 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
«Durant els primers anys de la guerra dels Segadors, la vila esdevingué quarter general de l’exèrcit francès, els anys que el comte d’Harcourt i el Grand Condé intentaren en va de recobrar Lleida (1646-47), ciutat que La Mothe havia retut a Felip I de Castella l’any 1644. Beaulieu dibuixà en els seus coneguts gravats el campament de les Borges: s’aprecien, al cim del turó, el castell, l’església, la vila murallada i la guarnició acampada, protegida per les torres que donaren nom al poble. La fortalesa degué ser reformada aquells anys, ja que encara es conserva en un mur l’escut de la vila en estil barroc, amb les clàssiques flors de lis de Lleida, que indicaven la dependència de la ciutat del Segre. Havent fracassat davant Lleida, el príncep de Condé, el Grand Condé, es féu fort a la vila fortificada de les Borges, on acudiren també tropes catalanes fidels a la Generalitat. Finalment, el 1650, 4.000 soldats de cavalleria procedents de Lleida i 2.000 d’infanteria s’apoderaren de la vila» (enciclopèdia.cat). |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
La banderola del gravat, amb la data de 1647 i la inscripció «Camp de les Borges», o sia, quarter de les tropes gavatxes, aliades de la República catalana, a la vila garriguenca. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
La capital de les Garrigues tota emmurallada, als peus de l'església i del castell mig enrunat, durant el setge de la Guerra dels Segadors del 1647. Sobre l'etimologia del topònim, escriu Coromines, que el mot femení borges (sing. borja) és una de les «variants que ha pres en la nostra toponímia el mot àrab 'burg', torre». En el cas de les Borges, segurament per causa de les torres del vell castell (no pas de la muralla, on només hi hagué baluards), més antigament d'origen sarraí, que devien mostrar el característic color blanquinós de l'arenosa pedra garriguenca. O qui sap si de manera senzilla pel color blanquí de les torres o masos de tàpia, tan nombrosos per la comarca. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
La capital de les Garrigues a l'època de la Guerra dels Segadors es mostrava tota revoltada d'una llarga muralla amb nombrosos baluards defensius (almenys una dotzena), als peus de l'església i del castell ja mig enrunat, mentre que les hosts gavatxes acampen dins la muralla, al cantó de les cases. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
La capital de les Garrigues tota emmurallada, als peus de l'església i del castell mig enrunat, durant el setge de la Guerra dels Segadors del 1647. El castell de les Borges havia passat poc després de la conquesta a mans dels senyors de Sanaüja, llinatge principal de la ciutat de Lleida. Pere III el Cerimoniós atorgà a la vila dret de fira a perpetuïtat a partir de 1336, quan el poblet tenia uns 20 focs o, dit altrament, cap als 100 habitants. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
El castell de les Borges havia passat poc després de la conquesta a mans dels senyors de Sanaüja, llinatge principal de la ciutat de Lleida. Pere III el Cerimoniós atorgà a la vila dret de fira a perpetuïtat a partir de 1336, quan el poblet tenia uns 20 focs o, dit altrament, cap als 100 habitants. La imatge ens descobreix un castell amb altres torres a cada cantonada i la de l'homenatge sobresortint entre totes. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
El temple disposava d'una immensa escalinata per permetre l'accés dels vilatans des del poble. Les cases s'apilotaven just a la falda del tossal de l'església i del castell, i tenia una bassa al bell mig d'una àmplia esplanada, on s'hi recollia l'aigua de la pluja i on s'hi devien abeurar els animals. Ben probablement, al mateix lloc on segles després s'hi construirien les basses del Terrall. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
Detall de les cases del poblet i de la bassa primitiva del futur Terrall.
|
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
L'església de les Borges Blanques era votada a l'Assumpció i depenia de la pabordia de Sant Joan de Lleida. L'església gòtica era un gran edifici la portalada encarada a la vila, des d'on baixava l'escala fins al poble. El campanar, prou alt, tenia tres pisos en el primer regi cos de la torre, i un torricó afegit d'on encara sobresortia la darrera i estreta torreta. Aquestes tres parts devien marcar la construcció del nou campanar setcentista en tres cossos. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
La parròquia de l'Assumpció actual fou bastida durant el segle XVIII, en un estil neoclàssic i un esvelt i preciós cloquer de tres cossos. El nou edifici, fruit de l'empenta econòmica aportada pel nou cultiu de l'arbequina, es bastí amb les velles pedres del temple anterior, d'estil gòtic, i que també lluïa un robust i alt campanar, que presidia la petita vila que tenia als peus. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
Les tendes dels soldats francesos d'afileraven a tocar de la muralla exterior, que no disposava de cap torre, i que quedava elevada sobre la vall (com encara avui s'observa des de la barana del Terrall). El nucli antic de les cases no sembla pròpiament una vila closa emmurallada, i en aquell segle XVII no hi devia haver més de 50 0 60 cases, cap als 400 habitants. La vila, això sí, tenia plaça major porticada des del segle XV, i alguna casa senyorial renaixentista i barroca, com el Palau del Marquès d'Olivart.Llegim a l'enciclopèdia que «malgrat tractar-se de dues comunitats de veïnatge reduït, la població de les Borges i de la part reial dels Castellots [la Floresta] volgueren emancipar-se molt aviat del domini feudal i el 1344 hi hagué una concòrdia entre els batlles, els jurats i els veïns d’ambdós llocs amb els marmessors esmentats [del llinatge de Sanaüja], mitjançant un instrument subscrit pel notari Galceran de Trullols en virtut del qual aquests venien el castell i vila de les Borges, amb la meitat del terme dels Castellots, pel preu de 6.000 sous jaquesos a censal i pagadors en dos terminis, a més d’uns altres 95.000 sous que haurien de satisfer en moneda 'cantant i sonant' a pagar en diverses tongades. Així, els homes dels dos llocs compraren la seva llibertat, amb l’ajuda, però, dels prohoms de la ciutat de Lleida, segons ho confirma un privilegi de Pere III atorgat a Barcelona el mateix 1344, que incorporava i unia la vila de 'les Borges Blanques d’Urgell' i la part reial del terme dels Castellots a la ciutat de Lleida, els posava sota la jurisdicció del veguer i els paers de l’urbs i ordenava que els veïns dels dos llocs ja mai no fossin separats de la corona ni de la ciutat». |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
Detall de les cases del poble i de les tendes parades. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
Detall de la riera que separava el tossal de les Borges del de la Floresta. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
Detall del baluard defensiu, probablement construït o ampliat durant el segle anterior. A l'angle inferior dret, la signatura dels gravats, editats per Beaulieu, del dibuixant Adam Perelle, l'autèntic artista que prengué els apunts del natural. |
 |
1660 ca. Les Borges Blanques (les Garrigues).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (Europeana).
Tres detalls de la vall de la Femosa, a la banda de ponent de la vila, amb el petit rierol amb aigua dibuixada i tot. Segles a vindre, si fa no fa per aquesta mateixa zona el Canal d'Urgell, arribat per darrere fins a les Borges, creuarà la Femosa i agafarà sa definitiva encaració oest per anar a retrobar-se amb el Segre.Una magnífica ressenya de la biografia i de l'obra d'aquest militar i enginyer francès, la poden llegir al magnífic treball de Joan Capdevila Subirana, Representacions urbanes catalanes del segle XVII per Sébastien de Pontault, sieur de Beaulieu, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 77, juny 2014, p. 39-63. |
