 |
| 1968. El Pont de Montanyana, Ribagorça, «Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera. La Noguera Ribagorçana sobre el pont penjant que enllaça la vila vella amb la nova. |
 |
| 1968. El Pont de Montanyana, Ribagorça, «Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera. «Pràcticament, al pont no hi entra ningú més que els habitants de la vila vella: automobilistes i viatgers resten a la riba dreta de la Noguera, on fan aturada als hostals i bars al peu de la ruta, per seguir afuats cap a la Vall d'Aran». |
 |
| 1968. El Pont de Montanyana, Ribagorça, «Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera. El temps aturat en el carrer major del poble. |
 |
| 1968. El Pont de Montanyana, Ribagorça, «Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera. Al banc del si no fos... de la plaça. |
 |
| 1968. Lavaix, Ribagorça, «Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera. Les runes del Monestir de Santa Maria de Lavaix, al fons del pantà d'Escales, en una fotografia anterior a la terminació del pantà i que mostra l'estat d'abandó de les pedres d'un dels monestirs més antics del país, fundat al segle IX. |
 |
| 1968. Les Paüls, Ribagorça, «Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera. Un carrer típicament porxat. |
 |
| 1968. El Pont de Suert, Ribagorça, «Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera. La passera sobre la Noguera Ribagorçana, similar a la del Pont de Montanyana. En vint anys, el Pont de Suert passà de 500 a més de 4500 habitants als anys 60 per gràcia de la febre hidroelèctrica. Actualment, la capital ribagorçana ronda les 2600 ànimes. |
 |
| 1968. El Pont de Suert, Ribagorça, «Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera. Suert, en dialecte basc, vol dir pont. Els nouvinguts cristians i catalans, allunyats de la llengua dels antics pobladors, li redoblaren el nom: El Pont del «pont». |
 |
| 1968. El Pont de Suert, Ribagorça, «Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera. El barri de cases i barraques dels treballadors hidroelèctrics, això sí, tots amb antena de la televisió, llavors el màxim exponent del progrés. |
 |
| 1968. El Pont de Suert, Ribagorça, «Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera. «Part de dins de les portes: l'estampa de la Verge del poble de procedència, un gerro amb flors, la taula comprada a terminis i unes minúscules alcoves a vegades separades de la sala, menjador i cuina amb uns cortinatges». |
