d.jpg) |
1913. Les Sitges de Florejacs, la Segarra.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El castell de les Sitges de fa cent anys.
|
 |
1845. Les Sitges de Florejacs, la Segarra.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz.
El nom del llogarret fa bona la tradició cerealística segarrenca: en temps reculats, una sitja era un dipòsit sota terra per guardar-hi el blat, llavors, oli..., tot i que segons en Madoz a les Sitges: «el terreno es de mala calidad en su mayor parte; está lleno de barrancos, encontrándose algún arbolado de encina y roble». El clima, si fa no fa, com ara: «frío en el invierno y templado en el verano».
|
 |
1845. LFlorejacs, la Segarra.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz.
Situat a 13 hores de carro de Lleida, 4 de Cervera, 20 de la Seu d'Urgell (bisbat) i 24 de Barcelona, «situado en un alto combatido principalmente por el viento N.» amb «7 vecinos, 39 almas». Producció agrícola: «cereales de todas clases, legumbres, algun vino y poco aceite». Això sí, «hay caza de conejos, liebres y abundantes perdices».
|
f.jpg)
e.jpg) |
1913. Les Sitges de Florejacs, la Segarra.
«Geografia General ...» per C. Rocafort.
Detalls del castell de les Sitges.
|
b.jpg)
bb.jpg)
b.jpg) |
1913. Florejacs, la Segarra.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El creixement del segle XIX i fins a començament del XX fou espectacular: fins a poc més de 200 habitants, i més de 1000 entre tots els poblets. En canvi, d'ençà de llavors, només davallada demogràfica. Tota la vida girava entorn del conreu de la terra: «En lo seu extens terme s'hi produeixen bons cereals, oli i vi i s'hi cria també bestiar. Hi ha dues fàbriques d'oli una d'aiguardent, tres molins fariners i escoles municipals».
|
b.jpg) |
1913. Florejacs, la Segarra.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall del segell vuitcentista, amb grafia castellanitzada, segons imposava la llei espanyola de l'època. «Florejacs ve del nom propi Floriacus, i així s'anomena en l'escriptura de donació atorgada l'any 1083 per Arnau Company. Pere Ponç, en la donació a la canònica d'Urgell feta en 1100, parla de la villa que vulgo dicitur Floriag...» Les explicacions sobre una arrel bascoide que significa flor, només són llegenda moderna. Per cert, algú sap com és el gentilici dels nats a Florejacs?
|
 |
Anyd 2000. Florejacs, la Segarra.
Vista aèria que permet apamar la vila medieval emmurallada.
|
