 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. Una característica popular que ens identificava com a poble, ara en vies d'extinció. I no hem sigut bons ni per mantindre-ho perquè els turistes passessin una estona divertida. Encara recordo com a casa, de petit, mai no faltava a taula. A l'estiu sempre barrejat amb «graciosa», és clar. |
 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. Postal dels Banys d'Arles, al Vallespir. Els burgesos gavatxos que hi estiuejaven no se'n sabien avindre, d'aquest costum. |
 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. Fins i tot els infants havien d'apendre'n, de veure «a la regalada». A Lleida en diem a galet. |
 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. Aquest és de Banyuls de la Marenda, al Rosselló. Faixa, vestit de vellut i espardenyes. |
 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. Català bevent a la regalada, «what else?», qui més podria ser? |
 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. Fins i tot les dones! |
 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. Des de Ribesaltes, tipus del país amb porró, però sense llengua pròpia, ai las! |
 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. Una «xirritada», mot onomatopeic que imita el xerric que es fa amb la llengua i la boca, mentre es beu amb porró. D'on la frase feta, quan hom és molt callat: no diu «ni xerrit ni merrit». |
 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. |
+-+Edition+Grand+Bazar.jpg) |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. |
 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. |
 |
| Anys 1900-10. Bevent amb porró. |
