 |
| 1595. Aragonia et Catalonia, Lambert Andreae (Universität Bern). Mapa d'Aragó i Catalunya de l'impressor alemany establert a Köln, dins de la seua obra Magnae Hispaniae Partes. Una de les representacions cartogràfiques més antigues, pràcticament contemporània de les de Mercator. |
 |
| 1595. Aragonia et Catalonia, L. Andreae (Universität Bern). Els Pirineus molt desconeguts encara, els rius amb certa aproximació, la costa ben resseguida. Com degué ésser de difícil la creació i impressió d'aquells primers mapes! Als segles XVII i XVIII, en canvi, els enginyers militars francesos i de tot Europa, els impressors flamencs i alemanys, ens la dibuixaran al detall. |
 |
| 1595. Aragonia et Catalonia, L. Andreae (Universität Bern). El delta del Roine en formació, i els Països Catalans des del seu nord propi: Leucata i Salses. La Costa Brava amb les principals viles fins a Blanes, i també les ciutats més destacades de l'interior: Perpinyà, Figueres, Girona, Vic, amb la Seu d'Urgell una mica deslocalitzada. |
 |
| 1595. Aragonia et Catalonia, L. Andreae (Universität Bern). L'Ebre amb el seu delta, però sense el meandre de Flix. El riu Segre sense la seua Lleida, desplaçada al costat del Cinca, reproduint doncs el mateix error que el seu antecedent Theatrum orbis terrarum d'A. Ortelius (1570). Igualment que aquest, el Pirineu només dibuixat fins a Benasc, sense esment de la Vall d'Aran, amb Organyà (amb idèntica denominació Orguera)i La Seu d'Urgell no gaire ben posicionades. A l'interior, Bellpuig (Belpuche), Tàrrega, Agramunt, Manresa i Montserrat, entre altres. |
 |
| 1595. Aragonia et Catalonia, L. Andreae (Universität Bern). El nord d'Aragó del final del segle XVI. |
 |
| 1595. Aragonia et Catalonia, L. Andreae (Universität Bern). La costa central i sud, des de Barcelona i Garraf a València, passant pel Delta de l'Ebre, amb l'estratègic pont de Tortosa ben marcat. Mallorca amb les poblacions més destacades, mentre Menorca apareix tot just contornejada. |
