Seguidors

20140329

[670] Monestir de Vallbona de les Monges

1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
«La Ilustració Catalana» [sic] (BNE).
Gravat del monestir femení cistercenc de Santa Maria, del segle XII, i del poble de Vallbona, que l'embolcalla, als peus de la Serra del Tallat.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
«La Ilustració Catalana» [sic] (BNE).
Un dels més preciosos racons: la plaça del monestir amb la portalada romànica i els finestrals gòtics.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detall de les tombes exteriors i de les dones que van a la font amb els càntirs d'aigua.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detall de la portalada romànica just al racó del creuer. Cinc arquivoltes sobre cinc columnes amb capitells de motius vegetals. Al centre, el timpà amb Santa Maria i el Nen.

1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Els finestrals gòtics de la basílica, on fou sebollida Violant d'Hongria, segona muller de Jaume I.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
«La Ilustració Catalana» [sic] (BNE).
La porta d'entrada a la Sala Capitular.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detall de l'arc gòtic.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
«La Ilustració Catalana» [sic] (BNE).
Vista d'un lateral del claustre, amb els tres sobris arcs de mig punt de doble columna de cada volta de creueria.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detall de la volta de creueria del claustre.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detalls dels arcs del claustre.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
«La Ilustració Catalana» [sic] (BNE).
L'inigualable cimbori octogonal, una de les vistes més espectaculars del cenobi des del claustre.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
L'ala del claustre amb els arcs ja plenament gòtics.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detall de la galeria superior.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
L'esvelt cimbori gòtic on els arcs no pugen de terra, sinó que naixen de les mènsules a mitja altura. Al creuer, com s'aprecia en la primera foto del conjunt, el primer cimbori sobre el creuer, també octogonal, però més típicament cobert amb volta de creuria.