Seguidors

20140216

[621] L'Urgell, del rec al secà

1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Tres noies, com als contes, travessen el carrer. Dos joves, cavallers muntats en moderns cavalls, les tenen ullades. La faula és sempre la mateixa». I a Mollerussa es repetí i repetí fins a la sacietat quan, deu anys després, s'inaugurà la discoteca del Big-Ben: la barreja de pobles que va fer aparellant fadrins i fadrines de la plana urgellenca va forjar un dels canvis socials més importants del Ponent de l'últim quart del segle XX.
1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta església  de planta basilical, italianitzant, és moderna: fou feta després de la guerra i els mollerussencs la van emplaça al peu de la carretera general.» Travessar la població per la N-II s'anà convertint en un marturi: un carrer estret per a una marea de vehicles pesants van fer un combinat horrorós durant tres dècades, fins que va arribar l'autovia i es van eixamplar els embuts que formaven les cases dels antics carrers.
1968.  Golmés, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta es la plaça major de Golmés, poble de l'Urgell més pla, amb una part nova tota inflada i rutilant i aquesta part vella i conservadora, un xic menestral. La foto és presa... a l'hora de dinar, sota una temperatura d'uns quaranta graus, que explica l'absència de persones i animals de l'escenari». Doncs, amb les adossades de començament de segle XXI i els polígons industrials, ara Golmés més inflada que mai.
1968.  Golmés, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Golmés figurà, en els temps encara no gaire llunyans de pietat popular, com un poble constantment dedicat al culte de la Mare de Déu de les Sogues, una de les patrones de l'Urgell, a la qual cantaven en demanda d'aigua:

De les aigües tresorera
Déu vos volgué destinar,
per promptament remediar 
el sedent que en vós espera;
tothom està consternat,
lo llanto un rec formaria:
aigua envieu-nos, Maria,
en esta gran sequedat».
1968.  La Guàrdia de Tornabous, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquests pobles petits de l'Urgell regat, allunyats de les grans poblacions, són els que us donen més sorpreses. Hi ha cèntims i hi ha empenta. I hi ha els immigrants, que també són un fenomen...» Llavors es tractava de l'emigració meridional espanyola, que arribà als pobles de la Catalunya profunda, amb maneres de fer i de viure tan diferents... que amb les dècades i els matrimonis mixtos s'han anat igualant: ara fem sopar de nochebuena i dinar de Nadal.
1968.  La Guàrdia de Tornabous, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La separació entre el poble nou... i el poble antic l'estableix un portal refet, traspassat el qual trobem aquesta església, mostra humil, literalment obra, d'arquitectura religiosa, amb campanar de cadireta i a la pedra-clau una data: 1619».
1968.  Tàrrega, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta és una placeta noble, amb una arquitectura sòbria, massissa, i aquell lirisme de la llum que només es pot apreciar a les places petites...» 
1968.  Tàrrega, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Al costat de la plaça, «s'esbadella aquest entrellat de carrers on, ja al segle XIII, habitaven molts jueus, que determinaren bona part de l'empenta comercial de la Tàrrega antiga». 
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«A Verdú acaben de dir la missa de dotze, i les escorrialles del jovent que n'ha sortit fan via lentament per desembocar al sector modern i fer el tomb abans de dinar. Alguna faran fins i tot l'aperitiu al cafè del castell: cafè gòtic que, com que no és a Perpinyà, no té tanta fama...»
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Detall de l'església de Verdú.
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquest és el cinema de Verdú, emplaçat als baixos d'una gran casa que fou senyorial... La plaça major té diversos edificis sostinguts per porxos o arquitravat». S'hi observen els pòsters de les pel·lícules, i també el quadres de cartró amb escenes, que es penjaven a fora per fer-ne la propaganda. Temps de programa doble als cinemes de poble, quins records...
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
L'home del carret hi ha muntat la paradeta: «caramels, cacauets, patates fregides, panís en palometes, xiclets, regalèssia... A la dreta, un galleda petita que deu contenir xufles en remull».
1968. Agramunt, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«El prestigiós temps romànic d'Agramunt, peça venerable i que els anys havien esmolat, desarestant-ne els detalls i rosegant els carreus. Avui dia està sotmès a una restauració lenta i minuciosa».
1968. Agramunt, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La part més important d'aquesta església és la portada, dins el més ric estil del segle XIII, quan la robustesa del romànic començava a agilitzar-se i estilitzar-se en columnetes i filigranes diverses. Fent joc amb aquest abotzinament -observem que la portada no té timpà- hi ha la porta cisellada magistralment.»
1968. Ciutadilla, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«L'alterós castell de Ciutadilla, avui en perillosa ruïna per la seva part nord, vist des de la banda de migjorn-llevant. Al fons, oberta cap al nord, s'estén la plana urgellenca, encara secanera... Els marquesos de Ciutadilla, que tenien jurisdicció total sobre la vila, bastiren la gran torre d'estructura quadrada. Part de dins del poble encara poden veure's alguns casals d'època gòtico-renaixentista molt remarcables.»
1968. Ciutadilla, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquest de Ciutadilla és un poble límit dins l'Urgell. La constitució de la terra, el conreu, l'hàbitat i els costums, el caràcter de la gent, tot el tipifica com una població segarrenca, com la majoria de les de la vall del riu [Corb]... Urgell o Segarra?...»