomanà als noms dels cims i d'aquests als llacs de l'entorn. Algunes pales mostren la terra rogenca, i això és el que vol dir Pic Roi, roig, en terminació sense palatal, típica dels dialectes pirinencs. En canvi, Carants (2.791 m.) és un mot molt antic i vellet, segons Coromines, preromà d'arrel sorotàptica de l'època de l'edat del Bronze, cap a 1.500 anys aC, i voldria dir barranc: «mot de la Ribagorça, Pallars i Segre mitjà que té el sentit de canaleta o barranquet pendent i rocós per on sol saltar l'aigua».
Una excursió amb tots els ingredients d'una bona sortida familiar: de seguida hi endevinareu el sopar i les copes compartides del vespre anterior, la pujada pel bosc frondós. l'herbei tou dels prats sota els peus, alguns rocs per saltironejar ací i allà, els rierols d'aigua clara, les vistes obertes al nord des de dalt dels cims, el bany d'aigua frescal (o freda, segons parers), la teca compartida a l'hora de dinar, el vi reconfortant, el caferet amb les aromes safranenques, i les converses incessants, entre altres delícies dels sentits i per a l'esperit. Us hi animeu? |