 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. El Taller de la Ribagorça és una de les escoles de pintura més característiques del nostre romànic pirinenc, sota la direcció del Mestre Joan, que signà algunes de les set obres que ens han pervingut de l'antic comtat ribagorçà: els frontals de Cardet, Gia, Rigatell, Sant Climent de Taüll, del Sant Sepulcre (també de Sant Climent), Sant Pere de Boí, i Tresserra. La clau de l'èxit rau en la vistositat dels quadres, amb un acoloriment molt viu, en especial dels abundants rojos i dels magnífics blaus, en l'intent d'un cert aire de moviment en la composició, i en el preu: els relleus de guix es revestien d'una pel·lícula d'estany que a continuació era acolorida, colrada, amb vernís daurat. A la vista apareixia com una bonica i rica obra d'orfebreria, mentre que en realitat es tractava d'un efecte visual aconseguit per pocs diners, sense necessitat ni d'or ni d'argent. Mestre Joan esdevingué, més o menys cap al 1250, l'artista més preuat de tota la Ribagorça, des de la serra de Gia fins al capdamunt de la Vall de Boí. En aquell segle, l'economia d'aquelles valls degué recuperar-se per l'estabilitat més gran aportada per la ja definitiva pertinença del comtat a la Casa Reial de Barcelona, després de tres segles de disputes entre navarresos, aragonesos i pallaresos per la possessió d'aquest cobejat territori de valls i rius als peus de les muntanyes més altes del Pirineu. L'eix d'atenció geopolítica s'havia desplaçat, amb les conquestes de Jaume I, cap al sud i cap al mar. A les Corts de Saragossa del 1300 s'aprovà el famós capítol que declarava que el Sobrarb, la Ribagorça i la Llitera fins a la clamor d'Almacelles es regirien en endavant pels furs d'Aragó. Se certificava així la dualitat intrínseca -encara fins avui- de la identitat ribagorçana (i de la Franja en general), administrativament aragonesa, culturalment i lingüística (en sa major part) catalana. Una dualitat mai no viscuda com a problemàtica pels naturals, excepte quan durant les darreres dècades del segle XX, el nacionalisme espanyol s'ha apropiat del sentiment aragonès per contraposar-lo, furibundament, contra el sentiment català, el seu veritable germà d'història i veïnatge. El temps, aquest tossut company de viatge pels segles de la història, tot ho tornarà a la justa essència. |
 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. Josep, assegut i amb un bastó més aviat de padrí que de pare, contempla Maria, agitada i coberta per un llençol, que es refà de l'infantament del Jesuset, cobert per un llençolet verd, que veiem ajagut a la menjadora del bou i la mula, prudentment amagats al darrere, com sol ésser característic dels naixements romànics catalans. |
 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. S'afegeix a l'escena, però, una novetat: els pastors, que campen pels prats amb son ramat i els gossos d'atura, tots situats al marge del quadre, reben la bona nova del naixement de part de l'àngel celestial. La intenció d'un quadre en moviment és clara: els gossos sobre dos potes, els pastors mirant cap a dalt (en contraposició als corderets, tots amb el cap aplanat, pasturant), l'àngel descendint, els prats (verds i plens de rogenques groselles), busquen una certa representació de dinamisme, vivacitat, en consonància amb el gran trasbals de la notícia: Jesús és nat. |
 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. El frontal, a més de la màndorla amb la Marededeu i l'Infant en majestat, es compon de quatre quadres: l'Anunciació, l'Infantament, l'Adoració dels Mags i la fugida a Egipte per la degollació dels Innocents. |
 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. L'Arcàngel Gabriel anuncia a Maria que serà mare del fill de Déu. La nova és de seguida compartida amb sa cosina Elisabet. El roig és el color de les túniques de tots els personatges i només els llargs mantells -o verds o blaus- contraposen les parelles de figures. Potser eren els colors de moda a la Ribagorça de fa set-cents anys! |
 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. Els mags, tots tres sempre blancs en la pintura medieval, celebren l'Epifania, tots tres amb presents a les mans. Continua la mateixa moda en la vestimenta, túnica i calces roges, mantell verd o blau. El rei Melcior fa sa ofrena: el cabell blanquinós és meravellosament aconseguit per l'artista amb toc de blavet sobre els rínxols, barba i bigotis. |
 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. Els evangelistes acompanyen la Mare de Déu i l'Infant: a dalt, l'àngel (Mateu) i l'àguila (Joan); a sota, el lleó (Marc) i el toro brau (Lluc). |
 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. La mirada estràbica de la figura, típicament romànica, mentre que la Mare de Déu mostra un esguard molt més assuaujat, simètric, endolcit. També és característica romànica, la mà desmesurada del Nen Jesús, el quan també mostra una certa cabellera llarga i l'orelleta esquerra una mica caiguda, a l'alçada de la boca. Sa mare, amb el cap rigorosament tapat, nasset i boca prims, i coronada en majestat. La doble ratlla del coll i barbeta, bon detall d'edat adulta. |
 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. La màndorla central del frontal de l'altar, amb els personatges divins asseguts sobre un setial cobert per una manta ben treballada, probablement a semblança del costum feudal, d'alta classe feudal, del moment. |
 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. Detall del Jesuset, descalç, mentre sa mare porta sabates. Però tots dos, amb túnica roja com la resta de personatges, només amb el mantell diferenciat de color: negre per a la Verge, daurat per a Jesús. |
 |
| Segle XIII. Frontal de Cardet, Vall de Boí, la Ribagorça. El darrer quadre mostra com Herodes decreta el sacrifici dels primogènits i com els seus sequaços obeeixen l'ordre espasa en mà. Mateu 2, 16-18:
|
