2018. Setembre. Travessa de Cabdella a Llessui.
Esplèndida i plàcida jornada de la colla del CEB-Centre Excursionista de Balaguer. Al matí, ascensió des de Sallente per les perfectes ziga-zagues de del Pigoló fins al carrilet (vegeu-ne la foto de quan encara corria per l'estreta via), i llarg planeig fins a la cambra d'aigües. D'allà pugem al coll del Triador, sobre la capçalera del Pamano, a la Vall d'Àssua, i baixem per les verdes, suaus i arrodonides llomades fins a Llessui. L'últim tram ens endinsem per un antic camí de bast que descendeix tot dret cap al poble, amb mur de pedra a banda i banda, malauradament ja abandonat, però que caldria recuperar de totes totes! El camí és ple d'aromàtiques i remeieres, i la colla recull manats d'orenga i d'hisop.
Arribem a Cabdella, a la Vall Fosca, còmodament asseguts a l'autocar. Tot un luxe, sobretot a la tornada, per a la bona colla de gent que avui s'ha aplegat per a la sortida. El nostre mestre etimòleg, Joan Coromines, explica així l'etimologia popular de Cabdella: «En una casa a l'entrada del poble hi vivia una dona sorda. Un dia estava amb una nena cabdellant fil. La dona parava la madeixa i la nena cabdellava. Va arribar un senyor i va preguntar: com es diu aquest poble? La nena es va aturar i la dona sorda, que no s'havia adonat de res, li va cridar, 'cabdella, nena, cabdella!' L'home va creure que era la resposta i d'ací vingué el nom. Les Cobles del Peirot fan al·lusió a Cabdella en els següents versos:
Les d'Espui i els de Cabdella no poran ja conllogar. Diu que passen tanta gana que se'ls mor tot lo bestiar.
«El malnom que nosaltres vam oir el 1992 és 'salta-roques'... ben explicable: si els de Cabdella volen sortir del seu poble han de davallar una bona costa fins a Espui, i no diguem quantes roques han de saltar si volen anar cap a Boí o cap a Llessui, pels roquissars de Rus o de Montsent... En la memòria de la gent queden encara aquelles colles de pescadors que, passant per les carenes, duien al coll fins a la Vall d'Aran i França les truites que havies agafat als nombrosos estanys del terme...
«No hi ha dubte que el nom prové de CAPITELLA, plural de CAPITELLUM, diminutiu vulgar usat en una accepció oronímica... 'els caps, els cims'... És probable que CAPITELLA s'utilitzés per a designar la part superior de la vall, els caps. Encara avui és normal en els parlars pirinencs designar la part superior d'una població com els caps del poble, per oposició als sòls del poble ».
La doble intenció picant del verset és evident, tot jugant amb un mot típic en els contractes pecuaris muntanyencs. Conllogar, de conlloc:
m. [AGR] Contracte entre un ramader i un propietari de pasturatge pel qual aquest cedeix al primer el dret de pasturar el bestiar dins la seva terra durant el termini estipulat. |