1933. Figues de Fraga. Arxiu Reparaz (ICC). |
Era filla de Bonaventura Raspall Pahisa i de Joana Juanola Devavry, i els seus avis materns eren Pau Juanola Capdepadrós i Agustina Devavry Mignó. És a dir, una part genealògica és d'origen francès. Per això, quan va arribar a Fraga, a la família Juanola-Raspall se'ls va conèixer també com els francesos. Llavors la senyora Joana Raspall era molt nena i va viure intensament la tasca comercial de la seva família com a comerciants de figues.
Emprenedors en el comerç de productes agrícoles, es van interessar per les figues seques de Fraga, de la mateixa manera que per molts productes de diversos llocs d'Aragó i Catalunya. En arribar a Fraga, llogaren el desaparegut hostal de Camilo (després farinera Arnau), situat al costat de l'actual plaça de Sant Salvador. A continuació contractaren multitud de persones per a una tasca que durava, cada any, uns 45 dies, és a dir, el mes de novembre i primera quinzena de desembre. A aquesta família se li ha d'atribuir bona part de l'esplèndida imatge de les figues de Fraga en aquells anys. El senyor Bonaventura Raspall va idear el caixó de fusta de deu quilos (una arrova) de figues. Per a les caixes petites de cartró ideà un paper de puntes que oferia un esplèndid toc de qualitat al producte.
1933. Figues de Fraga. Arxiu Reparaz (ICC). Una panistra plena de figues ja seques, que devia pesar cap als deu quilos. |
1933. Figues de Fraga. Arxiu Reparaz (ICC). Detall de les figues seques a les mans de la treballadora. El cotxe que s'aprecia al darrere podria ben bé ser el del fotògraf. |
El nombre d’encaixonadores ocupades a l'hostal de Camilo era espectacular: havien arribat a treballar-hi cent vint encaixonadores. La senyora Joana Raspall, filla d'un dels empresaris més importants de figues que va tenir Fraga a inicis del segle XX, ens ha facilitat dades impagables sobre una de les activitats que va fer famosa Fraga des de l'Hostal de Camilo. Aquest hostal era llavors als afores. Tenia una planta baixa, un primer pis, unes golfes i un corral. Les figues eren guardades a munts als angles de la sala i recollides a palades. Cada dia n'arribaven carros plens i des del pati de l'hostal pujaven els grans coves, banastos, mitjançant una corriola de volant fins al primer pis o la golfa.
1933. Figues de Fraga. Arxiu Reparaz (ICC). Sota aquests esplèndids barrets de palla per protegir-se del sol fragatí, les xicotes trien les figues seques per omplir la panistra. |
1933. Figues de Fraga. Arxiu Reparaz (ICC). |
La descripció del pentinat fragatí no podia faltar en les memòries de la senyora Raspall: Duien un monyo pla, oblong, fet de trena, les més joves; però les velles duien una complicada trena ampla, de deu o dotze brins, engomada, que formava dues bagues, una sobre el cap, la més ampla, i l'altra cap endarrere, sobre el clatell, com una picaporta.
Aquestes dones, encara vestides a la manera centenària, tenien una gran habilitat per preparar les caixes de figues que s'havien de traslladar a Barcelona, Saragossa i a França. Les figues pujaven al primer pis o a les golfes i quedaven arraconades en grans muntanyes a les cantonades des d'on s’agafaven amb pales. D'aquí es traslladaven a la taula de les encaixonadores, instal·lades majoritàriament en aquella primera planta. Un altre grup a les golfes. La descripció del primer pis té un gust de regust d'abans, d'allò que no tornarà: A la sala més espaiosa de les cambres hi muntàvem la cuina econòmica de carbó, sobre potes, amb xemeneia que sortia a través d’un vidre tret de la finestra i substituït per un plafó de fusta foradat. L'aigüera consistia en dos grans gibrells damunt d'una taula de cavallets, i al costat hi havia unes gerres enormes, les "tenalles", que les dones omplien a cop de càntirs de l'aigua que anaven a poar al riu, quan passava clar, al rec del costat i de la carretera. Trèiem l'aigua de les gerres amb una mesura de mànec llarg, i l 'avi posava sempre unes quantes pedres gravoses i ben netes al fons perquè es fes pòsit a sota i no el remoguéssim al treure l'aigua; a més, hi tirava una gotellada de lleixiu per fer-la innòcua. De tota manera, als homes s'estimaven més beure vi!
1933. Figues de Fraga. Arxiu Reparaz (ICC). Detall de la padrina, amb un típic monyo, mantó, faldeta i davantal. Mans a la cintura, ben plantada damunt d'un canyís. |
A l'entorn de l'Hostal de Camilo s’hi vivia una gran agitació. A les tardes hi arribaven els ramats d'ovelles que tancaven al corral. Els estables disposaven d'abundants cavalleria. Al costat hi havia un molí d'oli. A curta distància l'escorxador d'ovelles i porcs. Al davant de l'Hostal de Camilo, a l'altre costat de la carretera, l'horta de la So Maria, tancada de tàpia. Altres hortes entorn, especialment amb abundants figueres, amb flors d'hivern als vorals dels camins. El seu record de l'horta de la So Maria és realment encantador: Quina meravella, la barraca de la So Maria! Recollides en senalles hi havia avellanes i ametlles; pomes, peres i codonys hi eren estesos en canyissos, iguals que els que servien per assecar les figues al sol: a les parets escrostonades penjaven, com garlandes, enfilalls de cebes i alls, tomàquets i panotxes de blat de moro; amuntegats a terra, maduraven els melons i les carbasses voluminoses i bonyegudes; tot allò feia una olor viva i madura, dolça i penetrant que no oblidaré mai. La So Maria tenia una mica més amagades les serves i els caquis...
Com a empresari de figues, el senyor Bonaventura Raspall va haver de reunir-se en alguna ocasió amb els altres empresaris del mateix negoci. Tot això amb el patrocini de l'alcaldia, en comprovar que tal activitat era un clar futur econòmic per a la ciutat. En una d'aquestes trobades, que s'havia de celebrar a l'antic Ajuntament del carrer de la Presó, es va trobar amb l'alcalde enfurismat contra ell, perquè arribava tard. La causa del retard, explicat per la senyora Joana Raspall, la seva filla, té un veritable sabor literari: Rondinant, el meu pare, per haver-se de canviar de roba enmig del treball, ja que la mare no podia consentir que anés a la reunió amb roba de diari, va marxar carretera avall cap al pont i costa amunt pels carrers empedrats de còdols, cap a l'Ajuntament. Les cases de la part vella de Fraga eren de parets de tàpia, amb portes baixes i petites finestres, i estaven encastades les unes amb les altres, com escalonades, sense cap sortida pel carrer del darrera. (...) En passar per un d'aquells carrers costeruts, algú va tindre la inoportuna pensada de llençar per la finestra el contingut d'un gibrell ple d'orins. Devia ser la manera habitual de fer-ho. Però aquell dia no anar a parar al carrer, sinó al vestit del meu pare...
1933. Figues de Fraga. Arxiu Reparaz (ICC). Descalça, vestida amb senzillesa, sempre amb davantal, i el covi al cap. Així portaven les figues recent collides a estendre-les al sol de l'era. |
1933. Figues de Fraga. Arxiu Reparaz (ICC). Una altra xica, també descalça i covi al cap, aquest cop amb mantó . |
1933. Figues de Fraga. Arxiu Reparaz (ICC). Detalls de les figues posades a l'assecador. Mentre les unes s'hi posen, les altres són recollides ja seques. |