 |
| 1904. Agramunt (l'Urgell). Foto: Antoni Bartomeus i Casanoves (1856-1935) (AFCEC-MdC). Vista general de la vila agramuntina just a començament de segle XX. |
 |
| 1904. Agramunt (l'Urgell). Foto: Antoni Bartomeus i Casanoves (1856-1935) (AFCEC-MdC). Detalls de la vista, amb presa sud-est, no gaire lluny de l'antic portal de Balaguer. |
 |
1845. Agramunt (l'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Cent anys enrere i més i tot, a ritme de carreter, gairebé calia mig dia (10 hores) per anar fins a Lleida, un dia sencer (26 hores, fetes fent nit d'hostal pel camí) fins a la capital del país, i gairebé també dos jornades de camí fins a la capital episcopal urgellenca. D'Agramunt ja se sap: «excesivamente frio en invierno y calorsos en estio», però sa, això sí, tot i que «los charquinales que durante la última estación quedan en el rio y la falta de policía urbana, ocasionan de vez en cuando algunas calenturas tercianarias».
Al nucli urbà antic hi havia gairebé 500 cases. Des de ben aviat al segle XIX, Agramunt havia començat a desbordar les muralles per la plaça del Mercadal, «en la cual en 29 de marzo del corriente año de 1845, por una asociación de vecinos propietarios, se ha dado principio a la apertura de un pozo artesiano, bajo la dirección de M. Fabra de Perpiñán: en el día hay taladrados más de 300 palmos... la sociedad está resuelta a seguir la obra con empeño, y todo el Urgel en la espectativa, pues si la comenzada operación surte el efecto deseado, las dilatada llanuras de aquel país, tan áridas en la actualidad, quedarán acaso dentro de pocos a´ños transformadas en un vergel delicioso». I així fou, però no per obra de pous, sinó de la construcció del canal. |
 |
1845. Agramunt (l'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
A més de l'ajuntament, s'hi destaca l'hospital, amb metge i apotecari, l'escola amb més de 100 xiquets, i fins i tot una càtedra de llatinitat (més o menys una escola secundària) amb una dotzena d'alumnes. S'hi fa notar, al costat de l'antic convent, el «grandioso pozo abundante de aguas potables, balndas al paladar, que se extraen elevándolas por medio de bombas para surtido del vecindario». Les bombes d'extracció en aquella data devien de ser a força d'animal.
Se'n destaca la mala conservació dels camins que s'entrecreuen a la població, punt de pas de Barcelona a la Vall d'Aran i de Lleida a la Seu d'Urgell, camins «que se encuentran en el más lastimoso estado, y casi impracticables para los carruajes». Després de la llista de productes agrícoles que s'hi produïen i que s'hi comerciaven, de la caça que s'hi feia, i de l'apunt de la celebració de dos mercats setmanals a la vila, s'hi anota que arribava als 520 veïns, és a dir, 2680 habitants, doblats en l'actualitat. L'autor comenta el paper històric i comercial d'Agramunt a la seua comarca, i n'apunta la necessitat d'un jutjat. La importància de la vila és inapel·lable: «esto es tan cierto como que en todas las guerras ya civiles, ya con estrangeros, ha sido Agramunt el centro de las operaciones militares, el depósito de efectos de guerra y boca y el punto donde por la naturaleza de los edificions, han estado gefes de graduación, cuadros de tropa, heridos y enfermos». La interessant estadística del nombre de jutjats per pobles deixava la província de Lleida a la mitjana d'1 per cada 133, lluny de l'1 per 38 de Barcelona, i prova de la petitesa dels nostres municipis. Petició que, com és notori, no va prosperar. |
 |
1845. Agramunt (l'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Comentari sobre l'etimologia del topònim, que Madoz explica com un pleonasme o repetició en dos llengües diferents del mateix terme, fet freqüent en la toponímia: ACRA- del grec i MONS del llatí, en el sentit de muntanya. Però la improbabilitat de la influència gregal, fa molt més assenyada l'etimologia llatina, consignada per Coromines, de 'mont (en el sentit ampliat de castell) agre', o sigui, aspre, abrupte, sobre el qual s'hi aixecà el castell urgellenc del segle XII: «de la solidesa i brau aspecte de la posició, vista per ulls militars i estrategs, ens dona prova l'eloqüent dibuix que en el segle XVII n'envià el gran Beaulieu a Lluís XIV».
Uns breus apunts històrics medievals i moderns acaben amb la curiosa informació que «muchos de sus vecinos fueron víctimas en 1818, de resultas de una epidemia, producida, según la opinión de algunos, por los vapores malignos, que exhalaban las aguas encharcadas del riachuelo Sió». |
 |
| 1892. Agramunt (l'Urgell). Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC). La façana de l'església, en una de les imatges més antigues de la població. |
 |
| 1892. Agramunt (l'Urgell). Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC). Detalls de la façana romànica, amb la canallera asseguda a les escales per contrastar amb la proporció grandiosa de la portalada. Llavors dos espandanyetes sobreafegides acompanyaven l'esvelt campanar medieval. |
 |
| 1892. Agramunt (l'Urgell). Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC). La portalada romànica lateral de l'església de Santa Maria. |
 |
| 1900 ca. Agramunt (l'Urgell). Foto: autor desconegut (AFCEC-MdC). Un agramuntí a la porta de l'església fa sobresortir les magnes proporcions dels arcs romànics. Les dos grans estàtues, més antigament dins l'església al sepulcre del Salvador, semblen menudes en la immensitat del bosc de columnes. |
 |
| 1904. Agramunt (l'Urgell). Foto: Antoni Bartomeus i Casanoves (1856-1935) (AFCEC-MdC). La magna portalada romànica des d'un angle de l'antiga plaça. |
 |
| 1904. Agramunt (l'Urgell). Foto: Antoni Bartomeus i Casanoves (1856-1935) (AFCEC-MdC). La plaça del Mercadal, construïda fora muralla a partir del 1804. |
 |
| 1904. Agramunt (l'Urgell). Foto: Antoni Bartomeus i Casanoves (1856-1935) (AFCEC-MdC). L'expectació dels pagesos i la canalla davant el retratista, i els carros aparcats davant els porxos, protegits amb persiana del potent sol de la plana urgellenca. |
 |
| 1904. Agramunt (l'Urgell). Foto: Antoni Bartomeus i Casanoves (1856-1935) (AFCEC-MdC). Una dona amb davantal i monyo tocat pel costat de l'església. Altres dones, amb cadires al carrer davant de casa, potser fent rotlle un diumenge a la tarda. |
 |
| 1911 ca. Agramunt (l'Urgell). Foto: Joan Comabella (1856-1935) (AFCEC-MdC). La irresistible temptació del retrat de la façana de l'església agramuntina. |
 |
| 1911 ca. Agramunt (l'Urgell). Foto: Joan Comabella (1856-1935) (AFCEC-MdC). Detalls de la façana de l'església. |
 |
| Farmàcia del Dr. Comabella a Barcelona («La Exposición», 1897). Revista Descobrir (2014), enllaç. La fotografia de Joan Comabella pot remetre's a la nissaga d'orígens urgellencs: «El 1874, Felip Comabella i Guimet, nascut a Montargull (Artesa de Segre, Lleida) el 13 de maig de 1841, es llicencià en farmàcia i s’establí en els baixos de la casa en qüestió. Felip Comabella era un farmacèutic de renom com ho prova el fet que hagués aconseguit una medalla d’or en l’Exposició d’Ambers (Bèlgica) del 1885 per algun dels productes que va presentar i que el 1895 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, a més era comendador i cavaller de la Reial Orde d’Isabel la Catòlica. Estava casat amb Concepció Maluquer Porta. Felip Comabella va morir a Barcelona el 9 de maig del 1901. «El seu fill, Joan Comabella i Maluquer, es va doctorar en farmàcia el 1897 i també era llicenciat en Ciències Biològiques. Es va casar amb una altra Maluquer, Josefina Maluquer Anzizu, filla d’Eduard Maluquer, antic president de la Diputació (1886-90), diputat a Corts i senador. El 1904 decidí reformar la farmàcia i va encarregar el disseny a l’arquitecte Guillem Busquets Vautravens, arquitecte autor d’altres farmàcies modernistes de la ciutat». |
 |
| 1911 ca. Agramunt (l'Urgell). Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (AFCEC-MdC). Detall de portalada romànica amb la Mare de Déu, l'anunciació a l'un costat -crec- i l'adoració a l'altre. |
 |
| 1911 ca. Agramunt (l'Urgell). Foto: autor desconegut (AFCEC-MdC). Detall de l'elefant de decoració als capitells romànics, en foto sense autor, però per l'estil i datació probablement també del cèlebre Juli Soler i Santaló. «En el pla de les qualitats o continguts simbòlics que se li han atribuït, cal manifestar que en cap moment se l'ha relacionat amb el mal; totes les qualitats que se li atribueixen són positives, com les virtuts de la temprança o la benignitat, que tot princep ha de posseir. És símbol de fortalesa o de la força inexpugnable, quan transporta el castell al llom. Se li atribueix també el do de saber prendre sempre la direcció justa, així com els dons de la saviesa i la castedat. Un simbolisme força interessant és el del bateig, pel fet de parir la femella a l'aigua. També se l'ha considerat símbol de Maria, com a vencedor del drac o la serp. En els bestiaris medievals, a més, la parella adreçada al Paradís per engendrar s'ha vist com a prefiguració d'Adam i Eva abans de caure en el pecat i perdre llur castedat; la castedat, fou ja remarcada per autors antics. Valors positius, molts d'ells, presos en consideració pel món àrab». L'elefant, un motiu 'exòtic' en la portalada de Cubells, Francesc Fité (enllaç). |
 |
| 1911 ca. Agramunt (l'Urgell). Foto: autor desconegut (AFCEC-MdC). Detall dels capitells romànics amb motius vegetals i al·legòrics. |
 |
| 1914. Agramunt (l'Urgell). Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MdC). Les sitges de la plaça de l'església en una imatge de format especial per captar tota l'esveltesa del campanar. |
 |
| 1914. Agramunt (l'Urgell). Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MdC). Detall de les sitges, llavors potser ja fora d'ús. |
 |
| 2014. Agramunt (Lleida.com). Retrobament de les sitges durant les obres de remodelació de la plaça, un segle després de la fotografia de Gallardo. |
 |
| 1914. Agramunt (l'Urgell). Foto: Joan Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC). Els absis de l'església. El carrer sense empedrar i les rodes de carro repenjades a la mateixa paret de l'edifici. |
 |
| 1914. Agramunt (l'Urgell). Foto: Joan Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC). La magna i colossal portalada romànica. |
 |
| 1914. Agramunt (l'Urgell). Foto: Joan Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC). El mercat a la plaça de l'església. A l'esquerra, una parada de gorres i boines. |
 |
| 1914. Agramunt (l'Urgell). Foto: Joan Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC). Una altra imatge del mercat agramuntí de fa més de cent anys. |
 |
| 1914. Agramunt (l'Urgell). Foto: Joan Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC). Detall d'estris i personatges del mercat bisetmanal agramuntí. Càntirs, covis de vímet, senalles, teles per fer-se els vestits a casa la modista... |
