 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló (BdC). Magnífica vista de la població a començament del segle XX. |
 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló. Detall dels horts en primer terme, i del robust campanar sobre l'hortizó. |
 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló. La trama urbana dels carrers, la mateixa que al llarg del segle XIX. En primer terme, a la dreta, la roba estesa a les assolellades galeries. |
 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló (BdC). La portalada romànica de l'església parroquial de Santa Maria la major. |
 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló. Detall de la portalada romànica, tot i que la resta de l'edificació presenta moltes intervencions de diferents èpoques. |
 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló. Detall del sobri i senzill arc romànic. |
 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló (BdC). L'absis de la Capella romànica de Sant Miquel. |
 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló. Detall del majestuós absis del segle XII, amb el capellà i potser el mateix fotògraf. |
 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló (BdC). La portalada romànica de l'ermita de Sant Miquel, amb les pedres que evidencien l'inexorable pas del temps. |
 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló. Detall de la porta, ben treballada i amb un enorme forrellat. Pot ser que el personatge sigui el mateix fotògraf. |
 |
| 1909. Tamarit de Llitera. Fot. Juli Soler i Santaló . Detall de l'arc romànic. M'escriu en Patxo Sans (2018) i li agraïm el comentari: «Mi padre solo vivió allí en los 60 y mi madre no nació allí, sino que su padre era el maestro nacional y bajó del Pirineo (Ordesa), Así que aunque tengo familia allí, hacia 1900 no habíamos llegado. Sin embargo, sí que en los 90 estuve muy interesado en la época de la guerra civil en el frente de Aragón, e hice un trabajo sobre los anarquistas en Tamarit en que entrevisté a muchos abuelos sobre los años de la guerra. Uno de ellos, Florencio, que fue alcalde al final del franquismo y en los 80 me contó como le obligarón por ser 'rico' de joven a demoler la ermita de Sant Miquel por su mal estado. Y como opinaba él que con lo que les costó podía haber durado otros mil años. No conocía esas fotos que muestras». |
 |
| 1924. Tamarit de Llitera. Fot. Albert Oliveras i Folch (BdC). La Creu de Terme a la Plaça de la Font. |
 |
| 1924. Tamarit de Llitera. Fot. Albert Oliveras i Folch (BdC). Detall de la font, amb les dones omplint els càntirs i la mula abeurant-s'hi a l'hora. |
 |
| 1845. Tamarit de Llitera. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz. Llistat i estadística dels pobles del partit judicial de Tamarit al segle XIX, òbviament amb el noms castellanitzats. |
 |
| 1845. Tamarit de Llitera. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz. Les distàncies marcades amb hores: fins a Lleida, capital del bisbat, 5 hores de carro. |
 |
| 1845. Tamarit de Llitera. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz. «Existe un proyecto de canal de riego y navegación, tomando las aguas de los ríos Cinca y Esera... el terreno fue examinado minuciosamente no solo hasta debajo de Fraga en la parte de Aragón, sino hasta las cercanías de la ciudad de Lérida...» I si aquesta primera societat constituïda no tira endavant l'obra, doncs «que otra sociedad más feliz pueda realizar los beneficios que tienen derecho a esperar y obtener los pueblos por donde ha de pasar el canal de Tamarite...» |
 |
| 1845. Tamarit de Llitera. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz. Cap a les 700 cases, gairebé 2000 habitants, 430 nens a l'escola, una altra escola privada, 42 canongies, i arribà a tindre fins a 7 ermites (Sant Antoni, Santa Bàrbara, Sant Joan Baptista, Santa Teresa, Sant Sebastià, Santa Anna, i Santa Llúcia) i dos esglésies medievals: Santa Maria la major i la de Sant Miquel al cementiri. |
 |
| 1845. Tamarit de Llitera. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz. Resum d'història: poca i amagada història medieval, càrrega contra els gavatxos, i crítica als Habsburg: «Las grandes vicisitudes de esta villa estaban reservadas para el desastroso reinado de Felipe IV, cuando los abusos de su gobierno produgeron la sangrienta guerra que asoló Cataluña...» |
