 |
| Anys 1970-80. Llardecans (el Segrià). fototeca.cat Els grans coberts per a maquinària o magatzem s'han anat apoderant dels afores del poble, la vista del qual continua dominada pel campanar de l'església barroca des de fa més de dos-cents anys ja llargs. |
 |
| Anys 1970-80. Llardecans (el Segrià). fototeca.cat Una perspectiva en què s'aprecia el turó que dominava aquests plans al límit de les terres interiors i de l'Ebre. Cosa per la qual el petit castell hi tenia segles enrere una certa importància estratègica. |
 |
| Anys 1970-80. Llardecans (el Segrià). fototeca.cat La moderna bassa del segle XVIII, per a l'aigua de consum humà, i que deixava la vella bassa medieval per a l'abeurament del bestiar, amb la silueta del poble retallada al fons. |
 |
| Anys 1970-80. Llardecans (el Segrià). fototeca.cat La perspectiva del poble des de la vella bassa medieval reomplerta i reconvertida en plaça, amb el gran casalici Cornadó en primer terme. |
 |
| Anys 1970-80. Llardecans (el Segrià). fototeca.cat El despoblat d'Adar, amb el solitari arc, testimoni del pas indeturable del temps. |
 |
| Anys 1970-80. Llardecans (el Segrià). fototeca.cat Cases de pedra, espones de pedra. El vell poble de les Garrigues històriques, ara Segrià sec, al sud del Montmaneu, que despunta a l'horitzó enllà dels camps d'ametllers i aulivers. |
 |
2002. Llardecans (el Segrià), a vista d'ocell,
Les magnífiques fotos aèries d'aquesta sèrie oferta pel diari lleidatà ens mostren l'estructura urbanística de la població, poc atacada pel virus de la bombolla immobiliària d'aquest darrer canvi de segle, i a on s'hi pot llegir, per tant, la conformació secular del poble. Malgrat la nova carretera, la de l'eix de l'Ebre o C-12 no va aconseguir de portar al Segrià sec els habitants expulsats, per preus o manca d'habitatge, d'Alpicat o Alcoletge. Però potser sí que hi ha frenat la sagnia dels darrers decennis, tot esperant la remuntada. Ànims i endavant, som los nostres pobles!«Diari Segre». Cliqueu a les imatges per fer-les més grans. |
 |
2002. Llardecans (el Segrià), a vista d'ocell,
L'antiga vila closa s'agombolava al voltant del petit castell enturonat, a on ja hi devia haver alguna capella. En empènyer el creixement de la població al segle XVIII la corba demogràfica, els carrers del nou eixample s'hi anaren afegint a redós, i la nova església barroca en primeríssim lloc. L'antiga bassa del bestiar acabarà reomplerta i reconvertida en gran plaça circular al llarg del segle XX. «Diari Segre». |
 |
2002. Llardecans (el Segrià), a vista d'ocell,
Els carrers allargassats dels ravals cap als camins que marxaven del poble. S'hi aprecia ben bé les típiques cases d'habitatge al davant i corral al darrere, després reconvertit en cobert i magatzem per al tractor i el cotxe que arribarien. Com a tants pobles, com a casa dels meus pares. «Diari Segre». |
 |
2002. Llardecans (el Segrià), a vista d'ocell,
La població des d'una altra perspectiva, des de la qual s'aprecia el turó des d'on el vell castell, potser ja de temps immemorials, dominava AD FINES ILERGETANOS, al límit del país dels ilergets, la important ruta cap a l'Ebre. «Diari Segre». |
 |
2002. Llardecans (el Segrià), a vista d'ocell,
El vell castell encara fou operatiu durant la Guerra del Francès. L'eixample i creixement de la vila coincidí amb la trista 'pau borbònica', llarg període sense guerres després de l'ocupació del país per part de les tropes borbòniques (espanyoles). Els grans i petits propietaris aprofitaren per tornar a plantar, ara sobretot arbequina. Els fruits d'aquesta prosperitat es recolliren al llarg del segle XIX amb un creixement espectacular, per tornar a retrocedir al segle XX. Què ens oferirà el segle actual?«Diari Segre». |
