 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Després del disgust per la mala fi de sa relació amb son esclau musulmà, Ramon es retirà al monestir de Randa, al bell mig de l'illa mediterrània, a meditar entre mig de pinedes i fonts. Al Puig de Randa hi hagué des de ben antic una forta tradició eremítica: de ben segur que les meravelloses vistes que hi ha per tots quatre cantons ajudaven a servar la força de voluntat dels esforçats monjos pensadors.
|
 |
| 1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316). Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
La tradició popular mallorquina recull una llegenda segons la qual en aquells rodals hi ha un llentiscle, una mata escrita, amb les fulles totes plenes de gargots en llengua semítica amb les paraules que Déu dictà per a definitiva il·luminació del mestre. El primer racó de l'estampa mostra el dit de Déu i l'acció de gràcies del beat mallorquí.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Els aspres pins de les serres mallorquines, com aquell de Formentor que Miquel Costa i Llobera descriuria per a la posteritat, eren ja presents uns quants segles abans com a element conecessari a la meditació del pare fundador de la nostra literatura. Allà doncs, rebé la il·luminació del Senyor per escriure fil per randa, mai tan ben dit, un llibre (Art Major o General, un mètode segons el significat llatí del mot Ars) que recolliria el mètode infal·lible per a la conversió dels infidels, que demostraria lògicament i per sempre més la superioritat de la religió cristiana per sobre de totes les altres.
La primera redacció d'aquest llibre revelat que permetria a tot missioner argumentar contra les creences herètiques dels infidels, l'anà a redactar a la Real. Era l'Art abreujada de trobar veritat (Ars compendiosa inveniendi veritatem, 1274). Un cop escrit, encara allargà l'estada eremítica a Randa uns quants mesos més. Per a Ramon, la vida contemplativa pròpia dels eremites i anacoretes esdevindrà per sempre més l'ideal absolut de perfecció de la vida del cristià. |
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
La quarta estampa que dibuixa la vida lul·liana explica la importància dels mesos de vida contemplativa que Ramon passà a Randa, on primer de la mà de Déu, que li inspirà l'Art o mètode, i després en forma d'un inesperat company: un pastor de cabres amb qui compartí la visió de Déu i dialogà de les coses celestials, com si es tractés d'una mena de visitació divina, plena de moments de comunió.
La segona part de l'estampa ens mostra Ramon Llull ensenyant el seu mètode ex càtedra a la Sorbona de París, la principal universitat i centre de coneixement de l'Europa medieval. Allà Ramon hi anirà en diverses ocasions al llarg dels anys, i fins i tot en fou nomenat com a recomanat pel canceller al 1311, un reconeixement similar al Doctor Honoris Causa modern, cap als 80 anys, una edat avançada per a l'època, al mateix temps que el Concili de Viena, per al qual es preparà amb aquesta autobiografia, després acompanyada dels gravats de Le Myésier. El moment més àlgid del reconeixement en vida de la tasca intel·lectual i filosòfica del nostre Mestre, coincident amb el concili que anihilà l'Orde del Temple (1312) de part del papa francès Climent V i traslladà la seu de l'Església romana a Avinyó. |
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
El pastor amb son gaiato, la bossa al cinturó, capa i barret, xarrant amb el savi en la seua petita ermita o refugi de Randa, més aviat dibuixat com un peregrí de Sant Jaume.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Detall de l'Art Major o general en un llibre sobre el faristol.
|
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Detalls de Ramon a la seua càtedra i dels alumnes de la Sorbona parisenca, amb el savi llegint la llicó des de sa càtedra, i els estudiants escoltant atentament rere els faristols, que representen els pupitres universitaris.
Les primeres lectures de Llull a París no acabaren d'ésser prou ben enteses. El seu nou mètode, o Art, era radicalment diferent de totes les propostes que fins aleshores s'havien conegut, i li calgué en els anys successius de reescriure-la i de fer-ne versions reduïdes i simplificades per poder-la fer més comprensible i passadora a les ments més erudites del seu temps. Si als intel·lectuals contemporanis els costava d'entendre-ho, què no dirien els dignataris i eclesiàstics, molts dels quals ben poc lletrats, a qui presentava ses idees i propostes? |
 |
1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336 (Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-Badische Landesbibliothek).
Tot just abandonat el recés de Randa, Ramon es dirigí a la cort de Jaume II, infant encara i futur de Mallorca, que es trobava llavors a Montpeller. La fama de Ramon ja començava a córrer i més d'un devia preocupar-se per l'ortodòxia d'uns ensenyaments il·luminats d'un antic cortesà i trobador. Potser el rei Jaume I li havia encarregat a son fill d'esbrinar-ho abans que la difusió del projecte lul·lià comprometés els interessos geopolítics del sobirà català. Demostrada aquesta fidelitat a l'església romana, l'obra de Ramon tingué via lliure, i la primera gran obra fou la institució d'un col·legi a Miramar, prop de Valldemossa, per formar una dotzena de frares en la llengua àrab, per a la qual cosa la Corona atorgava cinc-cents florins d'or. Fins cap al 1280 sembla que el mateix Ramon dirigí l'obertura i posada en marxa de l'escola oficial d'idiomes lul·liana.
|
