1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). L'interior de la Seu barcelonina. Un esplèndid gravat de la nau, vista des de l'entrada, amb el cor en primer terme. |
1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». Els nervis de les columnes es ramifiquen en perfectes arcs gòtics, en una successió de branques sense fi. |
1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». Detall del cimbori. |
1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). La Llotja de Barcelona, també dita dels Cereals o de Mar, al Pla de Palau, tocant a l'antiga porta de Mar, al costat del baluard de Llevant. Alçat de la fçana lateral. Crec que les estàtues que coronen la balustrada superior ja no hi són. |
1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). La façana principal del temple dels mercaders barcelonins, on des dels segles medievals es feien i desfeien els contractes comercials, s'hi decidia la importació i l'exportació, i s'hi remenaven les cireres de l'economia nacional. |
1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». Detall d'una secció de l'edifici. |
1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». Plànol de la Llotja de Mar de Barcelona. |
1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). L'altra façana lateral de la Llotja. |
1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). L'edifici fou destinat a caserna després de la Guerra de Successió, en la qual resultà bastant afectat. Finalment, es decidí de recuperar-la al gust neoclàssic de final del segle XVIII, i la sala gòtica quedà recoberta pel nou edifici: «il y regne autant de goût que de magnificience; on peut s'assurer que dans le temps qu'il fut élevé il étoit impossible de mieux faire dans aucune ville de l'Europe». La manca d'un Estat del qual ésser la capital ha fet des de fa tres-cents anys que la ciutat busqui sempre de poder distingir-se com la primera en alguna cosa. I aquesta dèria encara continua. Esperem que només fins al proper 9 de novembre, quan podrà ésser simplement i senzilla la ciutat capital de la seua nació i una més dels Estats del món. |
[535] Vistes barcelonines, 1806