 |
| 1921. Alcanó (el Segrià). Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC). La casa forta o castell d'Alcanó retratada gairebé fa cent anys. |
 |
| 1921. Alcanó (el Segrià). Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC). La casa forta del castell d'Alcanó, a la Plaça Major, és edifici de pedra amb algunes finestres gòtiques i murs de carreus gruixuts. Potser fonamentada cap al segle XIII, probablement com a petita fortalesa. Després de passar per diferents mans, en una petita part de la casa actualment encara hi viu una família. |
 |
1913. Alcanó (el Segrià).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut vuitcentista d'Alcanó, amb un canó com a figura. Un típic cas d'etimologia parlant, és a dir, per similitud del topònim amb un mot comú de llengua. Sovint, es tracta d'un lligam no fundat, fruit de l'assimilació popular de nom i cosa.
Escriu el nostre etimòleg de capçalera que Alcanó és «poble de les Garrigues, a uns 20 kms. dret al sud de Lleida». La pronúncia del nom del poble solia ésser dispar: «la gent vacil·la en l'anàlisi de la primera síl·laba, que la gent més senzilla sent com a article català [el Canó], i els més instruïts l'hi aglutinen [Alcanó]...» L'origen etimològic és sens dubte aràbic: «probablement de kanun 'focarium, alcanon'» amb el significat de foc, llar. |
 |
1913. Alcanó (el Segrià).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Ceferí Rocafort també inicia l'article escrivint «lloc de les Garrigues situat en un replà a la part baixa d'aquesta comarca, a 14 quilòmetres aprox de Lleida». I és que llavors no hi havia dubte: a Alcanó començava geogràficament parlant la comarca garriguenca. Al 1920 tenia 469 habitants, gairebé 150 més que feia un segle (1831) i 200 més que avui.
«Tocant a la població hi ha un vell edifici a quatre vents, de pedra escairada, amb finestres gòtiques, i una creu de terme a la plaça». A l'inici de segle XX s'hi feia escolar per a nens i per a nenes. En canvi, «la falta d'aigua, puix han de recollir la pluja en basses, com passa en altres localitats de la rodalia, fa que resti improductiva bona part de terra del seu extens terme», sense comptar amb el salobre que puja «en alguns punts en temps d'humitat». La producció agrícola estava centrada en el cereal i acompanyada del vi i de l'oli, per al qual disposava de molí. |
 |
| 2007. Alcanó (el Segrià). La casa forta o castell d'Alcanó en una vista actual. |
 |
Anys 1980. Alcanó (el Segrià).
Postal amb l'escut heràldic de la vila, amb el canó. |
 |
| Anys 1970-1980. Alcanó (el Segrià). Vistes de la població (fototeca.cat). |
 |
| 2002. Alcanó (el Segrià), a vista d'ocell, Diari Segre. Vista aèria, en què s'aprecia bé l'antiga vila recollida, i l'església que s'hi afegí en una punta al segle XVIII. |
 |
| 2002. Alcanó (el Segrià), a vista d'ocell, Diari Segre. Detalls del poble antic i de les antigues pletes de bestiar als afores. Temps enrere, la carretera o camí de carro havia de passar per davant l'església i continuar per la Plaça Major per davant la casa-castell, i d'allà enfilar cap a Lleida. |
 |
| 2002. Alcanó (el Segrià), a vista d'ocell, Diari Segre. Diu la descripció que el relleu del terme és típicament garriguenc, amb auliveres i ametllers com a eixos del paisatge. Després de 15 anys, ja no podem dir-ho amb aquesta rotunditat. L'arribada de l'aigua ha canviat la fesomia del terme: i és que tot a la vida té dos costats. Que sigo per a bé! |
 |
| 2002. Alcanó (el Segrià), a vista d'ocell, Diari Segre. La Festa Major per Sant Blai, quan l'auliva ja era al sac, i la d'estiu al juliol. |
 |
| Anys 2000. Alcanó (el Segrià). Dues precioses imatges del poble arroplegades d'Internet. |
