 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
El mètode racional ideat per Llull per tal de convèncer l'infidel de les bondats i supremacia de la religió romana sobre totes les altres de la Terra, fou concebut com un manual pràctic per portar l'home fins a Crist per mitjà tant de la reflexió de la raó com del sentiment amorós. Aquest tractat filosòfic rebé el nom d'Art major lul·liana.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
La cinquena de les estampes de l'edició de la Vida de Llull, dedicada a exemplificar l'Art o pensament filosòfic del nostre primer gran escriptor.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Nou savis fan preguntes clau: què, com, quan, on, per què... que el verb ésser enllaça amb les matèries d'estudi (flora, fauna, minerals, homes, àngels, etc), tot conformant una escala, l'escala del coneixement, que Ramon, al bell mig de l'escena, fa servir per indicar que d'aquesta manera cal atènyer la torre del coneixement i de l'amor místic... envers Déu.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Ramon assenyala que l'escala del coneixement és el mitjà primordial per accedir a Déu.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Detalls de Ramon, sempre amb la gran barba grisosa, fruit de sa avançada edat, i el casquet amb borla ataronjada amb què és representat a la majoria de les estampes de l'edició. El dit de la mà esquerra mostra amb claredat el camí.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
La torre de l'Amor i de la Raó representa per mitjà d'aquest símil medieval l'esforç de l'intel·lecte per arribar-hi. Calen set virtuts per escalar-la, cadascuna de les quals penjada d'una soga. Al capdamunt de la torre, els espera la Trinitat divina, sostinguda per àngels. El dit de Déu assenyala el camí revelat, la finalitat de tot estudi i coneixement: conèixer, estimar i honorar Nostre Senyor. Als fonaments de la torre, enterrats i oblidats, el set pecats capitals.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Detall de la Santíssima Trinitat o imatge de Déu que l'home pot aconseguir amb la voluntat de coneixement i d'amor.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Detall de les 7 virtuts escalant la torre, i dels 7 vicis enterrats i superats. La filosofia lul·liana es basa en el coneixement racional, però cal que es culmini amb la contemplació mística de la divinitat. En les carreres de l'Amic cap a l'Amat hi intervenen el coneixement i la voluntat:
«Demanà l'Amic a l'enteniment i la volentat qual era pus prop de son Amat, e corregueren ambdós, e fou ans l'enteniment a son Amat que la volentat» (versicle 19). El camí cap a Déu, doncs, comença per la intel·ligència. Arribats, però, al llindar del misteri de Déu, llavors ha d'entrar en joc la voluntat. S'acaba la raó i s'inicia la mística amorosa, que aporta llum al tram final d'unió amb la divinitat: «Enlluernà amor lo nuvolat qui és mes [posat] entre l'Amic e l'Amat: e féu-lo enaixí llugorós [lluent] e resplendent com és la lluna en la nit, l'estel en l'alba, e lo sol en lo dia... e per aquell nuvolat tan llugorós se parlen Amic e Amat» (versicle 118). |
