Seguidors

20130724

[404] El curs baix del Segre, més

1973. Seròs, «Els rius de Lleida», 
de Josep Vallverdú i Ton Sirera, Ed. Destino.
El pont sobre el Segre, escenari de la batalla de Seròs de la tardor del 1938, un dels últims intents republicans d'aturar l'ofensiva espanyola final sobre Catalunya. 

1973. Seròs, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Els meandres i els arenys, característiques del darrer Segre.
1973. Seròs, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
El cafè de la població, en el local de l'antic casino, amb unes imitacions d'arcs de ferradura arabitzats. Els primers setanta van veure la desaparició dels últims animals com a mitjà de treball al camp.
1973. Bovalar, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Les antigues restes paleocristianes i visigòtiques, a la marge esquerra del Segre, davant de Seròs. El temple i el poblat degueren perviure fins a la invasió sarraïna.
1973. Seròs, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Les comportes de regulació del Canal al pantà d'Utxesa.
1973. Seròs, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Les escorrialles del Canal, al salt de la presa al final de son recorregut, al barranc de Carratalà, que les menarà novament al Segre.
1973. La Granja d'Escarp, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Runes del monestir de Santa Maria d'Escarp, que tingué orígen cistercenc al segle XIII, al costat d'un Pegaso de l'època.
1973. La Granja d'Escarp, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
El Segre gairebé a tocar de la seua fi. Els primers motocultors, amb la «fresa» i la carreteta enganxades. Ben bé igual que les de casa nostra, encara en ús, només que amb un Pasquali.