1916. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
Els blocs de calendari eren publicacions en què els dies de l'any ocupaven tota la pàgina, potser de cap a deu o dotze centímetres d'alt, i al costat inserien una informació d'utilitat: des de petites anècdotes o utilitats fins a acudits, receptes, fets històrics, normes gramaticals, cançoner popular, fragments literaris selectes, i un llarg etcètera. Els moderns, de postguerra, eren en forma de totxo en el qual s'anava desgranant, dia a dia, el full corresponent. S'arrencava i al darrere hi tenia la ressenya. Els d'abans de la guerra eren en forma de llibre: s'hi veia la informació a un costat i el número a l'altre.
El mes i dia de la setmana es veien en tipografia gran i hi solia haver des del santoral diari fins a les indicacions meteorològiques d'horaris de sortida i posta de sol, i fase lunar. En aquests que tenim a la imatge, hi tenim una mena de minicàpsula sobre usos ortogràfics o gramaticals.
Totes aquestes imatges són trobades d'internet, ací i allà. Però tinc ben fresc a la memòria el bloc que durant una colla d'anys tinguérem de petits a casa, a la postguerra. Gairebé hi havia baralla per veure a qui tocava cada dia d'estirar el petit full del calendari, de manera que calia posar torns, l'un germà els dies parells, l'altre els imparells. A moltes cases, el fullet hi anà introduint, com aquell qui no vol la cosa i sense fer soroll, la llengua catalana en temps malauradament infames.
1916. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
Els festius es marcaven sobre fons de color roig, com aquest dissabte de la Candelera de la primera edició.
1916. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
Revers dels fulls, en aquesta ocasió amb receptari de cuina.
1917. Bloc Manelic, Calendari Català.
«Gent Nova», de 13 de gener (ARCA).
La promoció sota nom de Blok Manelic.
1929. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
El bloc Manelic havia sigut creat al 1916 per l'editor R. Duran i Alsina, amb llibreria al carrer de la Boqueria i perdurà almenys fins als inicis dels anys 70s del segle XX. La popularitat del bloc, cosa que es traduïa en vendes, fou de debò colossal.
1925. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
«La Veu de Catalunya», de 7 de novembre.
Propaganda del bloc a la premsa de l'època. De seguida en sorgiren imitadors, fàcilment detectats: «fixa't en la coberta, la figura d'en Manelic és rodona». Prengueren el nom comercial del protagonista de la Terra Baixa guimeriana, conegut de bona part de la societat (com ara, oi?), cosa que també indica la popularitat del dramaturg vendrellenc, a les seues velleses, al llarg i ample del país. Cada any, se n'havien de fer diverses edicions.
1925. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
«Composicions inèdites, escrites exprofesses pels millors literats de nostra terra». L'èxit de la iniciativa fou contundent. El format i les píndoles informatives quallaren entre el públic. Gairebé podríem dir que, salvant les distàncies, foren uns blocs predecessors dels moderns blogs per internet: entrades en què el titular hi penja notícies breus sobre un únic tema.
1925. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
Al costat del bloc, existí el dietari Manelic. Raons de mercat, com sempre s'imposaven. Es publicà des de 1922, ara fa exactament cent anys, i era «luxosament complementat amb un interessant mapa de nostra terra», imprès a quatre colors.
Anys 1920-30. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
També se'n publicà el germà gran del bloc. En el llom, s'hi especificava que la part literària era diferent de la del «Manelic petit», amb retrats de catalans il·lustres i recull de les cançons de l'Orfeó Català. Una edició de format més pensat per a oficina o despatx, que complementava la casolana. Totes aquestes iniciatives editorials apunten en una direcció: la mina d'or que suposà l'edició del bloc.
Anys 1920-30. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
Amb obsequi incorporat: «Dintre d'aquest Bloc trobarà la part que a vostè li correspon».
1925. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
Cap a 200.000 blocs per any era un tiratge desorbitat per a les edicions catalanes. És obvi que no era ben bé un llibre, però fa honor a la frase publicitària: «És la més formidable publicació de nostre Renaixement Literari». En proporció percentual, encara avui en dia deu retindre algun rècord editorial. Sembla que el regal que s'hi prometia eren números de premis en metàl·lic: «en cada Bloc s'acompanya un taló amb els números respectius», vint premis per a cadascun, el bloc gran i el Petit Manelic.
1917. Bloc Manelic, Calendari Català.
«El millor calendari de Catalunya».
La portada del segon any d'edició.
1919. Bloc Bonavia,
«Calendari Català Manelic».
El sorgiment d'imitadors és una prova fefaent de l'èxit editorial d'aquest nou tipus de calendari o almanac, de llarga tradició al nostre país, des dels calendaris pagesos als de publicacions periòdiques. Era un temps que, encara, la vida social anava molt estretament lligada a l'estació de l'any, a les festes tradicionals, al temps meteorològic. Pas com ara, que hi ha conciutadans que no saben en quin dia viuen...
Un dels competidors més acèrrims fou el Bloc Bonavia, d'un altre dels editors notables d'ara fa un segle. Salvador Bonavia i Flores era l'editor de la magna revista teatral «L'Escena Catalana», primer traductor del Sherlock Holmes a la nostra llengua i creador de comèdies al costat de Lluís Millà. El nas comercial ensumà de seguida aquella iniciativa reeixida de son competidor Duran i, doncs, s'hi sumà. El plagi en el nom, en la imatge, en la intenció, és total. Per això, la publicitat de Duran insistia en el Manelic dins del cercle, mentre que el Manelic de Bonavia era de peu sencer. El mateix Manelic, que se'ns hi aclareix era encarnat del gran actor de l'escena d'aquells anys, Enric Borràs.
Anys 1920-30. Bloc Bonavia,
«Calendari Català Manelic».
Ah, però al Bloc Bonavia del 27, s'hi indica, «dotzè de sa publicació», cosa que ens porta al 1915. Com diu la publicitat directa, sembla, doncs, que ell en fou l'inventor, i que els plagiaris foren els Blocs Duran, apareguts un any després.
A les llibreries i quioscos dels feliços vint (dictadura espanyola inclosa), hi devia haver acèrrims partidaris dels uns i dels altres. En resum, dos editors de l'alçada del campanar de la Seu! El nas de l'un no degué tindre gran cosa a envejar del nas de l'altre, tant se'n val l'ordre.
1921. Blocs Manelic de la casa Duran,
«La Veu de Catalunya», d'1 de gener (ARCA).
Anunci de Cap d'Any a la premsa barcelonina: la competència per captar compradors era prou aferrissada. La Casa Duran defensa la propietat de la idea original, de 1916, i a on se'ns aclareix que a la portada la figura d'en Manelic apareix en una rodona.
1923. Bloc Bonavia,
«Calendari Català Manelic».
En aquest bloc, les xifres dels diumenges i festius eren directament tintats de roig.
1937. Bloc Bonavia,
«Calendari Català Manelic».
En plens anys de guerra, l'edició encara era viva, malgrat que no pogueren disposar de les dos tintes. Potser aquell any 22è, en fou la darrera edició. Desconec si es perllongà en la postguerra, com el seu competidor Duran.
1977. Bloc Maragall,
Miquel Arimany editor.
Ara sí, finalment, el bloc de la meua infantesa, el Maragall d'Arimany. El publicà per primer cop al 1960, coincidint amb un incipient desgel de la persecució cultural contra Catalunya de part de l'Estat (espanyol). El centenari del naixement del poeta Joan Maragall li donà la idea i l'excusa, i els anys següents se seguí editant, amb altres temàtiques, seguint el model exitós dels blocs d'abans de la guerra.
1971. Bloc Maragall,
Miquel Arimany editor.
Encara en publicació al 2022, enguany dedicat a la 'literatura breu', que encara hi sou a temps: resta molt d'any per empènyer, oi?
